Ball chinenc

Ball chinenc

No confondre en Dansa chinenca.

El ball chinenc és una dansa ritual originària del Nort Chic i de la Zona Central de Chile, aproximadament entre els rius Elqui i Aconcagua, i que hui alcança també la zona del Nort Gran.

Consistix en una germandat de músics danzantes que expressen la seua fe a la Verge i al Chiquet Deu, entre uns atres, a través de la música, la vora de coples i les coreografies (cridades «mudances»). El ball chinenc és considerat Patrimoni Cultural Immaterial de Chile en estar inclós en l'Inventari Priorisat de Patrimoni Cultural Immaterial en dit país, a través del reconeiximent entregat pel «Programa Tesors Humans Vius de Chile» al balle peixcador chinenc de Coquimbo n.º 10 de Andacollo i va ser inscrit en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 26 de novembre de 2014.

Història

L'orige d'esta tradició es remonta al periodo precolombino, época de la «Cultura Aconcagua», ubicat en la zona central de Chile entre els anys 900 i 1400, els qui varen fabricar instruments musicals de pedra similars a les flautes o pivilcas actuals empleades en els balls chinencs.

Despuix de l'arribada dels conquistadors espanyols, es va produir un efecte de sincretisme en el cristianisme, lo que va donar a les danses rituals alguns elements en els que conten hui. La paraula «chinenc» deriva de 'chinenca' (del quechua: chinenca, 'femella') la qual va ser usada pel inca per a referir-se certes criades o siervo i després va passar a ser utilisada pels espanyols per a referir-se als seus sirvientas indígenes de les encomanas. La paraula «chinenca» encara s'utilisa en Chile per a referir-se a una empleada domèstica o a la llauradora companyera del huaso.

Des de mediats de el XVI, diversos testimonis descriuen els instruments, sons i danses dels balls chinencs, que varen seguir manifestant-se durant la Conquista i la Colónia, demostrant tindre traces pròpies dins dels rituals populars d'Amèrica que contenen aspectes de la cultura indígena i aportes hispans. En 1910 Ricardo Latcham Cartwright va escriure:

Els Balls es componen de Chinencs, turbants i danzantes, distinguits pel seu trage, els instruments musicals que toquen i en els passos i ritmes de les seues danses. Els Chinencs toquen únicament l'antiga püvillca que produïx una sola nota; la seua dansa és llenta i acompasada, i s'eixecuta botant d'un peu a un atre, semi acachats i de tant en tant donant un regrés complet en l'aire. S'assembla molt a alguns dels passos del ball choiquepurrún (ortografia original).

La primera confraria moderna de balls chinencs es va originar en Andacollo en 1585. Les confraries estan encarregades de traure l'image de la Verge del temple i dur-la en si en la processó per a que encapçale la marcha; d'esta manera, realisa el recorregut complet i després és tornada al temple.

En 1968 es va produir un canvi en les festes dels chinencs en introduir-se en Cabildo el primer ball danzante provinent de la Festa de la Tirana que, en les seues pròpies normes i proliferació, varen modificar el context ceremonial chinenc, puix tenen un major volum en tindre instruments de fabricació industrial front a les flautes de chinenc artesanals.

Descripció

El ball consistix principalment en un conjunt de 12 a 30 persones que s'ordenen de manera jeràrquica, deixant en la capçalera a la figura superior, que generalment és un home que té prou trayectòria i major edat. Tota la confraria s'organisa per a quedar en dos files, les que ballen mentres toquen les seues pifilcas, i que són acompanyades per un chicotet tambor. Es balla realisant una série de bots, brincar en un peu i després sobre l'atre. El ball comença en cuclillas i junt en això l'interpretació de les melodies, lo que representa un gran esforç físic per a tots els participants.

Particularitats de l'expressió

• Cada agrupació posseïx un abanderat / alferes i acompanyants (per lo general dònes).
• La vora del alferes és improvisat o també memorisat.
• Els instruments més comuns són la flauta i el tambor.
• Els grups estan constituïts sobretot per persones de zones rurals.
• Els seus estils es van diferenciant segons el sector (regió, comuna, localitat) en el que estan ubicats.

Significat de l'element

El ball intenta expressar la devoció que sent el poble cap als sants, la verge i el chiquet deu, per mig de la música i la dansa. Existix un cantant al que se li crida alferes o abanderat, qui és l'encarregat d'expressar els desijos o inquietuts del grup a través d'una vora.

Balls chinencs de Chile

Existixen vàries confraries i cultores d'esta tradició. Segons les senyes del Sistema d'Informació per a la Gestió Patrimonial de Chile (SIGPA), existixen 67 agrupacions, la majoria d'elles ubicades en les regions de Coquimbo (24 agrupacions) i Valparaíso (24 agrupacions):

Vore també

• Diablada
• Purrún

Enllaços externs

• El ball chinenc - Sector de cultura de l'Unesco - Patrimoni immaterial
• Balls Chinencs en SIGPA
• Ubicació territorial dels Balls Chinencs en Chile
• Balles chinencs - Memòria chilena.
• Balls chinencs - Consell Nacional de la Cultura i les Arts
• Ball chinenc - Inventari priorisat de patrimoni cultural immaterial en Chile
• http://www.sigpa.cl/ficha-element/balles-chinencs

https://baileschinos.cl/publicacion/lliure-si-el teu-nos-prestes-la-vida-2019/