Estació espacial
Una estació espacial és una construcció artificial dissenyada per a fer activitats en l'espai exterior, en diversos fins. Es distinguix d'una atra nau espacial tripulada per la seua carència d'un sistema de propulsió principal (en lloc d'això, atres vehículs són utilisats com a transport des d'i cap a l'estació), i de mijos d'aterrisage. Pel seu disseny, les estacions espacials estan destinades a orbitar la Terra (en òrbita terrestre baixa), o el cos celest a on hagen segut posades en òrbita. En giner de 2022 solament hi ha dos estacions espacials operatives en òrbita: l'Estació Espacial Internacional, que està permanentment tripulada i l'estació espacial Tiangong, de la CNSA. Les dos últimes anteriors varen ser Tiangong-1 (reentrada en 2016) i Tiangong-2 llançat el 15 de setembre de 2016 (reentrada en 2019).[1][2] Les estacions anteriors inclouen la série Almaz i Salyut, Skylab, i més recentment Mir.
Les estacions espacials de hui en dia són plataformes d'investigació, utilisades per a estudiar els efectes a llarc determini del vol espacial sobre el cos humà. Aixina mateix, servixen com a plataforma per a albergar laboratoris a on es realisen numerosos i prolongats estudis científics sobre aspectes que poden ser útils en atres vehículs espacials. Permetent una major duració que la permesa en atres tipos de vehículs espacials. Cada membre de la tripulació es queda a bordo de l'estació durant semanes o mesos, rara volta més d'un any. Des de l'incident del vol del Soyuz 11 al Salyut 1, tots els récorts de vol espacial tripulat han segut establits a bordo d'estacions espacials. El récort de duració per a un sol vol espacial és de 437,7 dies, establit per Valeri Poliakov a bordo de Mir de 1994 a 1995. Fins al present, quatre cosmonautas han completat missions individuals d'al voltant d'un any, totes a bordo de Mir.
Les estacions espacials també s'han utilisat per a fins militars i civils. L'última estació espacial d'us militar va ser la Salyut 5, que va ser utilisada en el programa Almaz de l'Unió Soviètica en 1976 i 1977.[3]
Història
[editar | editar còdic]Les estacions espacials han segut previstes des d'a lo manco 1869, quan el nortamericà Edward Everett Hale va escriure "The Brick Lluna" (La lluna rajola) en la qual imaginava una base espacial esfèrica construïda en rajoles.[4] El primer en fer una séria consideració a les estacions espacials va ser el rus Konstantin Tsiolkovsky i ya en el XX, aproximadament dos décades més tarde l'alemà Hermann Oberth.[4] En 1929 l'eslové Herman Potočnik va ser el primer en imaginar una estació espacial en forma de "roda giratòria" para, per la força centrífuga crear gravetat artificial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els científics alemans varen investigar el concepte teòric d'un arma orbital basat en una estació espacial. Seguint l'idea de Oberth d'un arma basada en l'espai, la cridada "arma sol" era un concepte d'una estació espacial en òrbita al voltant de la Terra a una altitut de 8200 quilómetros, en un arma que anava a utilisar l'energia del sol.
En 1951, ya instalat en Estats Units Wernher von Braun va publicar el seu disseny per a una estació espacial roda giratòria, fent referència a l'idea de Potočnik. No obstant, estos conceptes mai varen deixar l'etapa de concepte durant el XX.[4]
Durant el mateix temps que von Braun seguia les idees de Potočnik, les agències de disseny soviètic - principalment la de Vladimir Chelomey proseguien les idees de Tsiolkovsky com el proyecte OKB-52. El treball per a concretar la OKB-52 duria conjuntament al programa Almaz i a la primera estació espacial: la Salyut 1. L'hardware desenrollat pels soviètics va assentar les bases per a les estacions espacials Salyut i Mir, i és encara hui una part considerable de l'estació espacial EEI.
