Anar al contingut

Aes Side

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aes Side

Els aos sí (pronunciat [iːsˠ ˈʃiː]; en la seua forma més antiga aes sídhe [iːsˠ ˈʃiːə]) es referixen al terme irlandés per a una raça sobrenatural en la mitologia irlandesa i la mitologia escocesa (en la qual generalment s'escriu Sìth, pero es pronuncia igual), comparable a les fades o elfos.

Es diu que viuen baix terra en montículs de fades, a l'atre costat de la mar occidental o en un món invisible que coexistix en el món dels humans. Este món és descrit en el Lebor Gabála Érenn com un univers paralel en el que els aos sí caminen entre els vius. En l'idioma irlandés, aos sí significa "gent dels montículs" (els montículs es coneixen en irlandés com "els sídhe"). En l'irlandés modern, la gent dels montículs també és cridada daoine sídhe [ˈd̪ˠiːnʲə ˈʃiːə]. En la mitologia escocesa se'ls crida daoine sìth.[1] S'ha afirmat que són ancestros, esperits de la naturalea o que són deeses i deus.[2]

Algunes fonts secundàries i terciarias en anglés, entre les que s'inclouen autors reconeguts i influents com W. B. Yeats, es referixen als aos sí simplement com "els sídhe" (lliteralment, "montículs").[3]

En el folklore gaèlic

[editar | editar còdic]
"Ginets dels Sidhe" de John Duncan (1911).

En molts contes gaèlics, els aos sí són versions lliteràries i posteriors dels Tuatha Done Danann ("El poble de la deesa Dana"), les deidades i ancestros deificados de la mitologia irlandesa. Algunes fonts els descriuen com els supervivents dels Tuatha Done Danann que es varen retirar al Un atre Món quan fugien dels mortals Fills de Míl Espáine els qui, com molts uns atres dels primers invasores d'Irlanda, procedien d'Iberia. Com a part dels térmens de la seua rendició als milesianos, els Tuatha Done Danann varen acordar retirar-se i viure baix terra. (En interpretacions posteriors, a cada tribu dels Tuatha Done Danann se li va donar el seu propi montícul). Geoffrey Keating.

En les creències i pràctiques populars, els aos sí a sovint s'assosseguen en ofrenes i es va en conte d'evitar enujar-los o insultar-los. En freqüència s'evita mencionar-los directament, i en canvi se'ls crida "Els bons veïns", "La gent fada (feérica)" o simplement "La gent". Els noms més comuns per a ells, aos sí, aes sídhe, daoine sídhe (singular duine sídhe) i daoine sìth signifiquen, lliteralment, "gent dels montículs" (referint-se al sídhe). Els aos sí són descrits generalment com increiblement bells, encara que també poden ser terribles i horribles.


Els aos sí són vists com a fers guardians de les seues morades, ya siga un tossal de fades (o feérica), un córrec de bruixes, un arbre especial (a sovint un espino) o un loch o bosc en particular. Es creu que infringir estos espais farà que els aos sí prenguen represàlies en un esforç per traure a les persones o objectes que han invadit les seues llars. Moltes d'estes històries contribuïxen al mit dels chiquets canviats en el folclore d'Europa occidental, en este cas els aos sí apareixen seqüestrant als intrusos o reemplaçant als seus fills per chiquets canviats com a castic per la transgressió. Els aos sí solen estar associats en determinades époques de l'any i en certes hores del dia. En tant es creu que l'Un atre Món gaèlic s'acosta al món mortal en les hores de l'anochecer i l'amanecer, els aos sí es tornen més fàcils de trobar en estos moments. Alguns festivals com Samhain, Beltane i les Festes Juninas també s'associen en els aos sí.

Els sídhe

[editar | editar còdic]

Els sídhe són els tossals o túmulos que esguiten el paisage irlandés. En l'irlandés modern, la paraula és sí, mentres que en gaèlic escocés és sìth i en irlandés antic és síde i el singular és síd.[4] En varis texts posteriors en anglés, la paraula sídhe s'usa incorrectament tant per als montículs com per a la gent dels montículs. No obstant, sidh en els texts més antics es referix específicament a "els palaus, patis, passadiços o residències" dels sers de l'Atre Món que supostament els habiten.[5] El fet de que s'haja descobert que molts d'estos sídhe són antics túmulos funeraris ha contribuït a la teoria de que els aos sí eren els ocupants preceltas d'Irlanda.

