Choc elèctric

Choc elèctric

Es denomina choc elèctric o accident elèctric a una lesió produïda per l'efecte de la corrent elèctrica en el ser humà o en un animal. Són varis els factors que determinen l'envergadura del dany.

Anunci de perill.

Senyal d'advertència de risc elèctric en un àrea perimetral

Poden presentar-se alteracions químiques, danys tèrmics i atres conseqüències d'accidents secundaris. En espanyol es reserven els térmens «electrocutar» i «electrocució» per als casos d'accident elèctric en resultat de mort.

Junt a les magnituts de la tensió elèctrica, de la densitat de corrent i de l'intensitat de corrent (també coneguda com amperaje), també eixercita un paper el fet de que es tracte de corrent alterna o contínua, aixina com també quant temps i per qué via el cos de la persona (o en el seu defecte, de l'animal) ha segut travessat per la corrent elèctrica.

Tipos de corrent i intensitat

A partir d'una intensitat de 10 miliamperios de corrent alterna de baixa freqüència (el llindar baix el qual no aplega a produir-se aferramiento) es desencadenen contracció de la musculatura esquelètica. Per la constitució més ferma dels músculs flexores respecte dels músculs extensores estes contracció poden dur a que la persona "s'aferre" a la font de corrent elèctrica i en això a un temps més prolongat d'exposició. A partir de 30-50 miliamperios, pot sobrevindre una contracció toràcica que, en implicar la tensió dels músculs respiratoris i del diafragma durant la duració del fluix de corrent, pot produir un desocupació respiratòria. Açò també pot ocórrer quan el fluix de corrent afecta al centre respiratori del tronc del encéfal (lo que típicament succeïx, per eixemple, en un accident per impacte d'un raig en fluix de corrent a través del cap).

La corrent alterna de 50 Hz, pot conduir la mort per desocupació cardíaca, inclús a partir d'una intensitat de 10 mA, si la duració de l'exposició és de més de 2 segons. Per a la freqüència de 50 Hz (típica per a la majoria dels països europeus) la corrent alterna actua 100 voltes per segon sobre la fase sensible del múscul cardíac. Esta duplicació resulta de que tant el semiciclo (la mija ona) positiu, com el semiciclo negatiu de la corrent alterna tenen efecte biològic. En contraposició, poden registrar-se casos de supervivència en accidents en corrent contínua, inclús fins a 300 mA.

La magnitut real del fluix elèctric depén de la resistència elèctrica que el cos humà o animal present en ser travessat per la corrent. Esta resistència no és constant i depén a la seua volta de varis paràmetros. En la pràctica, la major part de les voltes en que es fa referència a les fonts de perill es tracta de les fonts de tensió. La corrent elèctrica és la resultant del valor de la tensió i de la resistència del cos. No obstant, casi sempre s'utilisa la tensió elèctrica com a criteri per a la classificació de risc, degut a que els valors de la resistència del cos fluctuen dins de determinats rancs coneguts.

No obstant hi ha notables excepcions: Un desfibrilador s'aplica per a salvar la vida, pero la tensió alcança fins a 750 volts i el temps entre 1 i 20 milisegons. L'intensitat de corrent pot alcançar fins a aproximadament 15 amperis, suposta una resistència corporal promig de 50 ohms. La corrent contínua produïx canvis químics en el cos, per l'electrólisis.

l'alta freqüència a partir de ca. 100 kHz produïx a penes una estimulació nerviosa mínima i sobre els 300 kHz no produïx absolutament cap, ya que la conducció iònica imperant en els nervis ya no conseguix seguir el ritme accelerat dels canvis de polarisació. Poden presentar-se, no obstant, les lesions tèrmiques que són depenents de la tensió i constituïxen efectes desijables en l'electrocirugía per a detindre hemorràgies.

Tensió elèctrica

En la major part dels països d'Europa la tensió de contacte màxima està controlada per organismes reguladors que establixen normes. En Alemània, per eixemple, la «Associació d'Electrotècnia, Electrònica i Informàtica» (Verband der Elektrotechnik, Elektronik und Informationstechnik, VDE) ha establit que esta no deu excedir els 50 volts per a la corrent alterna o 120 volts per a corrent contínua; en Àustria els valors màxims són de 65 volts (alterna) o 120 volts (contínua).

Per als joguets infantils, els habitàculs per a animals útils i en la tecnologia mèdica i sanitària la tensió de contacte màxima està llimitada a sol 25 volts de corrent alterna o 60 volts de corrent contínua. En cas de baixa tensió, la corrent alterna produïx danys majors que la contínua, mentres que en cas d'alta tensió ocorre lo contrari. El llímit entre alta i baixa tensió s'ha establit en els 1000 volts de corrent alterna o 1500 volts de corrent contínua. Per raons pràctiques, no obstant, es fixa el valor llímit de 500 volts per a la rutina clínica diària. Per això, els accidents elèctrics en el context del «metro» (ferrocarril metropolità subterràneu) es conten entre els «accidents d'alta tensió», degut a que, respecte de les seues conseqüències, es diferencien clínicament de manera clara dels accidents domèstics produïts pel contacte en la corrent elèctrica domiciliària.

