Contador públic
Un contador públic o contable és un professional que eixercix la disciplina de la contabilitat o contaduría dins d'un àmbit econòmic. Habitualment, es desenrolla dins d'empreses, organisacions i inclús per a ajudar persones en les seues finances personals o les seues empreses. De manera general, un contador públic es desenvuelve en les àrees de contabilitat, dret, estadística, fiscal, informació financera i auditoria.
Nom
[editar | editar còdic]Rep varis noms en distints països:
| Nom del professional | País |
|---|---|
| Contador Públic Auditor (CPA) | Puerto Rico
Equador - Hondures |
| Auditor | |
| Contable | Espanya |
| Contador (Cr., Cdor. o Cont.) | |
| Contador auditor | Chile |
| Contador públic auditor | Chile |
| Contador públic (Cr., Cdor., Cont., C.P.N. o C. P.) | Argentina / Uruguay |
| Contador públic (CP o C. P.) | Colòmbia |
| Contador públic autorisat (CPA o C. P. A.) | Panamà / Bolívia |
| Contador públic colegiat (CPC o C. P. C.) | Perú / Veneçola |
| Contador públic nacional (CPN o C. P. N.) | |
| Contador públic i auditor (CPA) | Guatemala |
| Llicenciat en contabilitat (LC o L. C.) | |
| Contador Públic Certificat (CPC o C. P. C.) | Mèxic |
| Llicenciat en Contaduría Pública i Finances (LCPF o L. C. P. F.) | Mèxic |
| Llicenciat en Contaduría Pública (LCP o CP o C.P.) | Mèxic |
| Llicenciat en Contaduría Pública i equivalent Contador Públic Certificat | El Salvador |
Funcions
[editar | editar còdic]El contador públic és el professional dedicat a aplicar, manejar i interpretar la contabilitat d'una organisació o persona, en la finalitat de produir informes per a la gerència i per a tercers (tant de manera independent com a depenent), que servixquen per a la presa de decisions. Du els llibres o registres de contabilitat d'una empresa, registrant els moviments monetaris de benés i drets. En molts casos els tercers exigixen que dits informes estiguen confeccionats o respalats per un professional contable. El seu treball és registrar conforme a la normativa aplicable els moviments o operacions econòmics que fa la companyia, de manera que es puguen publicar eixos resultats en vistes a informar a accionistas, inversors, proveïdorés i demés persones interessades (com treballadorés, entitats públiques, entitats financeres, etc.). Esta tasca tradicionalment s'ha fet a mà o en màquines de calcular, pero actualment es conta en numerosos sistemes informàtics que faciliten la gestió.
El contador públic també s'ocupa de la liquidació d'imposts i de la revisió d'informes financers elaborats per atres colegues, tasca coneguda com «auditoria d'estats contables». També sol realisar atres tipos d'auditories aixina com tasques pericials, liquidació de sinistres per a companyies asseguradores i càlculs actuarials. En molts països, principalment d'orige llatí, el contador públic està facultat per a donar fe pública respecte dels fets coneguts per ell i propis de l'àmbit de la seua professió.
Donada la complexitat dels sistemes tributaris de molts països, l'activitat del contador s'ha tornat rellevant, en ser est el professional que coneix sobre el càlcul dels imposts i contribucions al Estat. Per esta gestió, en Mèxic el contador té tal responsabilitat que inclús pot ser d'índole penal.
Segons els tipos d'usuaris, la contabilitat pot ser:
- Contabilitat financera (externa): dona informació essencial del funcionament i estat financer de l'empresa a tots els agents econòmics interessats (clients, inversors, proveïdorés, etc.). Ve regulada i planificada oficialment per a la seua comprensió per tots.
- Contabilitat de costs o Contabilitat de gestió: és la contabilitat interna, per al càlcul dels costs i moviments econòmics i productius en l'interior de l'empresa. Servix per a prendre decisions sobre producció, organisació de l'empresa, etc.
- Contabilitat d'imposts: seguix i calcula els balanços que són requisits per a les agències d'imposts.
Certificació
[editar | editar còdic]En alguns països com per eixemple Mèxic, per a poder eixercir la professió no n'hi ha prou en haver obtingut el grau universitari (llicenciatura). La funció d'estos òrguens és controlar que els professionals contadors complixquen en els procediments tècnics i ètics en el desenroll de les seues activitats. En alguns casos, periòdicament s'exigix una actualisació de coneiximents.
En Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina és obligatori que el contador públic estiga matriculat per a poder eixercir la seua professió. Els professionals estan registrats en 24 Consells Professionals de Ciències Econòmiques (un per cada província i un per la Ciutat Autònoma de Buenos Aires), i estos en una Federació, la Federació Argentina de Consells Professionals de Ciències Econòmiques (FACPCE).
