Banc Nacional d'Ucrània
El Banc Nacional d'Ucrània (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-uk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és el banc central d'Ucrània. El seu edifici, construït entre 1902 i 1934, es troba en Kiev.
Història
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]Abans de la caiguda de l'Unió Soviètica, era part del Gosbank, el banc central de l'Unió Soviètica. El 20 de març de 1991, la Rada Suprema (parlament ucranià) va declarar de la seua propietat la branca del Gosbank en el seu territori, i cap a finals d'any, el Banc Nacional d'Ucrània va començar a operar oficialment.
Una de les seues primeres mides va ser l'introducció dels cupons reutilisables, per a contrarrestar l'inflació a principis de la década de 1990, evitant aixina una greu crisis de liquidea en Ucrània.[1][2]
Els karbóvanets varen ser reemplaçats pel Grivna en setembre de 1996, a raó d'1 grivna per 100.000 karbovanets.[3] Inicialment, la taxa de canvi era d'1 UAH = 1 USD. Despuix de la crisis financera russa de 1998, la moneda es devaluó fins a 5,60 UAH per dólar en febrer de 2000.
En 2003 el governador del banc Volodímir Stelmaj renuncie al càrrec argumentant que el llavors primer ministre d'Ucrània, Anatoliy Kinaj, volia cobrir la falta d'ingressos al presupost de l'Estat de 2002 imprimint més diners.[4]
Despuix del Euromaidán
[editar | editar còdic]El 24 de febrer de 2014, just despuix d'el "Euromaidán",[5] la Rada Suprema va destituir a Ihor Sorkin com a governador del Banc Nacional d'Ucrània.[6]
El 17 de març de 2014, el Tribunal de Districte de Kyiv Pechersky va autorisar l'arrest de Sorkin en absència per sospita de malversació de fondos.[7]
El 10 d'abril de 2017, la governadora Valeria Gontareva va presentar la seua renúncia en efectes el 10 de maig. Pese a que la seua llabor va ser alabada, en març va rebre amenaces de mort lo que li va dur a prendre esta decisió.[8]
El 3 de juliol de 2020, el governador Yakiv Smoliy va ser destituït pel parlament ucranià despuix de presentar la seua dimissió dos dies abans.[9] Pressió per a aprovar decisions que no són econòmicament viables, que se centren en victòries simples a curt determini i que poden perjudicar a l'economia ucraniana i a Ucrània a llarc determini.[10]
Durant la Crisis del Covid-19
[editar | editar còdic]En 2020, durant la Pandèmia de COVID-19, el Banc Nacional d'Ucrània va començar a utilisar instruments monetaris no tradicionals, que varen proporcionar assistència adicional al sistema bancari i al crèdit durant el periodo més difícil de la crisis i en l'etapa inicial de la recuperació econòmica. Despuix de la recuperació econòmica en 2021, el Banc Nacional d'Ucrània va iniciar la reducció gradual d'estos mecanismes.[11]
Invasió Russa d'Ucrània
[editar | editar còdic]En giner de 2022, davant la notícia d'una possible invasió d'Ucrània per part de la Federació Russa, el banc va implementar una política equilibrada d'intervencions cambiarias, que va conseguir contrarrestar la devaluación, iniciada pel factor sicològic, i estabilisar el tipo de canvi de la grivna.[12]
Cirilo Shevchenko va conseguir assegurar el funcionament ininterromput del sistema financer durant la guerra a gran escala.[13]
El 24 de febrer de 2022, al començ de l'invasió russa, el NBU va fixar el tipo de canvi del dólar i va introduir restriccions a la retirada de divises i efectiu per a evitar l'eixida de capitals. Atres decisions clau del Banc Nacional d'Ucrània (BNU) varen incloure la fixació del tipo d'interés oficial i el tipo de canvi, el respal a les sucursals bancàries i caixers automàtics en efectiu, la cooperació en atres bancs centrals per a l'intercanvi de grivnas de refugiats, la refinançació general, la flexibilización de les regulacions bancàries, l'aument del tipo de desconte del 10% al 25%, la prevenció d'una depreciació més àmplia de la grivna, el manteniment de les reserves internacionals per damunt dels 25.000 millons de dólars i la reducció de l'inflació en comparació a alguns països d'Europa de l'Est.[14]
Segons el diputat Yaroslav Zheleznyak, primer vicepresident del Comité de Finances, Imposts i Política Aduanero de la Verjovna Rada, el BNU, en Shevchenko al front, va ser una de les poques autoritats estatals millor preparades per a la guerra i que va complir la seua tasca en major eficàcia.
