Austrocactus coxii
Austrocactus coxii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Austrocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del sur d'Argentina, concretament de les províncies de Neuquén, Riu Negre i Chubut.
Descripció
[editar | editar còdic]Austrocactus coxii és una espècie de cactus ramificado que en ocasions forma grups. Presenta un creiximent postrat o estés i desenrolla brots cilíndrics allargats, de 15 a 30 cm de llongitut i fins a 5 cm de diàmetro. La epidermis presenta un color vert fresca i l'espècie desenrolla raïls adventicias.
El talle presenta entre 8 i 10 costelles dividides en tubèrculs allargats, engrossats al voltant de les areolas. Estes areolas tenen forma ovalada, medixen aproximadament 0,7 cm de llongitut i 1 cm d'esgambi, es troben llaugerament afonades i estan cobertes per abundant llana blanquecina en els brots jóvens. L'espècie presenta entre 3 i 4 espines centrals dispostes aproximadament en creu, en dos espines laterals llaugerament dirigides cap a dalt i una orientada cap a davant. Estes espines són planes i rectes. Ademés, desenrolla entre 7 i 11 espines radials, dispostes de forma radiant a adpresa, més dèbils que les centrals, planes i rectes.Les flors presenten una forma àmpliament infundibuliforme i alcancen aproximadament 6 cm de llongitut i 4,5 cm de diàmetro. La cavitat del ovari té forma de copa i medix al voltant de 5 mm de llongitut i 4 mm de diàmetro. Els tépals són espatulados, en un àpiç ben marcat i un marge llaugerament festoneado. Presenten una coloració groga en la base i tons parduzcos, anaranjados, rojosos o grocs en la part superior, en una franja central obscura en la cara externa. El estil presenta un color blanquecino a rosa pàlit, mentres que el estigma posseïx al voltant de 13 lòbuls groguencs. El pericarpelo és vert i està densament cobert per escamas, llana i cerdes suaus.
El frut presenta una forma aproximadament globosa i alcança al voltant d'1,5 cm de diàmetro. El seu color és vert i la superfície està coberta per escamas, llana i cerdes suaus. En madurar se seca i s'obri de manera irregular des de la base.
Les llavors tenen forma de menge, presenten un color que varia entre gris parduzco i negre, i alcancen aproximadament 3 mm de llongitut i 2 mm d'esgambi.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie és nativa del sur d'Argentina,[2] a on es distribuïx per les pampes patagónicas situades al peu de la cordillera dels Vages. La seua àrea de distribució comprén la província de Neuquén, en els departaments d'Aluminé, Catán Lil, Huiliches, Lácar i Els Lagos; la província de Riu Negre, en els departaments de Pilcaniyeu i Ñorquinco; i el nort del departament de Cushamen, en la província de Chubut.[1]
Habita principalment en el bioma templat, a on creix sobre afloraments rocosos característics de la estepa patagónica.[1][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus coxii, publicada en 1898 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en el llibre Gesamtbeschreibung der Kakteen: 422.[4][5]
Més vesprada, el botànic alemà Curt Backeberg va traslladar l'espècie al gènero Austrocactus, per lo que va passar a cridar-se Austrocactus coxii. Va registrar estos canvis en el llibre Die Cactaceae 3: 1562, publicat en 1959.[6][7][8]
- Austrocactus: nom genèric que deriva del terme llatí australis, que significa 'del sur', i de cactus. Este nom fa referència a la distribució austral de les espècies del gènero, que habiten la regió de la Patagonia, en el sur de Sudamérica.[9]
- coxii: epítet específic otorgat en honor al naturaliste chilé Gillermo I. Cox, qui va mencionar esta espècie en el nom Echinocactus coxi en la seua obra Viage a la Patagonia, publicada en 1863.[10][11]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:[1][3]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Austrocactus coxii subsp. colloncurensis
(I.Schaub & Keim) Böhnert, 2025 |
Planta ramificada, de 8 a 20 cm de llarc i fins a 5 cm de diàmetro. Posseïx de 5 a 9 costelles. Areolas en 4 a 7 espines centrals i de 5 a 10 espines radials. Flor de 3,5 cm de llarc i 4,5 cm d'ample.