En la década de 1960 es varen posar en marcha varis proyectes d'investigació de cara a llançar una estació espacial, com el proyecte del Manned Orbital Laboratory nortamericà. No obstant la primera estació no aplegaria fins a 1971, en l'estació soviètica Saliut 1. Dins del programa Saliut, llançat entre 1971 i 1982, es varen construir cinc estacions espacials civils del tipo DOS i quatre militars del tipo Almaz. D'este segon tipo, la primera estació operativa va ser la OPS-2 (cridada també Salyut 3), llançada en 1974. La primera estació nortamericana va ser la Skylab, derivada del programa Apolo i llançada en 1973. Des del vol de la missió Apolo-SL 4 en l'estació Skylab, que va permanéixer en l'espai 84 dies, tots els récorts de permanència en naus tripulades han segut conseguits a bordo d'estacions espacials soviètiques.
La Saliut 6 va marcar un nou récort de permanència en 1980, en la missió de la Soyuz 35, que va permanéixer 185 dies en l'espai i la Saliut 7 en 1984, en una missió de 237 dies de duració. l'estació espacial soviètica Mir, la construcció de la qual va escomençar en 1986, va permetre continuar en la realisació de missions de llarga duració, conseguint el cosmonauta Valeri Poliakov el récort de permanència en l'espai en un sol viage, passant 437 dies i 18 hores en l'estació entre 1994 i 1995.
En 2010 l'Estació Espacial Internacional (proyecte internacional la construcció del qual va començar en 1998) va efectuar el relleu de la Mir, com el vehícul espacial que havia estat durant més temps (3644 dies) ininterrompudament tripulat per sers humans. Antigues i actuals estacions espacials:
- Estacions soviètiques del Programa Saliut: Saliut 1 (1971), Saliut 2 (1973-1974), Saliut 3 (1974-1975), Saliut 4 (1974-1977), Saliut 5 (1976-1977), Saliut 6 (1977-1982), Saliut 7 (1982-1991);
- Estació nortamericana Skylab (1973-1979);
- Estació soviètica-russa Mir (1986-2001);
- Estació Espacial Internacional (ISS —sigla del nom en anglés—) (1998-en curs);
- Estacions chinenques del Programa Tiangong: Tiangong 1 (2011-2018), Tiangong-2 (2016-2019), Estació espacial Tiangong (2021-en curs);
Ademés, Bigelow Aerospace desenrolla comercialment mòduls d'hàbitat inflables, en l'intenció de ser usats per a la construcció d'estacions espacials.
S'han propost alguns dissenys d'estació espacial que es pretén siguen habitades a llarc determini espacials per a gran número de persones, en essència "ciutats en l'espai" a on la gent tindria les seues llars. Fins ara eixos dissenys són sol hipotètics, i mai varen anar sériament considerats per a amprar-los realment.
Habitabilitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Efectes del viage espacial en el cos humà.
Estes estacions tenen varis problemes que llimiten la seua habitabilitat a llarc determini, tals com a taxes de reciclage molt baixes, nivells de radiació relativament alts i la pèrdua de pes. Alguns d'estos problemes causen malestar i efectes a llarc determini en la salut. En el cas de les llamaradas solars, tots els habitants actuals estan protegits pel camp magnètic de la Terra, i estan per baix dels Cinturons de Van Allen.
En un futur, els hàbitats espacials poden intentar abordar estos problemes i a la seua volta es podrien destinar a l'ocupació a llarc determini. Alguns dissenys inclús podrien acomodar a un gran número d'habitants, essencialment "ciutats en l'espai", a on la gent faria la seua residència. Encara no s'ha construït un disseny d'este tipo, ya que inclús per a una chicoteta estació, els actuals costs del llançament (2016) no són econòmicament ni políticament viables.
