Atta laevigata
La formiga culona (Atta laevigata) és una espècie d'insecte himenòpter de la família dels formícidos que habita des del sur de Mèxic fins a Argentina.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Atta laevigata es coneix com sikisapa (en Perú i Equador ), formiga culona (en Colòmbia i Argentina), zompopo de maig (en América Central), bachaco culón o simplement bachaco (en Veneçola), akango (en Paraguay), chicatana[1] (en Mèxic) i cepe culón (en Bolívia).
Història natural
[editar | editar còdic]Atta laevigata és una espècie polimòrfica, és dir, en una colónia existixen distints tipos d'individus: les obreres, les quals s'ocupen de recolectar les fulls per a cultivar un fongo que servirà de sustente a tots els membres de la colónia: els soldats, que presenten mandíbules prominents en les quals són capaces de tallar, subjectar i arrastrar peces de gran tamany, i defendre la colónia dels intrusos, i les donzelles que s'encarreguen d'atendre a la reina, l'única missió de la qual és posar ous d'a on emergixen els nous individus. Per a contindre els ous sense madurar, el seu abdomen es desenrolla fins a dèu voltes el seu tamany normal. Una volta madurs, la reina els deposita en l'exterior per a que eclosionen.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Han segut menjades durant sigles per membres de cultures precolombinas com els guanes. Les reines són les úniques usades com a menjar.
S'usen per a l'elaboració d'una espècie de salsa picante; el més utilisat és el bachaco de selva per la seua composició química que és més concentrada que el de la sabana; la seua composició és a pur d'àcit fórmico el qual li dona el sabor característic al picante cridat tastara. Durant el més de maig es colecta la major cantitat de bachacos ya que estos ixen dels seus formiguers per a començar noves colónies. Els primers que ixen són els mascles els quals són de tamany inferior a la femella, posteriorment ixen les femelles. Estes presenten un abdomen prominent el qual té una concentració de proteïna animal que li permet posteriorment l'elaboració d'ous per a procrear nous individus que inicien la nova colónia.
Per a la seua elaboració són descartades ales i pates, se sumergixen els cossos en aigua salada i es torren en paelles ceràmiques. Este aliment és usat tradicionalment com a regal de bodes, per la creència de que estes formigues són un manjar afrodisíac.
En Colòmbia, els principals centres de producció d'estes formigues són els municipis de Sant Gil, Curiti i Barichara. Des d'allí el seu comerç s'estén a Bucaramanga i Bogotà, a on es venen en paquets durant l'estació. Este producte també s'exporta, principalment a Canadà, Gran Bretanya i Japó.
Anàlisis sobre este aliment realisats en la Universitat Industrial de Santander (UIS) mostren que té alts nivells de proteïnes, molt baixos nivells de greixos saturats, i un alt nivell nutritiu general.[2] Quan s'usen per a elaborar la tastara els bachacos són immersos en un líquit conegut com yare, suc de yuca dolç el nom científic del qual és Manihot esculenta en alguns casos i en uns atres, de yuca amarga Manihot sp., els mateixos són cuinats en algunes espècies com ají dolça, ají picante, entre uns atres, fins a obtindre la consistència deguda depenent del tipo de tastara que es vol obtindre.
Les reines vérgens són colectadas durant unes nou semanes cada any, en la temporada plujosa, que és quan ixen en vol nupcial. La colecta la fan llauradors de l'àrea que a sovint són ferits per les obreres i soldats, perque tenen fortes mandíbules. El seu colecta resulta una font temporal d'ingressos per als llauradors pobres. No obstant, la competència en atres espècies d'Attini (arrieras) i la sobreexplotació del recurs semblen haver disminuït el número de colónies, lo que causa preocupació sobre el seu estat de conservació.[3]
En la cultura
[editar | editar còdic]En 2006, les formigues culonas varen ser nominades com a símbol cultural de Colòmbia en el concurs organisat per la revista Semana en el respal de Caragol TV, el Ministeri de Cultura i Colòmbia és passió.[4]
En el districte de Yantalo, en Perú, cada any se celebra el "Festival de la Formiga", a on es comercialisa gran varietat d'platillo preparats a pur de la formiga sikisapa.
En Veneçola se li crida bachaco, en inspiració a esta formiga li criden bachaqueo al seu mercat negre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Chicatanas :: Gastronomia, Ciutat d'Oaxaca, Oaxaca» (en és). www.exploringoaxaca.com. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2017. Consultat el 5 de febrer de 2017.
- ↑ Alfonso Villalobos et ál, 1999 ?
- ↑ Santamaría et al. 2005 ?
- ↑ «Les formigues culonas» (en espanyol). Semana.com Últimes Notícies de Colòmbia i el Món. Consultat el 2023-12-05.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Festival de la formiga
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atta laevigata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.