Austrocactus bertinii
Austrocactus bertinii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Austrocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Chile fins a Argentina.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Austrocactus bertinii és una espècie de cactus que normalment creix de forma solitària. Presenta un creiximent erecto i desenrolla un talle en forma de maza a columnar, que alcança entre 40 i 80 cm de llongitut i fins a 10 cm de diàmetro. La epidermis presenta un color vert obscur.El talle presenta entre 10 i 12 costelles dividides en tubèrculs poc prominents. Sobre estos es troben les areolas, de forma ovalada, en unes dimensions aproximades de 3 mm de llongitut i 6 mm d'esgambi. En els nous creiximents estan cobertes per un feltre curt de color crema. L'espècie desenrolla 4 espines centrals, una dirigida cap a davant, una cap a dalt i dos esteses lateralment. Estes espines són fortes, més o menys rectes, en forma de lezna i presenten una superfície majorment pubescente. Ademés, posseïx fins a 15 espines radials dispostes de forma radiant, llaugerament pubescentes i en forma d'agulla.
Les flors presenten una forma àmpliament infundibuliforme a acampanada i alcancen aproximadament 5,5 cm de llongitut i 4,5 cm de diàmetro. La cavitat del ovari té forma obovoide i medix al voltant de 6 mm de llongitut per 9 mm d'esgambi. Els tépals són àmpliament lanceolados, en un àpiç ben marcat i un marge llaugerament festoneado. El seu color varia des de crema en la base fins a rosat o color carn en la part superior, en una franja central externa de to rosa parduzco. El estil presenta una coloració que va des de rosa pàlit fins a magenta, mentres que l'estigma posseïx entre 12 i 14 lòbuls de color púrpura obscur. El pericarpelo és verda oliva obscur, en poca llana i algunes cerdes, ademés de cerdes llargues i suaus en la vora.
El frut presenta forma de barril i alcança aproximadament 1,3 cm de llongitut i 1,4 cm de diàmetro. El seu color varia entre vert negruzco i color albargina. La superfície està coberta de forma dispersa per llana i cerdes esmolades. En madurar se seca i s'obri de manera irregular des de la base.
Les llavors tenen forma de menge, presenten un color gris parduzco obscur i alcancen al voltant de 2 mm de diàmetro i 1 mm de gruixa.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie presenta una distribució nativa que s'estén des del sur de Chile, específicament en la província de Aysén, fins a Argentina. En este últim país es troba principalment a lo llarc de la costa atlàntica del nort de la província de Santa Creu, aixina com en les províncies de Chubut i Riu Negre. També creix en zones associades als rius Negre, Colorat, Neuquén i Gran, en les províncies de Riu Negre, La Pampa, Neuquén i Mendoza.[2]
Habita principalment en el bioma templat, des del nivell de la mar fins als 1.000 m s. n. m. Es desenrolla en ambients frets, a on sol créixer protegida entre arbusts i cobertura herbàcea, en una exposició solar reduïda.[1][2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus bertinii, publicada en 1863 pel botànic Jean François Cels en la revista científica Horticulteur Français; journal dones amateurs et dones intérêts horticoles 1863: 251.[4][5]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Austrocactus, per lo que va passar a cridar-se Austrocactus bertinii. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 44–45, f. 56, publicat en 1922.[6][7][8][9]
- Austrocactus: nom genèric que deriva del terme llatí australis, que significa 'del sur', i de cactus. Este nom fa referència a la distribució austral de les espècies del gènero, que habiten la regió de la Patagonia, en el sur de Sudamérica.[10]
- bertinii: epítet específic otorgat en honor a Pierre Bertin (1800–1891), qui va recolectar eixemplars d'esta espècie en la Patagonia.[11]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, , una categoria que indica un baix risc d'extinció en l'actualitat. Esta classificació es deu a la seua àmplia distribució i a l'abundància que presenta en gran part de la seua àrea de distribució.
En algunes zones, l'espècie pot beneficiar-se de les modificacions de l'hàbitat associades al pastoreig de ganado. No obstant, en la regió chilena de la seua distribució enfronta amenaces locals relacionades en l'expansió del cultiu de cerezos i el creiximent de les àrees urbanisades.[12]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva àmpliament com planta ornamental per la seua resistència a la fredor i el seu atractiu aspecte. El seu cultiu resulta relativament senzill si es manté en un ambient sec durant l'autumne i l'hivern. Tolera temperatures molt baixes, inclús propenques a −18 °C en condicions seques, encara que en cultiu sol requerir un periodo hivernal fret per a favorir el seu desenroll i floració.
Creix millor a ple sol i en sols minerals, arenencs i en excelent drenage. Durant l'época de creiximent requerix recs abundants, sempre en un secat complet del substrat entre recs. En hivern deu mantindre's pràcticament seca, ya que l'excés d'humitat pot provocar danys en les raïls. També es recomana aportar fertilisants en baix contingut de nitrogen i major proporció de fòsfor i potassi durant l'etapa de creiximent.
El transplant es realisa preferentment en primavera, quan les raïls ocupen tot el recipient, i convé renovar el substrat aproximadament cada dos anys. Per la sensibilitat de les seues raïls, alguns eixemplars es cultiven empeltats per a millorar la seua resistència i evitar problemes radiculares.
La propagació pot realisar-se per mig de llavors o hijuelos. Els hijuelos se separen durant la primavera o l'estiu i requerixen un periodo de secat abans de la seua plantació. Les llavors germinen en major facilitat en primavera, en substrats airejats i en temperatures propenques a 22-24 °C.[13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en la província argentina de Chubut -
Porte de la planta -
Detall de les espines
-
Planta en floració
-
Detall de les llavors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Austrocactus bertinii (J.F.Cels) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Systematic and taxonomic revision of the genus Austrocactus (Cactaceae) based on morphology and genome wide SNP-data».TAXON.74(2)
- 386–416.ISSN 1996-8175.doi:10.1002/tax.13311.Consultat el 2026-07-12.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 84. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Cereus bertinii J.F.Cels | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-02.
- ↑ (1863) [1] (en fr), Bureau du journal.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2026-07-12.
- ↑ «Austrocactus bertinii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-07-12.
- ↑ «Austrocactus bertinii». www.gbif.org. Consultat el 2026-07-12.
- ↑ Britton, Nathaniel Lord; Eaton, Mary I.; Rose, {{{nom3}}}; Wood, {{{nom4}}} (1919). [2] (en en), Carnegie Institution of Washington. doi:10.5962/bhl.title.46288.
- ↑ «Austrocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer, p. 25. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Austrocactus bertinii: Kiesling, R., Demaio, P., Trevisson, M. & Saldivia, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152381A121472074».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152381A121472074.en.Consultat el 2026-07-12.
- ↑ «Austrocactus bertinii». www.llifle.com. Consultat el 2024-12-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Austrocactus bertinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.