Tépals espatulados de color groc llima clara en la cara interna i d'beige a rosat en l'externa. Frut ovalat, d'1 cm de llarc i 3 cm de diàmetro. |
Sur d'Argentina (Neuquén i Riu Negre) | |
| Austrocactus coxii subsp. coxii | Planta ramificada, de 15 a 30 cm de llarc i fins a 5 cm de diàmetro. Posseïx de 8 a 10 costelles. Areolas en 3 a 4 espines centrals i de 7 a 11 espines radials. Flor de 6 cm de llarc i 4,5 cm d'ample.
Tépals espatulados de color groc en la base i tons parduzcos, anaranjados, rojosos o grocs en la part superior, en una franja central obscura en la cara externa. Frut globoso, d'1,5 cm de diàmetro. |
Sur d'Argentina (Neuquén, Riu Negre i Chubut) | |
| Austrocactus coxii subsp. longicarpus
(I.Sarnes & N.Sarnes) Guiggi, 2020 |
Planta de talle únic o ramificado, de 15 cm de llarc i fins a 6 cm de diàmetro. Posseïx de 8 a 10 costelles. Areolas en 1 a 3 espines centrals i de 6 a 9 espines radials. Flor de 4,5 cm de llarc i ample.
Tépals de lanceolados a estretament espatulados, de color rosa clar a obscur; estil de blanc a rosat. Frut cilíndric allargat, de 2,5 cm de llarc i 1 cm de diàmetro. |
Sur d'Argentina (Neuquén) |
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva àmpliament com planta ornamental pel seu aspecte atractiu, la seua facilitat de cultiu i la seua notable resistència a la fredor. S'adapta be al cultiu en jardins xeròfits i coleccions de cactus, sempre que es mantinga en condicions seques durant l'autumne i l'hivern. Tolera temperatures de fins a −18 °C quan el substrat permaneix sec, encara que necessita un periodo de repòs hivernal en un ambient fresc per a favorir la floració i mantindre un creiximent saludable. Per la sensibilitat de la seua sistema radicular, alguns eixemplars es cultiven empeltats.
Per al seu cultiu requerix una exposició a ple sol i un substrat mineral, poroso i en excelent drenage. Durant la primavera i l'estiu presenta un creiximent relativament ràpit si dispon de recs regulars, encara que el substrat deu secar-se completament abans de cada nou rec. En hivern convé suspendre casi per complet l'aporte d'aigua, ya que l'excés d'humitat pot provocar la pudrición de les raïls. Aixina mateix, es recomana amprar fertilisants en baix contingut de nitrogen i major proporció de fòsfor i potassi durant l'época de creiximent.
En climes molt càlits, l'espècie agraïx certa protecció front a les temperatures més elevades i a la radiació solar intensa de l'estiu, ya que no tolera be la calor excessiva. La propagació pot realisar-se per mig de llavors o hijuelos basals. Les llavors germinen en facilitat quan se sembren en substrats ben drenados i es mantenen condicions adequades de temperatura, humitat i llum. Els hijuelos també enraízan en èxit despuix d'un breu periodo de cicatrisació abans de la seua plantació.[15]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat -
Grup de plantes
-
Detall de les espines
-
Plantes en flor
-
Detall de la flor
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Systematic and taxonomic revision of the genus Austrocactus (Cactaceae) based on morphology and genome wide SNP-data».TAXON.74(2)
- 386–416.ISSN 1996-8175.doi:10.1002/tax.13311.Consultat el 2026-07-13.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 84. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Austrocactus coxii (K.Schum.) Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-22.
- ↑ «Echinocactus coxii K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-02.
- ↑ Schumann, Karl Moritz; Hirscht, Karl. (1899). [1] (en en), J. Neumann,. doi:10.5962/bhl.title.10394.
- ↑ «Austrocactus coxii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 13 d'abril de 2013.
- ↑ «Austrocactus coxii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-07-13.
- ↑ «Austrocactus coxii». www.gbif.org. Consultat el 2026-07-13.
- ↑ «Austrocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-15.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, p. 55. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Austrocactus coxii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-17.
- ↑ «Austrocactus coxii subsp. colloncurensis (I.Schaub & Keim) Böhnert | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-13.
- ↑ «Austrocactus coxii subsp. coxii | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-13.
- ↑ «Austrocactus coxii subsp. longicarpus (I.Sarnes & N.Sarnes) Guiggi | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-07-13.
- ↑ «Austrocactus coxii». www.llifle.net. Consultat el 2026-07-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Austrocactus coxii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.