Auditor

Es diu auditor (o contralor en alguns països d'Amèrica Llatina) a la persona capacitada i experimentada que es designa per una autoritat competent o per una empresa de consultoria, per a revisar, examinar i evaluar en coherència els resultats de la gestió administrativa i financera d'una dependència (institució governamental) o entitat (empresa o societat) en el propòsit d'informar o dictaminar sobre elles, realisant les observacions i recomanacions pertinents per a millorar la seua eficàcia i eficiència en la seua eixercite. Originalment la paraula significa "oidor" o "oyent".

La persona que eixercita el lloc d'auditor no deu confondre's en l'auditoria contable o financera internes portades a terme pels tribunals de contes i Contralorías generals o externes eixercitades per les empreses auditores privades.

Algunes senyes històriques

L'orige de la funció en l'auditoria té la possibilitat de trobar-se en époques remotes en Anglaterra, quan poques persones sabien llegir i els contes dels grans propietaris eren "sentides" en lloc de ser auditades, com es fa en l'actualitat.

Funcions

La persona encarregada de realisar el treball d'auditor/a revisa els contes anuals i dona una opinió personal sobre elles, arreplegant-se dita opinió en l'informe d'auditoria. Este informe, és obligatori respecte a les societats que presenten Balanç i Memòria Normal(En alguns països l'obligació de presentar balanços auditats depén del tamany dels seus actius) i acompanya als contes anuals, a pesar de no ser per sí solament, un conte anual. Aixina que, és la pròpia empresa la ordenante de dit informe, sufragant els costs de la seua realisació. L'opinió de l'auditor queda recollida en dit informe segons quatre modalitats possibles:

• Favorable indica que els contes anuals presenten una image fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'acort als principis de contabilitat generalment acceptats.
• En Salvetat mostra una conformitat general en allò que s'ha presentat, a pesar de donar-se algunes circumstàncies. Estes, poden ser errors o incompliments dels principis contables, canvis en els criteris aplicats sense estar justificats dits canvis (per eixemple, la valoració d'existències), incertituts en les senyes, estimació poc raonable, etc.
• Desfavorable mostra que els contes generals no reflectixen l'image fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'acort als principis de contabilitat generalment acceptats.
• Denegada fa referència al fet de que l'auditor no ha pogut formar-se una opinió sobre els contes anuals en el seu conjunt, podent-se donar dita circumstància per llimitacions a l'hora de realisar el seu treball (és dir, falta d'informació necessària), incertituts en els resultats analisats molt rellevants, omissió d'informació, o contradicció de la susodicha.

Vore també

• Auditoria contable
• Responsabilitat civil