Poder de parada

Es considera al poder de parada la capacitat que té un proyectil en determinada massa i velocitat de derribar a un blanc, causant shock hidrostàtic. El terme va ser una creència popular i recolzat per experts balístics fins a finals de el XX. En l'evolució de les proves balístiques el terme va quedar desfasado i la majoria dels pèrits en l'actualitat desacrediten esta teoria. En un informe realisat en 2012, el FBI califica el poder de parada com un mit, afirmant que la capacitat de derribe d'un proyectil està relacionada casi exclusivament per la provabilitat de realisar danys orgànics incapacitantes i el dolor que estos produïxen. En canvi hui s'engloba el shock hidrostàtic dins d'un ampli ranc de circumstàncies que un proyectil ocasiona per a derribar un blanc, quedant d'esta forma relegat casi exclusivament a calibres d'alta velocitat i massa com els de fusil.

Definició clàssica

Segons es creïa, el poder de parada aumentava quan la munició obtenia una gran energia (si és que conseguix transmetre tota l'energia que posseïx a l'objectiu). Per un atre costat, si la munició traspassa l'objectiu, el poder de parada disminuïx, perque no pot transmetre tota l'energia que posseïa al blanc, ya que la munició seguix tenint energia perque seguix en moviment.

Llavors, quanta major energia entrega la munició, el blanc més va a tendir a detindre's o caure; és lo que solia cridar-se poder de parada (la capacitat de derribar a l'objectiu). A la seua volta, l'energia d'una munició està relacionada en la seua massa i en la seua velocitat al quadrat (I=1/2 m v²). Llavors, quan un proyectil té més massa o més velocitat té més energia, pero pot ser que no tinga més poder de parada, perque pot aplegar a travessar l'objectiu i no transmetre-li tota la seua energia.

Per açò, a major calibre (superfície d'impacte) millor transmissió de l'energia. Per este motiu les bales de pistola per a defensa en general són de calibre major que les de fusil, puix compensen aixina el seu menor potencia aprofitat millor l'energia al moment de l'impacte. Hui se sap que açò no és del tot cert, ya que l'incapacitació que produïx l'impacte d'un proyectil es deu als danys que produïx ya siga pel tamany de la ferida en calibres grans (armes curtes) o pel shock hidrostàtic (armes llargues) i que açò pot incrementar-se utilisant municions especials com a bales huecas o explosives sense importar la seua massa i velocitat, i per això sense importar l'energia que transmet al cos.

Vore també

• Energia d'impacte (balística)