Uns atres presenten estes històries com a mitologia derivada de l'influència cultural grega, en arguments que deriven principalment del Treballs i dies d'Hesíodo, que retrata el fonament moral bàsic i les tècniques de plantació dels ciutadans de Grècia i descriu les races dels hòmens, creades per les deidades gregues. No obstant, moltes d'estes opinions s'han considerat poc provables, i l'influència pot explicar-se gràcies a l'existència de fonaments morals similars que es deriven del context indoeuropeos de les dos cultures.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ James MacKillop, A Dictionary of Celtic Mythology (Oxford: Oxford University Press, 1998), s.v. daoine sídhe.
  2. ↑ Evans Wentz, W. Y. (1966, 1990) The Fairy-Faith in Celtic Countries. Gerrards Cross, Colin Smythe Humanities Press ISBN 0-901072-51-6
  3. ↑ Yeats, William Butler (1908). The Collected Works in Vore's and Prose of William Butler Yeats, Shakespeare Head, p. 3.
  4. ↑ Dictionary of the Irish Language: síd, síth
  5. ↑ O'Curry, E., Lectures on Manuscript Materials, Dublin 1861, p. 504, quoted by Evans-Wentz 1966, p. 291

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Fonts primàries

Fonts secundàries

  • Briggs, Katharine (1978). The Vanishing People: Fairy Lore and Legends. New York: Pantheon.
  • Briody, Mícheál (2008, 2016) The Irish Folklore Commission 1935–1970: History, Ideology, Methodology Helsinki Finnish Literature Society ISBN 978-951-746-947-0 and Studia Fennica Foloristica 17 urn:ISSN:1235-1946 Retrieved on 10 April 2018
  • Colum, Padraic (1967) A Treasury of Irish Folklore: The Stories, Traditions, Legends, Humor, Wisdom, Ballads, and Songs of the Irish People. New York Crown Publishers ISBN 0517420465 Pres de Opensource via Archive.org 10 April 2018