En Mèxic
[editar | editar còdic]El procés de certificació en Mèxic va entrar en vigor a partir de l'1 de maig de 1998, en l'aparició del Reglament per a la certificació professional dels contadors públics.[1]
La certificació és la constància de que un professional conta en els coneiximents, habilitats i destreas requerits per a l'eixercici de la seua professió
Història de la contabilitat
[editar | editar còdic]La professió de contadors va prendre auge al mateix temps que la contabilitat, durant l'Edat Mija. El primer autor de que es té notícia que va establir clarament l'us del método de la partida doble va ser Benedetto Cotrugli (Benedikt Kotruliévich, 1416-1469). El llibre de Contrugli, Llibre de l'art de la mercatura, va tardar 115 anys en ser dut a l'imprenta, lo que, unit al caràcter incomplet de la seua exposició, va impedir que es poguera adjudicar al seu autor un paper comparable al de Luca Pacioli en l'història de la contabilitat.
Luca Pacioli (1445-1517) és considerat el pare de la contaduría i qui va mencionar els primers registres de la forma T o principi de dualitat. La contabilitat va sorgir quan el home es va donar conte de que el seu memòria no era suficient per a guardar tota l'informació financera necessària. En Sumer i l'Antic Egipte (cap a el 3000 a. C.) duyen registres i operacions financeres de les empresas privades i públiques en tablillas de fanc.
No obstant, s'ha anat profesionalisant a mida que s'han emés normatives específiques per a la llevanza dels llibres contables en el dret mercantil dels països.
Contador públic per país
[editar | editar còdic]En Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina el títul de contador públic s'obté cursant la corresponent carrera universitària de grau (Duració Promig 5 anys i mig).[2]
En Bolívia
[editar | editar còdic]En Bolívia el contador públic es titula terminant la carrera universitària de 5 anys. En la que obté el títul de Contador Públic Autorisat (CPA).
En Colòmbia
[editar | editar còdic]En Colòmbia, el títul de contador públic s'obté cursant una carrera universitària que pren entre 5 i 6 anys, la qual pot alvançar-se en universitats públiques o privades degudament autorisades pel Ministeri d'Educació Nacional. Per a eixercir la professió, es deu obtindre la targeta professional, la qual és expedida per la Junta Central de Contadors, entitat estatal que du el registre dels contadors i de les firmes o companyies relacionades en l'eixercici de la professió; dita targeta és aprovada una volta l'interessat present els soports del seu grau acadèmic i d'una experiència laboral no menor a un any.
En Colòmbia el contador públic titulat i en targeta professional pot eixercitar-se com a revisor fiscal, contador gerencial, contador de costs, cap d'imposts, cap de cartera, auditor extern, contralor d'una companyia; aixina mateix pot eixercir de forma independent com a personal natural o constituint-se com a persona jurídica a través d'una societat llimitada o simplificada. En Colòmbia fins a l'any 2014 la contabilitat era duta baix normes locals; a partir de l'any 2015 ―per decret nacional―, la contabilitat i els reportes financers deuen dur-se conforme a lo senyalat per les NIF (Normes Internacionals de Contabilitat IFRS); canvi que va pretendre harmonisar la contabilitat colombiana en els estàndarts mundials, en la finalitat de fer-los comparables i consolidables. En Colòmbia, els contadors públics deuen ajustar les seues actuacions a lo senyalat en el Còdic d'ètica per a la professió contable, expedit per llei de la República.
En Chile
[editar | editar còdic]En Chile s'utilisa el terme de «Contador Públic», «Contador Auditor», «Contador Públic i Auditor» o «Contador Públic / Auditor» a aquells únics professionals estan autorisats llegalment a realisar una auditoria dels Estats Financers. Dita autorisació és realisada per la Comissió per al Mercat Financer, agència tècnica i fiscalizadora, en patrimoni propi, la finalitat del qual és supervisar el compliment de les normes financeres i promoure el desenroll del mercat de capitals.
En Chile, també existixen professionals que reben el nom de «Contador» perque reben la formació que els habilita per a desenrollar les tasques de contabilitat. D'acort a l'informació que proporciona la Subsecretaria d'Educació Superior, existixen en el 2024 hi ha 12 Centres de Formació Tècnica i 12 Instituts Professionals i 4 universitats que oferixen contínuament programes de tècnic en contabilitat; i 15 Instituts Professionals i 37 universitats que oferixen programes de Contador Auditor (o el seu equivalent).[3] Usualment, els programes de Contador Auditor, s'oferixen junt en la llicenciatura en Contabilitat, Auditoria o àrees afins conferida només per universitats.
En Equador
[editar | editar còdic]En Equador s'utilisa el terme de «contador públic autorisat, llicenciat o ingenier en Contabilitat i Auditoria», professional autorisat a subscriure balanços davant organismes públics. Des de 2008 no és obligatori registrar-se davant el colege de Contadors. Fins a la data seguix vigent una llei de 1966 que permet que graduats de secundària realisen peritasgos i llegalisar balanços i declaracions.