Per a poder bregar en estos costs, una possible solució podria ser construir un gran número d'eixides (economies d'escala), amprar eixides reutilisables, utilisació de recursos in situ, o métodos de llançament espacial no-eixida tals com ascensors espacials. Per eixemple, en 1975 la NASA va publicar un dels seus estudis històrics més ambiciosos, en l'explicaven una estació espacial conceptual de 10 000 habitants. Es proponia buscar l'habitabilitat a llarc determini per mig de la gravetat artificial i suficient massa en l'espai per a permetre un alt blindage de radiació. Esta es visionó com una futura base de conductors de massa llançant 600 voltes la seua pròpia massa en material llunar acumulant-ho durant anys.[5]
Arquitectura
[editar | editar còdic]Una estació espacial és un sistema complex en molts subsistema interrelacionados en major o menor mida. Per esta raó, els subsistema són dissenyats prenent en conte la seua compatibilitat i acoplament en cada u dels atres. Ademés, tots els subsistema deuen ser segurs i funcionar adequadament.
Els subsistema principals d'una estació espacial són:
- Estructura.
- Energia elèctrica.
- Control tèrmic.
- Determinació de l'altitut i control.
- Navegació orbital i propulsió.
- Automatisació i robòtica.
- Instalacions de la tripulació.
- Transport de tripulació i de càrregues.
Microbiologia ambiental
[editar | editar còdic]Els verdets que es desenrollen a bordo de les estacions espacials poden produir #àcit que degraden el metal, el vidre i el caucho.[6]
Llista d'estacions espacials ocupades, en estadístiques
[editar | editar còdic]La suma de tripulació i visitants no es pot diferenciar.
- Senyes de l'Estació Espacial Internacional al 21 de novembre de 2021
Part d'un ascensor espacial
[editar | editar còdic]Una estació espacial pot ser el contrapeso d'un ascensor espacial, o be situar-se en un punt del cable, com a 35786 km per a tindre condicions d'microgravedad. En este últim cas, una atra estació (o un asteroide, o qualsevol element en massa suficient) serà necessària com a contrapeso.
Proyectes cancelats
[editar | editar còdic]- Forces Aérees dels Estats Units Manned Orbiting Laboratory (MOL) proyecte, el qual estava destinat a amprar elements de l'existent nau Gemini. Va ser cancelat en 1969 aproximadament un any abans del primer test de vol planejat; Açò era inusual en ser un proyecte explícitament militar, al contrari que el programa soviètic Almaz, que estava fortament entrellaçat en, i ocultat per, el programa contemporàneu de Salyut.
- Es va fabricar una segona unitat Skylab, batejada com "Skylab B", esta seria una estació espacial de reserva. Pels alts costs de l'aprovisionament de vehículs de llançament i el desig de la NASA de cessar les operacions de l'eixida Saturn i del programa Apolo a temps per a preparar-se per al transbordador espacial que estava a punt d'entrar en servici, mai va ser volat. El caixco ara es pot vore en el museu nacional de l'aire i de l'espai, en Washington D. C.
- Un número adicional de Saliuts es varen fabricar, com a còpies de seguritat o com a objectes de vol. Estos varen ser cancelats més tart.
- El programa de l'Estació Espacial "Freedom" dels EE. UU., que a pesar d'estar en desenroll durant dèu anys, mai va ser llançat. Este programa espacial va evolucionar cap a l'Estació Espacial Internacional.
L'estació Soviètica/Russa Mir-2, la qual mai va ser construïda, va tindre alguns dels seus elements incorporats a l'Estació Espacial Internacional. La "Industrial Space Facility" va ser una estació espacial proposta en la década de 1980 que devia ser finançada en fondos privats. El proyecte va ser cancelat quan l'empresa creada per a construir-ho, Space Industries Incorporated, no va poder obtindre finançació del govern dels Estats Units.
- El proyecte europeu Columbus planejava crear una chicoteta estació espacial atesa pel transbordador Hermes. Es va desenrollar en el mòdul ISS Columbus.
