Anar al contingut

Mascon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es coneix com mascon (a partir de l'abreujament de l'expressió en anglés mass concentrations) a tota regió de la regió d'un astre que posseïx una densitat de massa notòriament superior al promig de l'astre en qüestió.[1] Tal concentració sol provocar un casi ínfim, encara que mensurable, aument de la gravetat en l'àrea de mascon. Quan es tracta d'una anomalia gravitatoria positiva (és dir, en aument de la gravitació; una «repleción») es tracta d'un «mascon positiu» —o, senzillament, mascon—; si, en canvi, la zona posseïx una disminució de camp gravitacional, es tracta d'un «mascon negatiu» acompanyat d'una «depleción».


Els máscones varen ser detectats per primera volta analisant els moviments de la sonda automàtica nortamericana Llunar Orbiter 5 i posteriorment estudiats per mig de microsatélites llançats des de l'òrbita llunar per les missions Apolo.[2] Açò va ocórrer durant la década de 1960 quan es va percebre que les òrbites dels satèlits artificials llançats cap a la Lluna eren alterades per heterogeneïtat gravitacionals en la corfa del satèlit natural de la Terra.

Els máscones poden deure's a vàries causes. Una explicació establix que varen ser originats per la transformació dels basalts llunars en roques més denses en les vores de les formacions circulares. Estes concentracions o anomalies positives han segut detectades en alguns dels mares regulars com el Imbrium, Serenitatis, Nectaris, Crisium, Humorum, Humboldtianum, Orientale, Smythii, Aestum o el mateix cràter Grimaldi, i suponen el descens local en altitut d'un satèlit artificial que les sobrevole. En la Terra freqüentment senyalen processos telúrics ocorreguts en la part superior del mant; per eixemple, la sedimentación de «núvols de mant», «núvols» creats per efusiones massives de magma. En la Lluna i en Mart, la majoria dels mascones coneguts indiquen la presència de masses d'orige meteòric, derivades d'asteroides o de núcleus cometarios impactats en tals astres.

Els impactes meteòrics no solament aporten massa, sino que, per reacció, solen provocar «núvols de mant», camps de magma solidificado. El segon tipo de mascon senyalat també es troba en la Terra (per eixemple, en la zona del cràter de la Terra de Wilkes), encara que este tipo de mascon és més rar en la Terra que en la Lluna i Mart, ya que l'atmòsfera terrestre sol, per fricció, volatilizar els meteorits quan no són de grans proporcions.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Richard Allen. "Gravitational Constraints (Lecture 17)". Berkeley course: Physics of the Earth and Planetary Interiors. p. 9. Consultat el 2009-12-25.
  2. Paul Muller and William Sjogren (1968). "Mascons: llunar mass concentrations". Science 161 (3842): 680–684. Bibcode:1968Sci...161..680M. doi:10.1126/science.161.3842.680. PMID 17801458.