Atelopus zeteki
La granota dorada de Panamà (Atelopus zeteki) és una espècie chicoteta d'amfibi anur de la família Bufonidae (els sapos típics), la qual és endèmica de Panamà, específicament de La Vall d'Antón i del parc nacional Alts de Campana, províncies de Coclé i Panamà Oest, estant actualment en perill crític d'extinció.[1]
El mascle adult té mides de 35 a 40 milímetros, en un pes de 3 a 5 grams. La femella adulta oscila entre els 45 i 55 milímetros i els 4 a 7 grams de pes. Viuen en boscs tropicals i humits en les rodalies de montanyes, en especial associades a rieres, a on el mascle pot créixer fins a 48 milímetros i exhibir un pes de 12 grams, i les femelles 63 milímetros i fins a 15 grams.
Ha segut considerada com una subespecie A. varius, pero ara es considera generalment com una espècie separada.[2] La IUCN la cataloga com espècie en perill crític d'extinció. Individus de l'espècie han segut recolectats per a reproduir-se en captiveri en un intent per preservar l'espècie.[3]
Comportament
[editar | editar còdic]Les granotes dorades de Panamà es comuniquen per mig d'un llenguage corporal.[4] La granota dorada sembla socialisar-se en atres granotes usant sons guturales i moviments de les mans. Estos moviments varen ser investigats per un grup de herpetólogos i semblen usar-se per a diverses situacions socials, des de trobades amistoses a hostils. S'usava una granota artificial que realisava moviments de les mans, i despuix de repetir-ho, l'autèntica granota atacava.[5]
L'esperança de vida de la granota dorada panamenya és de 12 anys. Este sapo és inusual perque es comunica per mig d'una forma de semàfor, saludant als rivals i possibles companyers, ademés dels sons més comuns entre les granotes. Es creu que esta adaptació va evolucionar en la granota dorada panameño pel soroll de les ràpides rieres que formaven el seu hàbitat natural.[6] El mascle tendix a permanéixer prop de les rieres a on ocorre la reproducció, mentres que en la temporada de no reproducció, la femella es retira als boscs. El mascle usa una cridada suau per a atraure a possibles parelles, després agarra a la femella i s'aferra quan ella es creua en el seu camí. Si és receptiva, tolerarà el amplexo; si no, intentarà derribar-ho estovant la columna vertebral. El amplexo pot durar des d'uns dies fins a uns mesos, i la oviposición sol tindre lloc en una riera poca profunda.[7]
El amplexo pot durar des d'uns pocs dies a un parell de mesos, donant-se, per lo general, en rieres superficials.[7]
Reproducció
[editar | editar còdic]El mascle s'acosta a la femella realisant-li una cerimònia de apareamiento, després est abraça a la femella per a ella poder depositar l'ou en el mig aquàtic per a que el mascle lo fertilice. Una volta fertilizado els ous solament el 10 a 15% no conseguirien eclosionar. El tamany dels cossos dels taperot és d'uns 5,8mm d'ample té 4,3mm i de llongitut 12,2mm a diferència de la larva que consta en un cos en forma ovoide, estos són blanc abans dels dies d'eclosió i adquirixen la seua coloració despuix uns dies. Comencen en una coloració marró a negre, la seua pancha es torna de color gris transparent. Després en el seu metamorfosis perden el color dorat i escomencen a eixir siluetes en forma de peques de color vert obscur o marró obscur i finalment adquirixen el seu color groc intens o or lluent en taques de color negre en la seua fase de subadulto d'edat.[8]
Etapes de Creiximent
[editar | editar còdic]El desenroll de A. zeteki es pot dividir en quatre etapes: larva o taperot, jovenil, subadulto i adult. Durant l'etapa larvaria, els individus emergixen dels seus ous despuix de 2 a 10 dies de desenroll. Són criatures enterament aquàtiques en esta etapa i es troben en aigües d'al voltant de 20 °C i en profunditats de 5 a 35cm. Despuix d'emergir, passen temps descansant en piscines poc profundes baix de les cascades. #Onsevullga que s'acumule aigua en una riera, és provable que es troben, sempre i quan estiga conectat a canals en moviment. Els taperots, no obstant, no s'aventuren en els canals en moviment. Aferrant-se a les superfícies per succió de les seues panches aplanados. Estan coloreados de marró obscur a negre dorsalmente, en taques dorades en els seus cossos. Desenrollen esta coloració negra i dorada a mida que la melanina inunda les seues capes dérmicas, donant a les larves protecció contra el sol. Al metamorfosearse, les seues taques dorades són reemplaçades per atres de color vert obscur. Els taperots s'alimenten d'algues i passen de 6 a 7 mesos desenrollant-se i creixent.[9]
Toxicitat
[editar | editar còdic]La granota dorada panameño té una varietat de toxines, incloses les bufadienólidas esteroidales i els #alcaloide de guanidinio de la classe de les tetrodotoxinas. S'ha descobert que un d'estos últims, la zetekitoxina AB, és un bloqueador dels canals de sodi depenents de voltage varis órdens de magnitut més potent que el seu anàlec, la saxitoxina. La seua toxina és soluble en aigua i afecta les cèlules nervioses de qualsevol que entre en contacte en ella.[10] Les granotes dorades panameño usen esta toxina per a protegir-se de la majoria dels depredadors. Pel risc de provar el verí en humans, s'ha fet en rates. Grans dosis poden ser fatals en 20 o 30 minuts. La mort és precedida per convulsions clónicas fins que cessen les funcions dels sistemes circulatori i respiratori.