Despuix de l'introducció de la llei marcial el 24 de febrer de 2022, el Banc Nacional d'Ucrània va prendre la mida extraordinària de crear i promoure dos contes separats per a rebre donacions (nacionals i internacionals) com a resposta a l'Invasió russa d'Ucrània: un conte per a recolzar al eixèrcit ucranià,[15][16] i l'atre conte per a recolzar a la població en general en assistència humanitària.[17] El 5 de març de 2022, el BNU va informar haver recaptat "més de 10 mil millons de Grivnas" (aproximadament 350 millons de dólars) per a ajuda militar i humanitària.[18]
Governadors
[editar | editar còdic]El Governador del Banc Nacional d'Ucrània és destituït i nomenat per la Rada Suprema.[19] El President d'Ucrània nomina a un candidat per a que este puga obtindre l'aprovació del parlament. El President també presenta a la Rada Suprema el proyecte de resolució sobre la destitució del Governador.[20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Довідка: Матвієнко Володимир Павлович». www. dovidka. com. ua. Archivat des d'el original, el 2021-04-17. Consultat el 2025-10-14.
- ↑ «Матвієнко Володимир Павлович». logos-ukraine. com. ua. Archivat des d'el original, el 2014-02-02. Consultat el 2025-10-14.
- ↑ «National Bank of Ukraine». www. bank. gov. ua. Archivat des d'el original, el 2019-04-02. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «Политики, биографии политиков Украины, государственные праздники Украины | Лига.Досье». file. lliga. net. Consultat el 2025-10-06.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-10-11 (en en).
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-10-11 (en en-GB).
- ↑ «Court arrests ex-head of NBU Sorkin in absentia» (en en). Interfax-Ukraine. Consultat el 2025-10-11.
- ↑ «[3]». Consultat el 19 d'abril de 2017.
- ↑ «Smolii's resignation will not affect hryvnia exchange rate – Ukrainian Finance Ministry» (en en). www. ukrinform. net. Consultat el 2025-10-05.
- ↑ «Rada with 286 votes backs resignation of NBU governor Smolii» (en en). Interfax-Ukraine. Consultat el 2025-10-05.
- ↑ «Застосування країнами режиму інфляційного таргетування посилює стійкість їхніх економік до криз – підсумки практичного семінару НБУ» (en uk). Національний банк України. Archivat des d'el original, el 2022-02-21. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ «[4]». Consultat el 2025-09-28 (en uk).
- ↑ «Не виправдав надій. Чому пішов голова НБУ Кирило Шевченко та що тепер буде з гривнею» (en uk). ФОКУС. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ «Відставка голови НБУ на тлі війни. Чому Зеленський міняє керівника Нацбанку?» (en uk). Економічна правда. Consultat el 2025-09-28.
- ↑ «Procedure for Cash Transferring by Banks to Support Armed Forces of Ukraine Simplified» (en en). National Bank of Ukraine. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «It Is Now Easier to Transfer Funds to Help Armed Forces of Ukraine» (en en). National Bank of Ukraine. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «Very Easy to Donate Funds to Help Ukrainian Victims» (en en). National Bank of Ukraine. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «More Than UAH 10 Billion Raised for Army and Humanitarian Aid» (en en). National Bank of Ukraine. Consultat el 2025-10-24.
- ↑ «[5]». Consultat el 2025-10-24 (en en).
- ↑ «Зеленський вніс до Ради подання на звільнення Шевченка з посади голови НБУ» (en uk). Економічна правда. Consultat el 2025-10-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Nacional de Ucrania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.