Transbordador espacial

Desapegue del transbordador Columbia per a la missió STS-1 el 12 d'abril de 1981, la primera missió que va dur hòmens a l'espai des d'un transbordador.

Un transbordador espacial, en l'àmbit de la astronáutica, es referix convencionalment a un vehícul espacial que pot retornar a la Terra realisant un aterrisage controlat com un avió o un planejador i que pot ser reutilisat per a una missió posterior. Este concepte s'opon al de les naus espacials, com Soyuz, Shenzhou o Apollo, que realisen una reentrada i un aterrisage cuasi balístic per mig de paracaigudes i retrocohetes. Originalment el concepte està associat a la reducció dels costs de posada en òrbita de satèlits artificials (comercials o militars), elements d'estacions espacials i la possibilitat de realisar intervencions de manteniment en òrbita baixa. En la pràctica, el transbordador espacial nortamericà, l'únic que ha tingut una vida operativa significativa, va eixercitar un paper important essencialment en la posada en òrbita dels principals components de la estació espacial internacional. En les seues atres missions, és ventajosamente substituït per llançadors convencionals. Despuix del fi de les seues missions de transbordadors espacials en 2011, la NASA planeja tornar a utilisar naus espacials convencionals (Orion, Crew Dragon, CST-100 Starliner).