Banshee

Banshee

Les banshees (/ˈbænʃiː/, del irlandés bean si, ‘dòna dels túmulos’) formen part del folclore irlandés des de el VIII. Són esperits femenins que, segons la llegenda, s'apareixen a una persona per a anunciar en els seus planys o crits la mort d'un parent propenc. Són considerades fades i mensager del un atre món.

Es creu que les aos sí (‘persones dels túmulos’, ‘persones de pau’) són remanentes de deidadés, esperits de la naturalea o els ancestros venerats pels escotos abans de l'introducció del cristianisme. Alguns teósofos i cristians celtes es referixen a elles com a «àngels caiguts». També són criatures europees sobrenaturals que en cridar causen desastres. La llegenda els atribuïx el poder de trencar-li els tímpans a qualsevol persona que se'ls creue en el seu poderós crit.

Etimologia

La paraula banshee és el resultat de l'anglizaació del gaèlic irlandés bean sídhe o bean sí, que significa 'dòna dels túmulos feéricos' o 'dòna de pau'. Són bruixes adolides per la pèrdua d'alguna persona molt propenca a elles. Abdós noms provenen del irlandés antic ben sídhe: bean 'dòna' i sídhe 'dels túmulos'. Alguns consideren que la bean nighe (‘lavandera’) és l'equivalent escocés de la banshee irlandesa. No obstant, la bean shìth és el homòloga llingüística i mitològica, i com tal es presenta en numeroses ocasions en el folclore i la mitologia. La bean nighe és una classe específica de bean shìth. En gaèlic escocés bean shìth també es pot escriure bean-shìdh. Síd en irlandés i sìth en gaèlic escocés també volen dir ‘pau’, i es parla també d'estes fades com a ‘persones de pau’: aos sí o daoine-sìth. La paraula banshee ha segut traduït de l'anglés a l'espanyol com a 'ànima en pena' i 'esperit aullador'.

Mitologia i folclore

Cada banshee es dedicava exclusivament a una de les grans famílies irlandeses els llinages de les quals contenien els prefixos Mac o O, a les que servien durant sigles i sigles, encara que solament apareixen quan un membre de la família està a punt de morir.

Tradicionalment, quan una persona moria, una dòna cantava una planyença en el funeral. Estes dònes eren conegudes com keeners, i les millors keeners serien les més solicitades. La llegenda conta que en cinc grans famílies gaèliques —els O'Gradys, els O'Neills, els O'Briens, els O'Conchobhairs i els Caomhánachs— la planyença era cridada per una dòna-fada. Ella cridaria la planyença quan un membre de la família morira, inclús si la persona havia mort llunt i la notícia de la seua mort no haguera aplegat encara, de manera que el crit de la banshee constituïa la primera evidència que tindria la família de la mort.

Posteriorment es va dir que les banshees mostraven el seu respecte cap als difunts cridant o llamentant-se baix de la finestra del moribunt i a voltes elevant-se pels aires fins a varis pisos d'altura per a poder fer-ho. Si vàries banshees apareixen al mateix temps, anuncien la mort d'un personage important, inclús de caràcter sagrat.

Una banshee pot també permanéixer a certa distància com una figura solitària que anuncia la mort, passejant pels tossals que circundan la casa de la família, o assentada sobre un mur de pedra. A voltes no és visible, pero els seus crits penetrants no deixen lloc a dubtes respecte a la seua presència.

Bibliografia

• Lysaght, Patricia (1986). The banshee: The Irish death-messenger. Boulder, Colorat: Roberts Rinehart. ISBN 978-1-57098-138-8.
• Sorlin, Évelyne (1991). Cris de vie, cris de mort: els fées du destin dans els pays celtiques. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.