Atacamita

Atacamita

La atacamita és un mineral del grup dels halogenuros. Químicament és un hidroxicloruro de coure d'un color vert molt característic. Té un polimorfo en la botallackita, mineral d'igual fòrmula química pero que cristaliza en el sistema monoclínic.

Es va trobar per primera volta en el desert de Atacama, al nort de Chile, i va ser descrita inicialment en una memòries de la Académie Royale dones Sciences, Examen d'un sabre vert cuivreux du Pérou, pel duc de la Rochefoucault, Baumé i de Fourcroy en 1786. La descripció de D. Gallitzen de 1801 és la que és referència i que va donar nom a este mineral; el nom va ser inspirat pel topotipo.

Ambient de formació

La atacamita és un mineral rar, puix les condicions de formació són molt particulars, es forma a partir d'atres minerals de coure primaris -sulfur generalment- per oxidació de la pàtina superficial en un clima àrit desértico.

També es pot formar per sublimació en les exhalació volcàniques.

Localisació i extracció

Es troben grans cristalés ben formats en Wallaroo (Austràlia). En les regions d'Iquique , Antofagasta i Atacama de Chile sol trobar-se en forma de grans agregats, a banda de ser freqüent en moltes atres parts del món. En Itàlia es troba associat a les lava del Vesubio.

Este mineral de Coure es troba en grans jaciments junt en atres espècies de coure, principalment la Crisocola. S'explota exitosamente en diverses plantes hidrometalúrgicas de Chile, vigents al 2012, com a Mants de la Lluna, Mants Blancs, Cendres, etc. Tots estos jaciments s'ubiquen prop de les costes de Chile.

Antigament s'explotava comercialment, pel seu enorme poder absorbent, com a pols per a secar la tinta, en la que s'escrivia a ploma, per a lo que s'importava des de Chile.