Fonts terciarias

  • Anònim [C.J.T.] (1889). Folk-Lore and Legends: Ireland. London: W.W. Gibbings. Pres de Harvard University Library via Archive.org 21 November 2017 also republished as Anonymous [C.J.T.] (1904). Irish Fairy Tals Folklore and Legends. London: W.W. Gibbings. Retrieved via Archive.org 21 November 2017
  • Anònim, The Royal Hibernian Tals; Being 4 Collections of the Most Entertaining Stories Now Extant, Dublin, C.M. Warren, Pres de Google Books on 4 November 2017
  • Browne, Frances. (1904). Granny's Wonderful Chair New York: McClure, Phillips and Company, Pres de United States Library of Congress via Archive.org 22 November 2017
  • Carleton, William (1830). Traits and Stories of the Irish Peasantry, First Series Vol. 1. Dublin: William Curry, Jun, and Company Pres de University of Illinois Library via Archive.org 11 November 2017
  • Carleton, William (1830). Traits and Stories of the Irish Peasantry, First Series Vol. 2. Dublin: William Curry, Jun, and Company Pres de University of Illinois Library via Archive.org 11 November 2017
  • Carleton, William (1834). Traits and Stories of the Irish Peasantry, Second Series Vol. 1. Dublin: William Frederick Wakeman Pres de University of Illinois Library via Archive.org 11 November 2017
  • Carleton, William (1834). Traits and Stories of the Irish Peasantry, Second Series Vol. 2. Dublin: William Frederick Wakeman Pres de University of Illinois Library via Archive.org 11 November 2017
  • Carleton, William (1834). Traits and Stories of the Irish Peasantry, Second Series Vol. 3. Dublin: William Frederick Wakeman Pres de University of Illinois Library via Archive.org 11 November 2017
  • Carleton, William (1845). Tals and Sketches Illustrating the Character, Usages, Traditions, Sports, and Pastimes of the Irish Peasantry. Dublin: James Duffy Pres de University of Califòrnia Library via Archive.org 11 November 2017
  • Colum, Padraic (1916). The King of Ireland's Són. New York: H. Holt and Company Pres de Project Gutenberg via [1] 24 November 2017
  • Colum, Padraic (1918). The Boy Who Knew How to Speak to Birds. New York: The MacMillan Company Pres de New York Public Library via Archive.org 24 November 2017
  • Colum, Padraic (1929) [First Pub. 1919). The Girl Who Sat by the Ashes. New York: The MacMillan Company Pres de New York Public Library via Archive.org 24 November 2017
  • Croker, Thomas Crofton (1825).Fairy Legends and Traditions of the South of Ireland vol. 1 London: John Murray, Pres d'Oxford University Library via Archive.org 6 November 2017
  • Croker, Thomas Crofton (1828).Fairy Legends and Traditions of the South of Ireland vol. 2 London: John Murray, Pres d'Oxford University Library via Archive.org 6 November 2017
  • Croker, Thomas Crofton (1828).Fairy Legends and Traditions of the South of Ireland vol. 3 London: John Murray, Pres d'Oxford University Library via Archive.org 6 November 2017
  • Curtin, Jeremiah (1890). Myths and Folk-Lore of Ireland London: Sampson Low, Marston, Searle, & Rivington Pres de University of Toronto Library via Archive.org 8 November 2017
  • Curtin, Jeremiah (1894). Hero-Tals of Ireland. London: MacMillan and Company Pres de University of Toronto Library via Archive.org 8 November 2017
  • Curtin, Jeremiah (1895). Tals of the Fairies and of the Ghost World: Collected from Oral Tradition in South-West Munster. Boston: Little Brown Company Pres de University of Wisconsin Library via Archive.org 8 November 2017
  • De Valera, Sinéad (1927). Irish Fairy Stories, London: MacMillan Children's Books. ISBN 9780330235044 Retrieved 27 November 2017 .
  • Dixon Hardy, Phillip. (1837).Legends, Tals, and Stories of Ireland Dublin: P.J. John Cumming, Pres de Harvard University Library via Archive.org 23 November 2017
  • Frost, William Henry. (1900).Fairies and Folk of Ireland New York: Charles Scribner's Sons, Pres de New York Public Library via Archive.org 6 November 2017
  • Greus, Alfred Perceval. (1909).The Irish Fairy Book London: T. Fisher Unwin, Pres de University of Califòrnia Library via Archive.org 22 November 2017
  • Griffin, Gerald (1842) Tals of the Jury-Room in Three Volumes. Vol.1 London Maxwell and Co. Publishers Pres de University of Illinois Library via Archive.org 10 April 2018
  • Griffin, Gerald (1842) Tals of the Jury-Room in Three Volumes. Vol.2 London Maxwell and Co. Publishers Pres de University of Illinois Library via Archive.org 10 April 2018
  • Griffin, Gerald (1842) Tals of the Jury-Room in Three Volumes. Vol.3 London Maxwell and Co. Publishers Pres de University of Illinois Library via Archive.org 10 April 2018
  • Griffin, Gerald (1827) Tals of the Munster Festivals in Three Volumes. Vol.1 London Saunders and Otley Pres de University of Illinois Library via Archive.org 10 April 2018
  • Griffin, Gerald (1827) Tals of the Munster Festivals in Three Volumes. Vol.2 London Saunders and Otley Pres de University of Illinois Library via Archive.org 10 April 2018
  • Griffin, Gerald (1827) Tals of the Munster Festivals in Three Volumes. Vol.3 London Saunders and Otley Pres de University of Illinois Library via Archive.org 10 April 2018
  • Hyde, Douglas (1890). Beside the Fire: A Collection of Irish Gaelic Folk Stories. London: David Nutt Pres de National Library of Scotland via Archive.org 9 November 2017
  • Hyde, Douglas (1896). Five Irish Stories: Translated from the Irish of the "Sgeuluidhe Gaodhalach". Dublin: Gill & Són Pres de University of Califòrnia Library via Archive.org 9 November 2017


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aes_Side&oldid=881185»