Aylostera flavistyla
Aylostera flavistyla és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Aylostera, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia i anteriorment se li coneixia com Rebutia flavistyla.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Aylostera flavistyla és una espècie de cactus chicotet que creix normalment de forma solitària. Té brots esfèrics de color vert i que poden alcançar un diàmetro de 4 a 6 cm. Les seues raïls són curtes i paregudes a les d'una remolacha.
Presenten de 15 a 27 costelles dividides en tubèrculs. Les areolas són allargades, i encara que inicialment són de color groc, després es tornen blanques. Solen tindre una espina central que descolla, i de 15 a 22 espines marginals que inicialment són de color groc i que després es tornen blanques. Són delicades, en la seua majoria rectes i medixen de 5 a 10 mm de llarc.
Les flors són de color roig anaranjado i medixen fins a 3 cm de llarc. Els fruts són de color vert lluent i medixen de 5 a 7 mm de diàmetro.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Bolívia i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Rebutia flavistyla, publicada en 1978 pel botànic alemà Friedrich Ritter en la revista científica Ashingtonia 2: 12.[3]
Més vesprada, els botànics Stefano Mosti i Alessio Papini varen traslladar l'espècie al gènero Aylostera, per lo que va passar a cridar-se Aylostera flavistyla. Varen registrar estos canvis en la revista Pakistan Journal of Botany 43: 2778, publicada en 2011.[1]
- Aylostera: nom genèric format a partir de les paraules gregues aulos, transliterado irregularment com aylos, (que significa 'tubo') i stereos (que significa 'sòlit'), en alusió al tubo floral sòlit que posseïxen.[4]
- flavistyla: epítet específic que deriva de les paraules llatines flavus (que significa 'groc') i stylus (que significa 'estil', que és la part de la flor que conecta l'ovari en l'estigma), fent referència al color groc de l'estil de la flor d'esta espècie.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Aylostera flavistyla es cultiva principalment com planta ornamental per la seua floració vistosa i la seua porte compacte. És una espècie de creiximent estival, adequada per a cultivadores principiantes per la seua resistència i facilitat de maneig.
Preferix sols minerals molt airejats, en a lo manco un 50 % d'arena o pedra pómez i un pH llaugerament àcit. Encara que creix llentament, florix en facilitat i forma grups si se li proporcionen bones condicions. S'adapta be al cultiu en tests menuts, que deuen ajustar-se al tamany de la planta i les seues raïls. El transplant favorix la producció de brots i flors, i es recomana fer-ho anualment fins que la planta alcance uns 10 cm de diàmetro, després cada dos o tres anys. Transplantar al final de l'hivern és lo més convenient, i és important no regar durant les semanes posteriors per a evitar la pudrición radicular. Una capa de grava fina en el fondo del test millora el drenage, i una capa decorativa en la superfície ajuda a mantindre el substrat airejat i estèticament atractiu.
La planta necessita llum lluenta i una miqueta de sol directe. Tolera be el sol filtrat o l'ombra parcial per la vesprada. Pot broncearse en exposició intensa, lo que estimula la floració i el desenroll d'espines, encara que és vulnerable a cremades si s'expon directament durant les hores més caloroses de l'estiu.
Durant la temporada de creiximent es recomana un rec moderat, deixant secar completament el substrat entre recs. En hivern deu mantindre's seca i en temperatures no inferiors a 0 °C. Si permaneix seca, soporta gelades llaugeres i breus, inclús de fins a −7 °C. Esta espècie necessita un periodo de repòs hivernal per a florir adequadament a l'any següent. No tolera be temperatures elevades constants i pot entrar en letàrgia a mitan de l'estiu, recomençant el creiximent en baixar les temperatures.
El fertilisant més adequat és un de ric en potassi, aplicat durant l'estiu. La planta pot cultivar-se a l'aire lliure d'abril a setembre, protegida de pluges intenses i graniç. És ideal per a hivernàculs frets, marcs protegits o rocallas. Encara que és resistent a malalties, pot vore's afectada per l'aranya roja, especialment en eixemplars jóvens. La podrimenta radicular és poc comú si es manté una bona ventilació i un règim de rec apropiat.
Es propaga fàcilment per llavors o hijuelos. Les llavors germinen entre una i dos semanes despuix de sembrar-se en primavera a temperatures de 21–27 °C. Els esquejes deuen deixar-se secar abans de plantar-los, i colocar-se en posició llaugerament vertical per a facilitar el desenroll de raïls. En cultiu, esta espècie tendix a formar grups més densos que en el seu entorn natural, lo que aumenta el seu valor ornamental.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Aylostera flavistyla (F.Ritter) Mosti & Papini | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-27.
- ↑ 2,0 2,1 «Aylostera flavistyla». www.llifle.com. Consultat el 2024-12-27.
- ↑ «Rebutia flavistyla F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-03.
- ↑ «Aylostera» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 166. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aylostera flavistyla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.