La Llei que rig a les Finances Públiques és el Còdic Orgànic de Planificació i Finances Públiques, tenint esta com a objecte organisar, normar i vincular el Sistema Nacional Descentralisat de Planificació Participativa en el Sistema Nacional de Finances Públiques, i regular el seu funcionament en els diferents nivells del sector públic, i es troba vigent en data 22 d'octubre de 2010.
En Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya no existix una carrera universitària baix este nom, com aixina tampoc existix una carrera que continga els continguts que es donen en atres països baix el títul de Contador Públic.
Per un atre costat, en Espanya es coneix a este professional com contable, és dir, a tot aquell que es dedica a dur els registres contables d'una empresa. Sent esta última, una chicoteta part de lo que comprén els coneiximents i l'àmbit d'actuació dels professionals en el títul universitari de Contador Públic (que no existix en Espanya). La versatilitat d'esta carrera, fa que els professionals de la mateixa ademés es dediquen a: Administració d'empreses, Imposts, Auditoria, Dret Societari Comercial i Civil, Auxiliar de la Justícia, Síndico en Concursos i Fallida, etc.
Per a una major comprensió, el títul de Contador Públic, inclou matèries que en Espanya li les pot trobar en els títuls universitaris relatius a Dret, Administració i Direcció d'empreses, Economia i unes atres.
En Mèxic
[editar | editar còdic]En Mèxic es cursa la carrera universitària per 4 o 5 anys, al final s'obté el títul de Llicenciat en Contaduría Pública. L'Institut Mexicà de Contadors Públics (IMPC) dispon d'un còdic d'ètica professional que enuncia lo següent:
També opera el Colege de Contadors Públics de Mèxic, fundat el 20 de juny de 1949 en l'objecte de reunir als contadors en els térmens de l'artícul 5.º de la Constitució, relatiu a l'eixercici de les professions en la Ciutat de Mèxic. Els membres del Colege de Contadors Públics de Mèxic conten en els següents servicis: cursos, seminaris i conferències; publicacions, representació davant tercers, bossa de treball, fondo de defunció, consultes professionals i activitats culturals socials i deportives. El Colege de Contadors Públics de Mèxic pública mensualment la revista Veritas.
Les competències a desenrollar de cada professional s'enfoquen d'acort a les necessitats i al canvi que es dona dia a dia l'evolució de les noves tecnologies, els programes i nous models d'educació.
Existixen al voltant de cinc grans models per a descriure les competències en l'educació superior. El model més recent d'identificació, normalisació i descripció de competències és el Sistémico Complex. Este model es basa en identificar i normalisar les competències en base en tres components: problemes, competències i criteris. El model ha sorgit en la finalitat de fer més àgil i ràpit el procés de descriure les competències i establir-les com el centre d'un perfil acadèmic professional de egreso, sense deixar de costat la pertinència i la integralidad de l'eixercite humà davant els problemes.[4]
En Perú
[editar | editar còdic]En Perú al contador li'l coneix en la denominació de contador públic colegiat, i el grau és "Contador Públic". El Colege de Contadors demana fotocòpia del títul professional per abdós costats. (A-4) certificada per la Secretaria General de l'Universitat de procedència. Ademés, els contadors poden tindre l'abreujament de C.P.C.
En Uruguai
[editar | editar còdic]En Uruguay, fins a 1998 l'Universitat de la República era l'única que expedia el títul de contador públic, cursant 8 semestres (4 anys). En eixe any l'Universitat ORT Uruguay va ser la primera entre les universitats privades en incorporar la carrera i conseqüentment otorgar el respectiu títul, seguida per les restants universitats privades en els anys successius.
En Veneçola
[editar | editar còdic]En la República Bolivariana de Veneçola, al professional d'esta àrea se li denomina «contador públic colegiat» (CPC), estos es troben agrupats a nivell nacional per la Federació de Coleges de Contadors Públics de Veneçola. Sent esta l'organisació que els permetrà eixercir funcions en el país, una volta rebut el seu títul universitari de llicenciat en Contaduría Pública, d'acort a lo establit en la Llei d'Eixercici de la Contaduría Pública en Veneçola. A nivell regional, els Coleges de Contadors Públics es troben establits segons l'estat, entitat federal o regió a on es trobe el agremiado.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Reglament per a la Certificació Professional, pàgina web de l'Institut Mexicà de Contadors Públics.
- ↑ [1], Estudi Contable Cir, Contador Publique en Argentina.
- ↑ Servici d'Informació d'Educació Superior. «Bases de senyes d'Oferta Acadèmica de el SIES». Consultat el 2024-08-08.
- ↑ Formació basada en competències (Sergio Tobón).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contador público» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.