Atta cephalotes
La formiga arriera roja o zompopo (Atta cephalotes) és una espècie d'insecte himenòpter de la família Formicidae àmpliament distribuïda en la regió neotropical, des de Mèxic fins a Bolívia, incloent la conca de l'Amazones i el nordest de Brasil.[1] Una colónia de formigues pot estar composta per fins a cinc millons d'individus, i cada una té una reina que pot viure per més de quinze anys. La colónia està organisada en vàries castes, cada una de les quals s'especialisa en una tasca específica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per primera volta pel zoólogo suec Carlos Linneo en 1758 com Formica cephalotes en la dècima edició Systema Naturae, junt en atres setze espècies de formigues, totes incloses en el gènero Formica. Posteriorment, el zoólogo danés Johan Christian Fabricius la va transferir a un nou gènero, Atta, junt en atres cinc espècies, en 1804. En 1911, el entomólogo nortamericà William Morton Wheeler va designar a A. cephalotes com la espècie tipo de Atta.
Descripció
[editar | editar còdic]La reina és robusta i medix uns 30 mm de llarc. És de color marró obscur i alada. La seua única funció en la colónia és la posada d'ous. Les obreres són de color marró rojós, no tenen ales i tenen espines en l'abdomen. Tenen pates llargues i mandíbules grans en dents fines i esmolats. Els mascles són alados i més obscurs que les femelles. Són responsables de la fecundació de la reina, pero no eixerciten cap atra funció en la colónia.
Biologia i comportament
[editar | editar còdic]Els soldats s'encarreguen de defendre la colónia. Les obreres majors gestionen l'abocador de la colónia. Estes formigues estan excloses del restant de la colónia. Si alguna ix de l'abocador, les demés formigues la maten o l'obliguen a retornar. Les obreres solen estar contaminades en malalties i toxines, i viuen solament la mitat de lo que viuen els seus congèneres.[2] Les formigues deixen rastres de feromones com a método de comunicació per a guiar a atres formigues cap a una font d'aliment descoberta en retornar al niu.[3] [4] Les mínimes treballen en el niu, cavant, cuidant fongos i atenent a les crío. Ademés, poden pujar-se a l'esquena de les formigues majors per a transportar-se o, encara més important, per a defendre a les formigues en fulls obstruïts d'insectes paràsits com les mosques fóridas. Les mijanes actuen com a recolectores: duen fulls al niu per al cultiu de fongos. Per últim, les majors realisen casi exclusivament tasques defensives, protegint els rastres de recolecció d'atres insectes.[5]
Hi ha una reina per niu, que posa mils d'ous al dia. Els ous fecundados es convertixen en reines o obreres, mentres que els no fecundados es convertixen en machos. En la majoria dels casos, naixen obreres. Quan aplega la temporada de pluges, els mascles i les femelles fèrtils abandonen el formiguer per a aparearse. Cada femella es aparea solament una volta. Despuix del apareamiento, els mascles moren i les femelles intenten establir una nova colónia. S'arranquen les ales i caven un túnel d'uns 10 cm de profunditat en el sol i allí comencen un nou jardí de fongos, utilisant alguns fongos de l'antiga colónia almagasenats en una cavitat especial en les seues boques. També comencen a posar ous allí. Inicialment, el fongo es nutrix dels ous de la reina, #lo que pot durar de cinc a dèu semanes, fins que les obreres estan llestes per a prendre el relleu. A partir de llavors, la reina se centra en la reproducció. Despuix de dos a tres anys, naixen nous individus fèrtils. El 90% de les reines no conseguix establir una nova colónia.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie està àmpliament distribuïda en la regió neotropical, des de Mèxic fins a Bolívia, en poblacions disjuntas en la conca de l'Amazones i el nordest de Brasil. En el sol de la selva tropical solen ocupar un àrea d'aproximadament 200 metros quadrats. Viuen en formiguers que poden alcançar una profunditat de fins a 7 metros.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corrêa, M.M.; Bieber, A.G.D.; Wirth, R.; Lleal, I.R.. «Occurrence of Atta cephalotes (L.) (Hymenoptera: Formicidae) in Alagoas, Northeastern Brazil» (en anglés). Neotropical Entomology.
- ↑ «Treated like garbage». New Scientist. Consultat el 2015-08-17.
- ↑ «Leaf density and a trade-off between lloeu-size selection and recruitment behavior in the ant Atta cephalotes».Oecologia.97(1)
- 1–8.ISSN 1432-1939.doi:10.1007/BF00317902.
- ↑ «An integumentary pheromone-secreting gland in Atta sp: Territorial marking with a colonyspecific pheromone in Atta cephalotes».Journal of Insect Physiology.25(10)
- 833–839.ISSN 0022-1910.doi:10.1016/0022-1910(79)90086-6.
- ↑ «LibGuides: Leafcutter Ant (Atta cephalotes) Fact Sheet: Behavior & Ecology».
- ↑ “Carbon dioxide levels in initial nests of the leaf-cutting ant Atta sexdens (Hymenoptera: Formicidae)” (en) . Scientific Reports 11 (1): 20562. doi:. ISSN 2045-2322. PMID 34663831. Bibcode: 2021NatSR..1120562S.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- El zampopo
- Archivat el 29 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- El zompopo i la seua problemàtica [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atta cephalotes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.