Banato

El Banato, Bánato o Banat (en rumà: Banat, en serbi: Банат, en alemà: Banat, en hongarés: Bánát o Bánság, en eslovaco: Banát) és una regió històrica del surest d'Europa, dividida hui dia entre tres països:
- el Banato rumà, que pertany a Romania
- el Banato serbi, que pertany a Sèrbia
- el Banato hongarés, que pertany a Hongria, al comtat de Csongrád.
És una regió de la planura de Panonia, llimitada pels rius Danubio al sur, Tisza a l'oest, Mureş al nort i els Cárpatos meridionals a l'est. La seua capital històrica és la ciutat de Timişoara, situada en el districte de Timiş, en Romania.
El terme Banato o Bánato designava en principi una província fronteriça governada per un ban.
En el Regne d'Hongria hi havia varis banatos: el de Dalmacia, el de Bòsnia i el de Croàcia. Pero el Banato per excelència és el de Timişoara, que curiosament va adquirir este títul despuix del Tractat de Passarowitz quan no estava governada per cap ban.
Història
[editar | editar còdic]Periodo dacio
[editar | editar còdic]Abans de la conquista del Banato pel Imperi romà en 106, durant el regnat de Trajano, el país estava habitat pels dacios. Despuix de la retirada dels romans en 275 baix Aureliano, la població ya està fortament romanizada.
Periodo búlgar
[editar | editar còdic]Entre les primeres migracions medievals, els eslaus es varen instalar en el Banato en el VI. En el IX, el territori del Banato formava part del Primer Imperi búlgar. La crònica històrica hongaresa Gesta Hungarorum parla d'un duc cridat Glad, sobirà del territori del Banato, que venia de Vidin i era vassall del sar Simeón I de Bulgària.
Periodo hongarés
[editar | editar còdic]El Regne d'Hongria conquista la regió en el XI i la dividix en comtats: Torontál, Tems, Krassó i Szörény.
Periodo otomà
[editar | editar còdic]l'Imperi otomà conquista la regió en 1552 i la convertix en vilayato (província), en el nom de Temesvar. Durant el XVI, el Banato estava poblat principalment per serbis i valacos. En 1594, els serbis protagonisen, junt en els valacos, un tumult contra la dominació turca.
Periodo austríac
[editar | editar còdic]En el XVII, algunes zones del Banato són conquistades pels Habsburgo d'Àustria. En 1716, es culmina la conquista i, despuix del Tractat de Passarowitz, es convertix en província independent de la monarquia dels Habsburgos, baix administració civil, que es mantindrà com a tal fins a 1778.
En l'época de la dominació austríaca, àmplies zones del Banato estaven poc poblades a causa dels numerosos conflictes. El comte Claudius Mercy, governador del Banato a partir de 1720, pren mides per a regenerar la regió: es drenaron les marismas a la vora del Danubio i el Tisza, i es varen construir carreteres i canals, lo que va atraure a numerosos artesans alemans, entre atres colon.
També María Teresa I d'Àustria (1717-1780) s'interessa per la regió i la mana repoblar en llauradors alemans, funda numerosos pobles i favorix l'explotació de les riquees minerals, profundisant en les reformes que ya havia mamprés Mercy. Als alemans del Banato li'ls cridava suabos del Danubio.
Durant el XVIII i començos de el XIX, va tindre lloc una chicoteta emigració des de França cap al Imperi austrohúngaro, en lo que és actualment Àustria, Hongria, Eslovàquia, Sèrbia i Romania, este moviment va ser producte d'una invitació oficial dels Habsburgos.[1] Alguns d'estos emigrants provenien de poblacions a on parlaven francés en Lorena i un atre grup eren suïssos francesos walsers del cantón de Valais en Suïssa, ells varen mantindre durant vàries generacions l'idioma francés, i una identitat ètnica específica, posteriorment denominada francés de Banat, Français du Banat.
Segon periodo hongarés
[editar | editar còdic]En 1779, el Banato va tornar a passar al Regne d'Hongria. Cap a 1788, hi havia 8 poblats formats per colon francesos.[2]
En 1918, es proclama en Timişoara la República del Banato, l'independència del qual és reconeguda pel govern hongarés. No obstant, als pocs dies de la proclamació les tropes sèrbies entren en la regió i posen fi a la República del Banato.
Periodo rumà
[editar | editar còdic]En 1918, en virtut del Tractat de Trianon, la major part del Banato passa a formar part de Romania. La part sudoccidental i un terç de Tems varen caure baix domini serbi i una chicoteta zona al voltant de la ciutat de Szeged va ser atribuïda a Hongria. En l'actualitat, el Banato es repartix entre els districtes de Timiş, Llaureu i Caraş-Severin, en Romania; la província autònoma de Voivodina i el districte de Belgrat, en Sèrbia; i el comtat de Csongrád en Hongria.
Ciutats
[editar | editar còdic]Les ciutats més importants del Banato són:
- en Romania :
- Timişoara (317651)
- Reşiţa (83985)
- Lugoj (44571)
- Caransebeş (28294)
- en Sèrbia :
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Banato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.