Defensa de Depredadors
[editar | editar còdic]Quan A. zeteki es troba en un depredador, a sovint agita i alça el peu cap al depredador per a cridar l'atenció sobre el seu impressionant i bell color. Este color és una advertència de la seua toxicitat, que és suficient per a que un depredador ya no considere a la granota com un menjar. Si el depredador continua acostant-se, sense deixar-se intimidar per les advertències de la granota sobre la seua toxicitat, el moviment de les pates, a sovint acompanyat de vocalisacions, continuarà i aumentarà en freqüència i volum.
La seua toxicitat no és un método de protecció infalible, ya que alguns animals, com la serp colúbrida Liophis epinephalus, són capaces de metabolizar el verí de les granotes. Les formes de protegir-se dels depredadors i previndre la depredació són diferents en els seus hàbits diürns i nocturns, especialment perque el verí per sí solament no protegirà a tots els depredadors. Els mascles adults, que estan actius en el sol durant el dia, retrocedixen cap als arbres i es posen allí de nit. Lo més provable és que es tracte d'un mecanisme de defensa. Si el depredador se sobre nit, la granota no pot confiar en una estratègia visual per a fugir. Es posen en els arbres perque els dona la ventaja d'escoltar als depredadors que s'acosten o sentir el seu pes en la branca de l'arbre. El soroll i les ventages tàctils de trepar a un arbre són millors que les ventages d'enterrar-se en el sol.[11]
Captiveri
[editar | editar còdic]En 2005 els zoològics nortamericans preocupats per la possible extinció dels amfibis en la regió del Valle realisen una operació de rescat per a establir colónies de seguritat de 15 espècies d'amfibis en el Zoològic d'Atlanta i els Jardins Botànics d'Atlanta. El Zoològic d'Houston comença a planificar la construcció d'una instalació de reproducció en el país que es dirà Centre de Conservació d'Amfibis El Valle (EVACC).
Un any despuix, com estava previst, Bd va aplegar a la Vall d'Antón, llar de la granota dorada panamenya, pero el centre EVACC encara no estava complet, pero es varen realisar operacions de rescat, albergant temporalment als amfibis rescatats en l'Hotel Campestre.[12]
L'espècie va ser filmada per l'última volta en el mig selvat en 2007 per la BBC d'Història Natural de l'Unitat de la série "La vida a sanc freda per David Attenborough". Els pocs espècimen restants s'han mantingut en captiveri i l'ubicació de la filmació es va mantindre en secret per a protegir-los de possibles caçadors furtivos.
Les poblacions d'amfibis, inclosa la granota dorada, varen sofrir importants descensos, possiblement per l'infecció causada pel fongo Batrachochytrium dendrobatidis. Atres factors influents han segut la pèrdua d'hàbitat i la contaminació.
Project Golden Frog
[editar | editar còdic]El Proyecte Granota Dorada és un proyecte de conservació que involucra a institucions científiques, educatives i zoológicas de la República de Panamà i els Estats Units. Els resultats prevists d'este proyecte inclouen una major comprensió de la granota dorada panamenya, un esforç coordinat de conservació per part d'agències governamentals i organisacions no governamentals, una major consciència sobre la disminució actual d'amfibis a nivell mundial, i una major preservació de la terra per a espècies amenaçades i en perill d'extinció en tot lo món. S'han realisat dos esforços significatius per a salvar a estes granotes. La Coalició de Conservació per a la Recuperació d'Amfibis, que va començar en 2004, va exportar els amfibis en perill d'extinció als EE. UU., creent que era un entorn millor per a les espècies en perill d'extinció. En 2005, el Zoològic d'Houston va establir el Centre de Conservació d'Amfibis del Valle (EVACC) en Panamà, per a que les granotes en perill d'extinció pogueren tindre instalacions protegides en el seu país natal. EVACC s'ha convertit en una atracció turística i les poblacions de les espècies estajades són vigilades de prop pels investigadors.[13]
A principis de 2006, EVACC va superar la seua capacitat per a albergar granotes dorades. Per a continuar en els esforços de recolecció, es va formar una aliança en l'Hotel Campestre en La Vall per mig del qual es varen carregar les habitacions 28 i 29 del resort en terrarios com a mida provisional. Més de 300 granotes es varen mantindre en el cridat hotel de la granota dorada i varen rebre enjuagues de neteja diaris, servici d'habitacions les 24 hores i almorzars exòtics de grills especials fins que es va poder lliberar espai en el EVACC.[14]
Experimentació
[editar | editar còdic]Abans de la propagació del fongo Batrachochytrium dendrobatidis en l'hàbitat de la granota dorada, organisacions conservacionista varen recolectar granotes dorades panamenyes i les varen colocar en captiveri. La pell dels amfibis conté una diversa comunitat bacteriana resident que actua com a mecanisme de defensa en alguns amfibis per a inhibir patógenos. Investigadors varen observar la comunitat bacteriana de granotes dorades panameño selvades i captives originàries de la mateixa població en seqüenciació per a evaluar cóm el captiveri a llarc determini ha afectat a esta comunitat. Riquea d'espècies, diversitat filogenético i comunitat.
