Anar al contingut

Baixa tensió elèctrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Caps block 0 .svg
Diagrama de protecció de molt baixa tensió PELV.

En ingenieria elèctrica, el terme baixa tensió és relatiu, la seua definició varia segons el context. En la transmissió i distribució d'energia elèctrica s'utilisen diferents definicions, en comparació al disseny electrònic. Els còdics de seguritat elèctrica definixen circuits de «baixa tensió» que estan exents de la protecció requerida a tensions més altes. Estes definicions varien segons el país i els còdics o reglaments específics vigents en dits països.

Definició IEC

[editar | editar còdic]
Ranc de tensió Tensió eficaç CA (V) Tensió CD (V) Definició de risc
Alta tensió (AV) > 1000[1][lower-alpha 1] > 1500[1][lower-alpha 1] Arc elèctric
Baixa tensió (LV) ≤ 1000[1][lower-alpha 1] ≤ 1500[1][lower-alpha 1] Choc elèctric
Molt baixa tensió (ELV) ≤ 50[1][lower-alpha 1] ≤ 120[1][lower-alpha 1] Fòc elèctric
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 IEC 61140:2016 Capítul 4.2

La norma IEC 61140:2016 de la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC) definix baixa tensió a aquell voltage que va en un ranc de 0 a 1000 V CA MC o 0 a 1500 V CC[1] Atres estàndarts, com IEC 60038, definixen sistema de suministrament de baixa tensió com una tensió que va en un ranc de 50 a 1000 V CA o de 120 a 1500 V CC en Tensions estàndars IEC[2] que definix els voltages del sistema de distribució d'energia en tot lo món.

En els sistemes d'energia elèctrica, normalment la baixa tensió es referix a les tensions de la ret que utilisen els consumidors domèstics, comercials i industrials llaugers. En este context, "baixa tensió" encara presenta un risc de descàrrega elèctrica, pero solament un risc menor d'arcs elèctrics a través de l'aire.

Reglamentacions segons país i continent

[editar | editar còdic]

Segons la normalisació elèctrica europea (CENELEC):

Valors normalisats de baixa tensió de CA:

  • 230, 400, 500, 690 volts

Valores normalisats de baixa tensió de CC:

  • 220, 440 volts

D'estos valors normalisats es deriven les tensions de fase Uf1 = 230 V ± 10% per a la tensió alterna monofásica (entre conductor polar i neutre) mentres que per a la tensió de llínea Ul=Uf13 = 400 V ± 10% per a la tensió alterna entre dos conductors polars. Hi ha uns atres estàndars elèctrics en el món.

Regne Unit

[editar | editar còdic]
  • La norma britànica BS 7671, Requirements for Electrical Installations. IET Wiring Regulations, (Requisits per a instalacions elèctriques. Regulacions de cablejat IET)[3] definix sistema de suministrament de baixa tensió com:

superior a 50 V CA o 120 V CC sense ondulació, pero no superior a 1000 V CA o 1500 V CC entre conductors, o 600 V CA o 900 V CC entre conductors i terra.

El requisit de corrent contínua sense ondulació solament s'aplica a 120 V CC, no a cap voltage CC superior. Per eixemple, una corrent contínua que supera els 1500 V CC durant les fluctuacions de voltage no es classifica com de baix voltage.

Segons el Reglament Electrotécnico de Baixa Tensió d'Espanya, es considera instalació de baixa tensió elèctrica a aquella que distribuïxca o genere energia elèctrica per a consum propi i a les receptores en els següents llímits de tensions nominals:

Amèrica

[editar | editar còdic]

Estats Units

[editar | editar còdic]

En la distribució d'energia elèctrica, el National Electrical Code (Còdic Elèctric Nacional) (NEC) de EE. UU., NFPA 70, artícul 725 (2005), definix el sistema de distribució de baixa tensió (LDSV) com en un ranc de 0 fins a 49 V..

L'artícul 6.4.1.1[6] de la norma 79 de la NFPA definix la tensió extra baixa protegida per distribució (PELV) com una tensió nominal de 30 Vrms o 60 V CC sense ondulació per a ubicacions seques, i 6 Vrms o 15 V CC en tots els demés casos.

La norma NFPA 70I, Artícul 130, Edició de 2021,[7] omet els conductors elèctrics energizados i les parts del circuit que funcionen a menys de 50 V dels seus requisits de seguritat de treball que implica riscs elèctrics quan no es pot establir una condició de treball eléctricamente segura.

L'estàndart UL 508A, artícul 43 (taula 43.1) definix 0 a 20 V pico / 5 A o 20,1 a 42,4 V pico / 100 VA com a circuits d'energia llimitada de baix voltage (LVLE).

Argentina

[editar | editar còdic]

Segons reglamentació, en el seu anex VI en el capítul 14 Instalacions elèctriques, en la seua definició baixa tensió, en l'incís 1.1.1, apartat b es definix baixa tensió com aquella compresa en els següents nivells:

  • Tensions per damunt de 50 V, i fins a 1000 V.[8]

Segons el Reglament de baixa tensió de la UTE, en el seu capítul XXVIII – Instalacions De Microgeneración Conectades A la Ret De Baixa Tensió De Ute, pàgina 2 es definix baixa tensió com aquella que correspon als següents nivells:

  • Correspon a tensions màximes de fins a 1000 (mil) Volts per a corrent alterna i de fins a 1500 (mil cinccents) Volts per a corrent contínua.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>