Ací se supon, no obstant, que l'efecte de la corrent perdura uns 100 ms. Per a temps d'exposició considerablement més breus, propencs a 1 ms, poden soportar-se alts nivells de tensió de 10.000 volts sense problemes, com en les instalacions d'una prop electrificada o en les bobines d'encés per inducció electromagnètica.

En contrast, un accident per efecte prolongat d'alta tensió produïx principalment un dany tèrmic en els teixits i es manifesta sobretot en forma de cremadas. Es dona este cas perque les intensitat de corrent que allí actuen constituïxen un múltiple d'aquelles dels accidents de baixa tensió i ademés es produïxen arcs elèctrics de molt alta temperatura que en ocasions poden aplegar a fer pont en el cos humà. Per eixemple, un acostament de menys de 5 centímetros a una llínea d'alta tensió de 30 kilovoltios produïx un arc elèctric i per a una hipotètica resistència corporal de 5 kiloohmios, fluïx a través del cos una corrent de 6 amperis per un breu lapsus de temps. En açò es produïx una potència tèrmica d'al voltant de 180 quilovats. Per esta alta potència es produïx un evaporament casi instantàneu dels teixits acuosos en l'àrea a on es troben els punts d'entrada i eixida de la corrent, lo que du com a conseqüència les corresponents cremades massives.

Els temps de l'efecte estan en el ranc d'uns 10 milisegons per als accidents d'alta tensió i en això vàries potències decimals per baix dels temps d'efecte en accidents de baixa tensió, els que poden alcançar el ranc dels segons. Els temps d'efecte breus en accidents d'alta tensió resulten del fet de que en la majoria dels casos no hi ha un contacte directe en el conductor, per lo no existix el risc d'aferrar-se convulsivamente al conductor elèctric. En les llínees que conduïxen alta tensió es produïx ya durant l'aproximació un fluix de corrent en l'aire, a través de l'arc elèctric que es forma. Per este motiu, en el cas de l'alta tensió el mer acostament i el sobrepassar les distàncies de seguritat resulten perillosos.

En alguns accidents d'alta tensió es produïx, condicionat pel procés, una separació del circuit de corrent a través del cos, per eixemple quan la persona afectada cau a conseqüència del choc elèctric i en això s'interromp el fluix de corrent a través del seu cos. En el cas de les rets de suministrament elèctric d'alta tensió, a partir d'entorn 100 kilovoltios, el fluix de corrent és tan alt en acostar-se que es produïx un curtcircuit i bota l'interruptor automàtic. En les llínees de tendit elèctric a l'aire lliure rig la particularitat de que - en el marc de l'usual reconexión automàtica- dins de pocs segons la llínea és novament posada baix tensió.

Quan el temps d'efecte ha segut breu, existix una chicoteta provabilitat de que la víctima de l'accident d'alta tensió sobrevixca. Inclús en els casos d'impacte d'un raig en el cos s'han donat casos individuals de supervivència, no obstant, en greus cremades.

Vore també

• Apagó elèctric
• Cadira electrica

Referències

• ^{[enllaç trencat]}

Bibliografia

• Gottfried Biegelmeier: Wirkungen dones elektrischen Stroms auf Menschen und Nutztiere. Lehrbuch der Elektropathologie. VDE-Verlag, Berlín 1986, ISBN 3-8007-1452-3.
• DIN. IEC/TS 60479-1 (VDE 0140-479-1):2007-05 Wirkungen dones elektrischen Stromes auf Menschen und Nutztiere -Teil 1: Allgemeine Aspekte (IEC/TS 60479-1: 2005 + Corrigendum Oktober 2006). VDE-Verlag, Berlín.
• DIN EN 61140 (VDE 0140-1):2007-03 Schutz gegen elektrischen Schlag – Gemeinsame Anforderungen für Anlagen und Betriebsmittel (IEC 61140: 2001 + A1: 2004, modifiziert); Deutsche Fassung EN 61140: 2002 + A1: 2006. VDE-Verlag, Berlín.
• DIN VDE 0100-410 (VDE 0100-410):2007-06 Errichten von Niederspannungsanlagen -Teil 4-41: Schutzmaßnahmen -Schutz gegen elektrischen Schlag (IEC 60364-4-41:2005, modifiziert); Deutsche Übernahme HD 60364-4-41: 2007. VDE-Verlag, Berlín.
• Werner Hörmann, Bernd Schröder: Schutz gegen elektrischen Schlag in Niederspannungsanlagen – Kommentar der DIN VDE 0100-410 (VDE 0100-410):2007-06. VDE-Schriftenreihe Band 140, VDE-Verlag, Berlín, ISBN 978-3-8007-3190-9.