Aterrizador

Aterrizador

Un aterrizador, mòdul d'aterrisage o mòdul de descens (lander en anglés) és, en l'exploració espacial, aquell artefacte que descendix a la superfície de l'objectiu (planeta, lluna, asteroide, etc.) i que efectua un aterrisage suau. És dir, no és destruït per l'impacte en la superfície que pretén visitar.

Generalment són passius, és dir, no tenen parts mòvils, i depenen de complexes operacions d'aerofrenado per a la seua supervivència, depenent de les condicions del lloc a aterrisar (missió Cassini-Huygens a Titán, la malograda Beagle 2 de la missió Mars Express, etc).

S'han usat majoritàriament per a obtindre senyes directament del mig ambient que visita. Normalment necessiten d'una nau de respal, cridada orbitador (orbiter en anglés), que es manté en òrbita de l'objecte visitat, i fa d'enllaç entre el aterrizador i la Terra.

Recentment han tingut molt èxit, i encara continuen funcionant, els aterrizadores més famosos, en el planeta Mart: Spirit i Opportunity. A estos aterrizadores en capacitats mòvils, se'ls denomina astromóvilés (rover en anglés).

També es denomina «aterrizador» al mòdul llunar que va dur als astronautes de les missions Apolo a la superfície de la Lluna. La diferència és que estos vehículs tenien capacitat d'aterrisar suaument i d'abandonar la superfície de la Lluna, una volta terminada la missió, per mig d'eixides propulsors, ya que realment estaven composts de dos parts diferenciades: el mòdul de descens i el mòdul d'ascens.