Auditoria

La auditoria (del verp llatí audire, ‘sentir’, a la seua volta dels primers auditors que eixercien la seua funció jujant la veritat o falsetat de lo que els era somés a la seua verificació, principalment observant) és, en térmens generals, l'acció de verificar que un determinat fet o circumstància ocórrega d'acort en lo planejat. En el cas d'una organisació, es referix a les proves que es realisen a l'informació financera, operacional o administrativa en base en el compliment de les obligacions jurídiques o fiscals, aixina com de les polítiques i lineamientos establits per la pròpia entitat segons la manera en que opera i s'administra.

La finalitat d'una auditoria és certificar la confiabilidad dels estats financers (o estats contables) per als usuaris en un periodo determinat, per a lo que l'auditor té que dissenyar i aplicar procediments que li ajuden a obtindre l'informació apropiada per a despuix generar conclusions raonables i emetre una opinió independent sobre la presentació de les sifres que apareixen en dits estats.

Història

L'auditoria va nàixer en la necessitat que tenia l'Estat de mantindre controlades i vigilades a les entitats en aspectes com:

• Emissió d'accions i valors entre les persones inversionistes.
• Expansió empresarial en el país propi o exterior (empreses transnacionals).
• Intentar mantindre una homogeneïtat en el registre de les operacions.

Davant este ambient els auditors de despachos i contadors públics d'Estats Units varen començar a prendre el control en revisar l'informació financera de les entitats filials, subsidiàrias, sucursalés, empreses transnacionals, entre unes atres; no obstant, no va obtindre molt èxit degut a que no es tenien les mateixes regles, fonaments o lineamientos sobre l'aplicació de l'auditoria, ni de la teoria i tècnica contable eixercida en Estats Units i atres països.

Despuix d'açò, algunes empreses transnacionals i despaigs examinaven la situació financera i varen iniciar una ideologia que els permetera tant homologar com comparar l'informació en térmens contables i d'auditoria. Va ser fins a la década dels anys trenta a on els despachos mexicans varen ser invitats a unir-se a despachos de contadors públics nortamericans en el propòsit d'auditar a les empreses transnacionals.

Còdic d'Ètica Professional

La professió de Contaduría necessita tant del seguiment com del compliment de normes morals a les que estiguen subjectes tots les persones que eixercixquen esta professió.

El Còdic d'Ètica Professional es troba integrat per dotze postulats.

• Postulat un: El Còdic d'Ètica Professional és aplicable a totes les contadores i contadors públics, sense importar l'eixercici d'una atra professió, l'activitat o especialitat en la que actue de manera independent o al servici d'alguna empresa siga pública o privada.

• Postulat dos: Es referix a l'independència de criteri. El contador públic té l'obligació de ser imparcial i tindre un criteri lliure quan expresse la seua opinió.

• Postulat tres: Es referix a la calitat professional en la que es realisen els treballs. El contador públic deurà actuar en esment i diligència front al compromís i responsabilitat adquirida en un proyecte d'auditoria per a demostrar ser un verdader professional.

• Postulat quatre: Es referix a la calitat i preparació del professional. El contador públic deurà tindre les capacitats tècniques i professionals que es necessiten per a poder acceptar el compromís de prestar este tipo de servici en una empresa.

• Postulat cinc: Es referix a la responsabilitat personal. El contador públic té la responsabilitat tant personal com a moral dels treballs realisats per ell o baix la seua tutela.

• Postulat sis: Es referix al secret professional. El contador públic en el transcurs del seu treball no pot revelar per cap motiu i baix cap circumstància l'informació o senyes que li brinda i confia la persona o empresa que va contractar el seu servici. És per açò que té l'obligació de guardar el secret professional a menos que l'interessat ho autorise. L'única excepció a esta regla és en el moment que es donen els informes que puguen solicitar les lleiés respectives.

• Postulat sèt: Es referix a l'organisació de rebujar tasques que no vagen d'acort en la moral. Quan existixca alguna proposta de fer treballs que falten a la moral i dignitat de la professió deuen ser rebujats pel contador sense importar si està relacionat de manera directa i indirecta.

• Postulat huit: Es referix a la llealtat cap al patrocinador dels servicis. El contador públic no deurà aprofitar-se de les circumstàncies que apleguen a afectar a l'empresa o persona que va contractar els seus servicis.

• Postulat nou: Es referix a la retribució econòmica. El contador públic té dret al pagament pel servici d'auditoria pel que va ser contractat.

• Postulat dèu: Es referix al respecte cap als companyers i a la professió. Tot contador públic deu buscar mantindre la dignitat de la professió; aixina com cuidar les relacions en la seua equip de treball, en les institucions que els agrupen o en els seus colaboradors.

• Postulat onze: Es referix a la dignificació de l'image del professional en base en la calitat. Per a poder ocupar un lloc i adquirir una bona image front a la societat i davant la persona o empresa que contracta els servicis del professional, és de gran importància que el contador públic actue i faça els seus treballs en calitat professional.

• Postulat dotze: Es referix a la difusió i ensenyança del coneiximents tècnic. Tot contador públic que transmeta, compartixca i difonga els seus coneiximents tindrà l'obligació d'expressar una bona conducta i apego a les normes de la professió.

Vore també

• Big Four (consultoria i auditoria)
• KPMG
• Ernst & Young
• PwC
• Deloitte
• Estat financer
• Contaduría
• PKF Attest Auditoria i Assurance