Autoinducción

La autoinducción és un fenomen electromagnètic que es presenta en determinats sistemes físics, com per eixemple circuits elèctrics en una corrent elèctrica variable en el temps.

En eixos sistemes, la variació de l'intensitat de la corrent produïx un fluix magnètic variable, que dona lloc a una força electromotriz (voltage induït) i una corrent elèctrica que s'opon al fluix de la corrent inicial inductora, és dir, té sentit contrari. En resum, la autoinducción és una influència que eixercix un sistema físic sobre sí mateixa a través de camps electromagnètics variables.

Circuit inductor

Un circuit inductor és un circuit que consistix en un conductor elèctric enrollado al voltant d'un núcleu (ya siga d'aire o de ferro). El fenomen de autoinducción sorgix quan el inductor i l'induït constituïxen el mateix element.

Quan per un circuit circula una corrent elèctrica, entorn es crea un camp magnètic. Si varia la corrent, dit camp també varia i, segons la llei d'inducció electromagnètica, de Faraday, en el circuit es produïx una força electromotriz o voltage induït, denominat força electromotriz autoinducida.

Per a comprendre en major facilitat este fenomen es deu analisar i tractar d'entendre la facilitat en que es creen les bobinas o inductores i cóm es pot observar el moviment de partículas d'electricitat.

Segons la llei de Lenz, si la autoinducción ocorre per disminució de l'intensitat, el sentit de la corrent autoinducida és el mateix que el de la corrent inicial, o si la causa és un aument, el sentit és contrari al d'esta corrent.

Es denomina autoinducción d'un circuit a la generació de corrents induïdes en el circuit, quan en ell es produïx una variació del propi fluix. Esta pot variar segons l'intensitat de corrent.

En 1831, M. Faraday va descobrir que, quan un iman es mou dins d'una espiral d'aram, en est pot generar-se una corrent elèctrica. A esta espiral d'aram se li coneix com a bobina o solenoide (no confondre-la en un electroimant). En est, el conductor està enrollado al voltant d'una agrane o núcleu de ferro, per a que no hi haja contacte entre l'iman i les espiras (aram helicoidal). El moviment d'un iman dins del solenoide induïx una corrent, i esta produïx un voltage. La magnitut de voltage induït depén de la cantitat de espiras (regressos ascendents entorn al núcleu) del inductor.