Mare Imbrium
El Mare Imbrium [lower-alpha 1] és una vasta planura llunar de lava, situada en l'interior de la conca Imbrium, i un dels cràters d'impacte més grans del sistema solar. Té 1145,53 km de diàmetro i el punt central es troba en els 34.72° de latitut i els -14.91° de llongitut.[1] La conca Imbrium es va formar despuix de la colisió d'un protoplaneta durant el bombardeig intens tardà. La lava basáltica va inundar més vesprada el cràter per a formar la planura volcànica plana que es veu hui, encara que events posteriors han modificat la seua superfície. L'edat de la conca s'ha calculat usant la datació urani-plome donant uns quatre mil millons d'anys i el tamany del impactador s'estima en uns doscents cinquanta quilómetros.[2]
Nom
[editar | editar còdic]La denominació Mare Imbrium va ser amprada per primera volta per Giovanni Riccioli en 1651. En els sigles següents també es va amprar el nom Mare Austriacum (per Michael Florent van Langren, conegut com Langrenus, 1645) i Lacus Marinus (per Johannes Hevelius). A principis de el XIX es va estendre la denominació de Riccioli i finalment el nom de Mare Imbrium va ser certificat oficialment per l'Unió Internacional d'Astronomia en 1935.
Estructura
[editar | editar còdic]Llímits
[editar | editar còdic]
El Mare Imbrium llimita a l'oest en el Oceanus Procellarum. Al noroest es troba la baïa Sinus Iridum en la Veta Laplace i a l'est el «pantà» Palus Nebularem. Al nort els Alps ho separen del Mare Frigoris. De la mateixa forma, en la zona dels Alps es troba el destacat cràter Platón i, en el propi Mare, el cràter Arquímedes.
Cordilleres
[editar | editar còdic]La base del Mare Imbrium està rodejada de tres anells montanyosos, formats per l'impacte. L'anell exterior té un diàmetro de casi 1 300 quilómetros i es dividix en seccions diferents: els Cárpatos al sur, els Apenins en el suroest i el Caucas a l'est. L'anell del mig està format pels Alps i les regions montanyoses dels cràters Arquímedes i Platón. L'anell interior, en un diàmetro de 600 quilómetros està en gran part enterrat en basalt. Solament apareixen sobre el nivell de la “mar” menudes tossals que formen un gran anell. Les montanyes exteriors tenen una altura de fins a 7 quilómetros per damunt del nivell del Mare Imbrium.
Subsol
[editar | editar còdic]
Baixe el centre del Mare Imbrium es troba una mascon (de l'anglés Mess encentration, concentració de massa), una anomalia gravitacional que comprén del 0,015 al 0,045 de la massa de la lluna. La mascon afecta en un canvi d'altura de 60 a 100 metros als satèlits artificials.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mare Imbrium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>