Desenrolls futurs
[editar | editar còdic]- En abril de 2008, l'Agència Espacial Russa va propondre la construcció d'una drassana de construcció orbital (OPSEK) per a naus espacials massa pesades per a llançar-se directament des de la Terra. No començaria la construcció ni terminaria fins al cap del desmantellament de l'Estació Espacial Internacional.[7] Este pla va ser descrit als socis de la EEI per Anatoly Perminov el 17 de juny de 2009.[8]
- Excalibur Almaz, una companyia internacional en sèu en l'Illa de Man (illes britàniques) i encapçalada per Arthur Dula, està desenrollant un sistema integrat per un vehícul espacial reutilisable i una estació espacial basada en la tecnologia de les estacions militars soviètiques "Almaz".[9] En este esforç, Excalibur-Almaz està treballant cooperativamente en una corporació russa en una gran tradició en la tecnologia aeroespacial, l'associació militar-industrial "Mashinostroyenia".[10]
- A partir de 2015, la NASA va començar a desenrollar hàbitats espacials subterràneus (DSH) en el marc de les noves tecnologies espacials per a associacions d'exploració (NextSTEP) para més allà de l'òrbita terrestre (BEO) i vehículs de transferència.[11]
Ficció
[editar | editar còdic]- Una gran part de la lliteratura, séries de televisió i películas de ciència ficció es desenrollen en estacions espacials. Un eixemple notable és Babylon 5, una série que es desenrolla en una estació espacial en els anys 2258-2262. En les séries de Star Trek apareixen varis tipos d'estacions. L'estació Deep Space Station K-7 era motiu d'una disputa planetària. L'estació Earth Station McKinley va operar com a hangar de reparacions. De forma similar, Deep Space Nine és una estació pre-eminent en l'història de Star Trek.
- La novela (i posterior película) 2001: Una odissea de l'espai té la Space Station 5 construïda com un doble anell casi complet de 1836 peus de diàmetro, revolucionant per a generar una gravetat d'un sext. Esta image és un icon de les estacions espacials en la cultura popular.
- En la película Moonraker de James Bond una estació espacial servix com guarida a Hugo Drax i com a base per a atacar a la terra usant gas nerviós.
- En la famosa saga Star Wars apareixen en casi la totalitat de les seues películes, còmics i unes atres, estacions espacials, com l'Estrela de la Mort, els Drassanes Kuat i atres plataformes orbitales.
- En els còmics, és coneguda el satèlit de la Lliga de la Justícia, l'estació espacial coneguda com L'Atalaya en els còmics de l'editorial de DC Comics, mentres que l'Asteroide M, es va convertir en la base d'operacions de la Brotherhood of Mutants de Marvel Comics.
- EE. UU. i Rússia han firmat una declaració de cooperació per a assentar-se en la Lluna, en la colaboració d'Europa, Canadà i Japó.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Morris Jones. «[1]», SpaceDaily. Consultat el 12 de juliol de 2011.
- ↑ «China launches TianGong-1 to mark next human space flight milestone». NASASpaceflight.com.
- ↑ Russian Space Stations (wikisource)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 The First Space Station, Boy's Life, September 1989.
- ↑ NASA, 1975: Space Settlements: A Design Study [2] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 2011-05-09.
- ↑ Trudy I.Bell. «Preventing "Sick" Spaceships». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2017. Consultat el 6 de juny de 2017.
- ↑ Прогресс: Россия построит на орбите завод по сборке межпланетных кораблей, Llenta.Ru, April 12, 2008. Accessed on April 13, 2008.
- ↑ This pla was described to ISS partners by Anatoly Perminov June 17, 2009.
- ↑ Excalibur-Almaz showcases space vehicles and space stations
- ↑ ExcaliburAlmaz [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «[4]», Parabolic Arc. Consultat el 14 d'agost de 2016.
- ↑ «Cóm serà l'estació espacial que es construirà en la Lluna».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Estacionespacial.com
- Vídeos Celestia Vídeo de l'estació espacial internacional orbitando sobre La Terra (vídeo n.º 5).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Neri Vés-la, Rodolfo (1993). Estaciones espacials habitades (en espanyol), Mèxic: Atlántida. ISBN 968686802X.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación espacial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.