Es va trobar que l'estructura de la microbiota de la pell era significativament diferent entre les granotes dorades panameño selvades i captives. No obstant, despuix d'aproximadament huit anys de viure en captiveri, les críes de les granotes dorades panamenyes captives originals encara compartixen 70% de la seua comunitat microbiana en granotes salvages. Estos resultats demostren que les comunitats microbianas associades a l'hoste poden ser significativament alterades pel maneig en captiveri, pero la major part de la composició de la comunitat es pot preservar.[15]
Cultura
[editar | editar còdic]La granota dorada panamenya és un símbol nacional, apareix en els billets de loteria de l'estat, #artesania i art. En 2010, el govern panameny va aprovar una llei que reconeix el 14 d'agost com el "Dia Nacional de la Granota Dorada". El principal event de celebració està marcat anualment per una desfilada en els carrers de la Vall d'Antón i una exhibició de granotes dorades panameño en el Centre de Conservació d'Amfibis de la Vall en el Zoològic del Nyispro, El Valle.[16]
Varen ser venerades pels indígenes precolombinos i les imàgens d'esta granota varen ser elaborades en talismans d'or i argila cridats huacas.
Causes de Perill d'Extinció
[editar | editar còdic]El número d'esta espècie ha disminuït en més del 80 % durant l'última década, molt provablement per la quitridiomicosis. També està amenaçat per factors com:[6]
- La ecolección de zoològics i hotels locals
- Comerç illegal
- Alteració i pèrdua general de l'hàbitat
- Urbanisació
- Destorbament o mort per tràfic vehicular
- Pesticidas, fertilisants i contaminants locals
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:ASW
- ↑ Savage, J.M. 2002. The Amphibians and Reptils of Costa Rica. University of Chicago Press, Chicago. ISBN 0-226-73537-0
- ↑ BBC News Online 2nd February 2008
- ↑ Crump, M.L. (1988). Aggression in Harlequin Frogs: male-male competition and a possible conflict of interest between the sexes. Animal Behaviour, 36(4), 1064-1077.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-05-20 (en en-GB).
- ↑ 6,0 6,1 «AmphibiaWeb - Atelopus zeteki». amphibiaweb.org. Consultat el 2023-08-13.
- ↑ 7,0 7,1 Karraker, N. I., Richards, C. L., and Ross, H. L. (2006). Reproductive ecology of Atelopus zeteki and comparisons to other members of the genus. Herpetological Review, 37(3), 284-288.
- ↑ «Panamanian Golden Frog | Sant Diego Zoo Animals & Plants». animals.sandiegozoo.org. Consultat el 2023-05-20.
- ↑ Herpetologica.54(3)
- 370–376.ISSN 0018-0831.Consultat el 2023-05-20.
- ↑ «Panamanian golden toad | Adaptations & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-08-12.
- ↑ Journal of Herpetology.30(3)
- 347–354.ISSN 0022-1511.doi:10.2307/1565171.Consultat el 2023-08-13.
- ↑ «History | Amphibian Rescue and Conservation Project» (en en-us). Consultat el 2023-05-20.
- ↑ Gratwicke, Brian (12 de maig). Amphibian Rescue and Conservation Project (en anglés), pp. 17-18.
- ↑ «Hotel de la Granota Dorada».
- ↑ Biological Conservation.176
- 199–206.ISSN 0006-3207.doi:10.1016/j.biocon.2014.05.029.Consultat el 2023-05-20.
- ↑ Science.165
- 1376–1377.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.165.3900.1376.Consultat el 2023-05-20.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Atelopus zeteki.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atelopus zeteki.- St. Louis Zoo
- Project Golden Frog Species information
- Houston Zoo
- Discover Life website: Atelopus zeteki
- Discover Life website: Species ANEU tool
- Global Amphibian Assessment Atelopus zeteki - Golden Arrow Poison Frog, Golden Frog, Panamanian Golden Frog, Zetek's Golden Frog
- Panamanian Golden Frog Description Panama Travel Guides and Attractions
- Informació en AmphibianWeb
- Informació en EspeciesExtintas
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atelopus zeteki» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.