Atelopus ignescens
El jambato negre (Atelopus ignescens) és una espècie d'amfibi anur de la família dels bufónidos. És endèmica de la regió andina del nort d'Equador i es considerava extinta per falta d'observacions des de 1988, fins que va anar novament vista en 2016.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]En promig, el mascle medix 37,8 mm de llongitut rostre-cloacal i la femella 42,5 mm.[2] L'esquena i els flancs són de color negre azabache, en chicotetes barrugues redones. La pancha és arrugada i de color taronja lluenta a roig viu, més obscur en la regió gular i més clar en la baixa pancha. Les superfícies ventrales de les extremitats són de color negre, a excepció de les extremitats anteriors per davall, que són de color roig a anaranjado. El iris és negre.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie nativa dels boscs humits de montanya i páramo, entre els 2.800 i 4.200 m d'altitut, és capaç de sobreviure en hàbitats modificats per l'home, havent aplegat a trobar-se inclús en zones urbanes perifèriques de Quito, Ambato i Latacunga. La seua distribució comprenia des de la província d'Imbabura al nort fins a les províncies de Chimborazo i Bolívar al sur.[2] Actualment existix solament una població coneguda del jambato, refugiat en la parròquia d'Angamarca, província de Cotopaxi, Equador. [4]
Redescubrimiento
[editar | editar còdic]En maig de 2016, científics del Centre Jambatu de la Fundació Otonga i IKIAM varen anunciar haver comprovat el reencontre d'esta espècie.[1] El jambato negre va ser observat primer per un sacerdot salesiano i una família llauradora. Posteriorment els experts Luis Coloma, Giovanni Onore i Elicio Tàpia varen certificar la troballa.[1]
El procés d'extinció d'esta espècie es relaciona a múltiples factors, sent alguns d'ells el canvi del clima, l'aparició en esta espècie de la malaltia quitridiomicosis, la pèrdua d'hàbitat i l'introducció de depredadors foràneus.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Coloma, Luis A. 2016. El Jambato negre de l'páramo, Atelopus ignescens, va resucitar [1] archivat en Wayback Machine.. IM ciència. Consultada el 9 de maig de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 Coloma, L. A., Quiguango-Ubillús, A. 2016. Atelopus ignescens [2] archivat en Wayback Machine.; Centre Jambatu. 2011–2012. Amfibis d'Equador. Fundació Otonga. Quito, Equador.
- ↑ Coloma, L. A., Lotters, S. A., and Sales, A. W. (2000). "Taxonomy of the Atelopus ignescens complex (Anura: Bufonidae): Designation of a neotype of Atelopus ignescens and recognition of Atelopus exiguus"; Herpetologica 56(3): 303-324.
- ↑ PeerJ.12
- i17344.ISSN 2167-8359.doi:10.7717/peerj.17344.Consultat el 2025-12-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atelopus ignescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.