Autolycus (cràter)
Autolycus és un cràter d'impacte llunar que es troba en la partix surest del Mare Imbrium. A l'oest de la formació es troba el cràter Archimedes, una formació més del doble del tamany de Autolycus. Just al nort està Aristillus, i les muralles exteriors d'estos dos cràters se superponen en el tram intermig del mare.
La vora de Autólico és alguna cosa irregular, encara que en general és circular. Té un chicotet terraplé extern i un interior irregular sense pico central. Posseïx un sistema de marques radial que s'estén a més de 400 quilómetros. Per estos rajos, Autolycus està assignat com a part del Periodo Copernicano.[1] Part dels seus rajos han segut inundats per la lava de Arquímedes, i per lo tant Autolycus és més antic que Arquímedes. Aristillus (al nort), no obstant, té rajos que cobrixen tant Autolycus com Arquímedes, i per lo tant és el més jove dels tres cràters.
 |
|
La sonda Lluna 2 va aterrisar just a l'oest-suroest de la vora del cràter, d'acort en l'alegació d'un astrònom hongarés que dia vore una explosió de pols.
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més prop de Autolycus.
 |
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The geologic history of the Lluna, 1987, Wilhelms, Don E.; with sections by McCauley, John F.; Trask, Newell J. USGS Professional Paper: 1348. Plate 11: Copernican System (online)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autolycus (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.