Bakeridesia gaumeri

Bakeridesia gaumeri (Bakeridesia gaumeri)

Bakeridesia gaumeri, coneguda per varis noms mayas com Jóol, Yaáx jóol che i més, és una espècie d'arbust o arbre menut natiu de la Península de Yucatán de Mèxic, i Hondures. Pertany a la gran Família de les malváceas, la Malvaceae.

Descripció

Estes són algunes de les característiques més destacades de Bakeridesia gaumeri:

Els seus brots leñosos alcancen fins a 6,5 m d'altura. Els brots jóvens són densament coberts de pèls ramificats estrelats, o tricomas, de color marró groguenc a rojós.

Els seus fulls, desiguals i variables, tenen làmines de fins a 15 cm de llarc, són més amples per baix de la mitat i els seus màrgens no presenten dents, lòbuls ni clavills. Al voltant de sèt nervis primaris irradian des de la base.

En l'unió dels fulls en els brots, presenta d'una a quatre flors en pedicels prims de fins a 4,5 cm de llarc. Els cálices, en forma de campana, medixen fins a 1 cm de llarc i són densament coberts de pèls ramificats. Els pétals grocs medixen fins a 19 mm de llarc i casi igual d'ample. A voltes, els pétals són rojos en la base.

• Fruts de tipo esquizocarpio desenrollen 10 o a voltes menys seccions, o mericarpios. Cada mericarpo termina en una proyecció estreta i roma en la vora exterior superior.

Distribució

Bakeridesia gaumeri és originària de la península de Yucatán, en el surest de Mèxic, en una població disyunta en Hondures.

Hàbitat

Bakeridesia gaumeri es troba en varis tipos de selves seques de Yucatán i a voltes en vegetació secundària.

Fenologia

Bakeridesia gaumeri florix i fructifica esporàdicament durant tot l'any, pero la seua màxima floració pot produir-se al voltant de juny.

Usos humans

Entre els pobles mayas de la península de Yucatán, en Mèxic, Bakeridesia gaumeri es considera medicinal, una font de matèria primera per a textils i les seues flors són importants per a la producció de mel.

La funció textil provablement es relaciona en l'us de les resistents fibres del floema, per les que són famoses algunes espècies de la família Malvaceae. El yute, derivat del gènero Corchorus, és potser l'eixemple més conegut d'este us. Les fibres de Bakeridesia gaumeri han segut utilisades tradicionalment pels mayas per a confeccionar mecapalés, per a transportar càrregues a l'esquena. Ademés, les fibres s'utilisen per a nugar tamilitos, una variant menuda del tamal.

Medicina Tradicional

Bakeridesia gaumeri s'utilisa en la medicina tradicional per al tractament de la disenteria, la enterocolitis i la diarrea. Estudis moderns demostren que els extractes de la seua talle presenten una important activitat antioxidant.

Paisagisme

Un estudi de jardins domèstics en Mèxic tropical va trobar la presència de Bakeridesia gaumeri. Es recomana plantar Bakeridesia gaumeri per a paisagisme pels seus «... atractives flors grogues a taronges en forma de campana que atrauen a abelles i palometes, i que s'eixerciten be com a planta de sotobosque o bardiça en climes càlits».

Taxonomia

En 1930, quan Paul Carpenter Standley va descriure formalment a Bakeridesia gaumeri en el nom de Abutilon gaumeri, va senyalar que el seu espècimen tipo havia segut recolectat per G.F. Gaumer en Yucatán.

En el seu Revision of Bakeridesia de 1973, David Martin Bats escriu que, en térmens de característiques físiques, Bakeridesia gaumeri pertany a la secció Minores de la seua subgénero, i que la seua corola, cáliz i columna estaminal són inusualment menuts, ademés de que el número de carpelos, dèu o menys, és inusualment baix per a este grup. Aixina mateix, el «pico» dels carpelos mostra una pèrdua completa o casi completa de proyeccions alares; en térmens de la seua secció, «... se situa al final d'una série de reducció floral.»

Etimologia

El nom del gènero Bakeridesia va ser falcat en 1913 per Bénédict Pierre Georges Hochreutiner en honor a Edmund Gilbert Baker. Abdós varen publicar importants obres sobre les Malváceas.

El nom de l'espècie gaumeri honra a George Franklin Gaumer, qui va recolectar l'espècimen tipo a partir del com es va descriure el tàxon.