Balística terminal
La balística terminal, un subcampo de la balística, és l'estudi del comportament d'un proyectil quan aplega al seu objectiu. De forma complementària, es designa poder de parada a la capacitat d'un proyectil de derribar un objectiu. La balística terminal és tan rellevant per als proyectils de chicotet calibre com per als proyectils de gros calibre (utilisats en artilleria). L'estudi dels impactes a velocitats extremadament altes és encara relativament recent, i està encara en la seua majoria aplicat al disseny de naus espacials. La balística meja estudia les ferides produïdes per proyectils en un ser viu (home o animal) i la forma de tractar-les.
Balística terminal de chicotet calibre
[editar | editar còdic]Existixen tres classes bàsiques de bala
- Les dissenyades per a la màxima precisió en diferents rancs de distància.
- Les dissenyades per a maximizar el dany causat a un objectiu penetrant lo més profundament possible.
- Les dissenyades per a maximizar el dany causat a un objectiu per deformació, controlant la profunditat a la que la bala penetra.
L'última classe pot llimitar la penetració per mig de l'expansió o fragmentació del proyectil.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balística terminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.