Astronomia nova

Archiu:Astronomia Nova.jpg

Astronomia nova

Astronomia nova és el títul d'un llibre escrit per Johannes Kepler i publicat en Praga en 1609 en el que apareixen els resultats de les seues investigacions durant més de cinc anys sobre el moviment dels planetas i en particular sobre el moviment aparent de Mart. En este llibre es presenten les dos primeres lleis de Kepler del moviment planetari, lo que va supondre un canvi transcendental en l'astronomia, trencant en una tradició de 2000 anys.

El llibre, de fort contingut matemàtic, es basa en les observacions de l'astrònom danés Tycho Brahe. El seu títul significa "Astronomia nova basada en causes, o física celest", i açò indica ya una atra novetat radical de l'obra: per volta primera sorgix l'idea de combinar física i astronomia al modo de lo que cridem mecànica celest. De fet, tota l'investigació de Kepler va estar guiada per l'idea de que el Sol és l'orige de forces que mouen als planetes en les seues òrbites, i que aumenten o disminuïxen en la distancia Sol-planeta.

Està estructurat en cinc parts. En la primera es discutixen els models planetaris proposts fins a llavors (el model geocéntrico ptolemáico, el model heliocéntrico copernicano i el model intermig propost per Tycho Brahe) i es demostra que són equivalents front a les senyes de l'astronomia de posició. En les demés parts elabora varis models detallats per a l'òrbita de Mart, demostrant que no n'hi ha prou en modificacions de detall dels models tradicionals (basats en deferentes i epiciclos) per a explicar les observacions de Brahe. Finalment, troba un model plenament satisfactori per a l'òrbita de Mart en una elipse que té al Sol en un dels seus focs (primera llei); ya abans havia establit la segona llei de Kepler: el moviment planetari no és uniforme, pero seguix una regularitat estricta, de modo que els planetes agranen àrees iguals en temps iguals.

Immediatament, Kepler planteja per analogia que els demés planetes s'ajustaran a les dos lleis. En esta contribució, per primera volta, l'astronomia copernicana es va situar molt per damunt de tots els sistemes anteriors. Kepler tornaria a explicar tot açò, de manera molt detallada, en la seua Epítome. Per un atre costat, la tercera llei de Kepler seria presentada en la seua obra Harmonices Mundi de 1619.