Sinus Iridum
Sinus Iridum (Baïa de l'Arc Iris), és la més espectacular i bella baïa de la Lluna, visible inclús en prismáticos. Es troba ubicada al noroest del Mare Imbrium.
Es tracta d'un cràter d'impacte de 250 km de diàmetro, el qual hauria perdut la seua paret surest, formant la baïa. El seu interior és fonamentalment pla, compost de lava basáltica, en numerosos cràters de molt menut tamany, aixina com una série de crestes (dorsa), provablement degudes a la compressió dels fluix de lava durant els últims estadis de refredat.[1]
En la vora exterior del cràter es troben els Montes Jura, formant un semianillo d'uns 400 km de llongitut, constituïts per restants de la muralla inicial. Estan composts per vàries llínees de cims paralels i concèntriques de 30 km d'esgambi, presentant picos que s'eleven fins a 4000 m d'altitut. En l'extrem oriental de la cordillera es troba el Promontori Laplace, de 2500 m d'altitut i en l'extrem occidental se situa el Promontori Heraclides, de 1700 m d'altitut. En el centre de la cordillera es troba el cràter Bianchini, de 40 km de diàmetro i una profunditat de 3000 m.[2]
-
Sinus Iridum
Es creu, que en acabant de que es va formar el cràter de Sinus Iridum un impacte molt més gran va formar el cràter a on actualment està el Mare Imbrium. Este últim impacte segurament va destruir la mitat del cràter original de Sinus Iridum. Posteriorment la lava va deure escomençar a omplir el cràter del Mare Imbrium i despuix el Sinus Iridum, formant la baïa.[3] Esta hipòtesis sembla quedar corroborada pel fet de que la baïa es troba situada 600 m baix el nivell del Mare Imbrium, com si la lava haguera tingut dificultats per a reblir-ho per complet.[2]
Contràriament a esta teoria hi ha els qui pensen que el cràter de Sinus Iridum és posterior a la formació del Mare Imbrium, pero anterior a les inundacions de lava que varen sepultar la paret surest de la baïa. La diferència d'altura entre la paret nort i la surest, no visible, podria indicar que l'impacte no va ser perpendicular.[4]
El nom de Sinus Iridum va ser posat per Giovanni Riccioli en 1651, l'astrònom Langrenus li va posar el nom de Sinus Geometricus i Hevelius ho va batejar com Sinus Apollinis.[5] El nom de Sinus Iridum va ser aprovat per l'Unió Astronòmica Internacional en 1935.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dunlop, Storm (2007). Atles del cel nocturn, Madrit: Akal, pp. 157-158. ISBN 978-84-460-2562-7.
- ↑ 2,0 2,1 Lacroux Jean, Legrand Christian (2004). Descobrir la Lluna, Barcelona: Larousse, pp. 104-105. ISBN 84-8332-548-9.
- ↑ Captant el Cosmos. «Sinus Iridum».
- ↑ chasque.net. «Sinus Iridium».
- ↑ Osservatorio Astronomico Galileo Galilei. «Sinus Iridum» (en italià). Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 7 de giner de 2014.
- ↑ USGS. «Sinus Iridum».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinus Iridum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.