Treballs i dies
Treballs i dies (en grec antic Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit a voltes pel nom llatí Opera et Dies) és un poema didàctic d'uns 828 versos escrit per Hesíodo entorn al 700 a. C.
Contingut
[editar | editar còdic]L'obra està composta a partir de gèneros poètics preexistentes que la tradició oral grega havia incorporat del món oriental: sobretot, variants de el "catàlec" (l'eixemple del qual homérico és el cante II de l'Ilíada): els "calendaris" i els "dies"; i de coleccions de consells, instruccions i proverbis (com el Ahikar assiri).[1] L'organisació és, comparada en la Teogonía, menys clara, i no es vertebra cronològicament (encara que els blocs de calendaris agraris i de navegació internament respecten una cronologia), sino temáticament. Les coleccions de proverbis inclouen faules, símil i mits.[2]
El poema gira entorn a dos veritats generals: el treball és el destí universal del home, pero solament qui estiga dispost a treballar podrà en ell. Els estudiosos han interpretat esta obra en el context d'una crisis agrària en el continent grec, que va inspirar una ona de colonisació en busca de noves terres.[3]
Esta obra mostra les cinc Edats del Home, ademés de contindre consell i saber, prescrivint una vida de honest treball i atacant l'ociositat i als juges injusts (com els que varen decidir a favor de Perses), aixina com la pràctica de l'usura. Descriu als immortals que vaguen per la terra vigilant la justícia i l'injustícia.[4] El poema considera el treball com a orige de tot el be, puix tant hòmens com a deus odien als holgazanes, que semblen zánganos en una colmena.[5]
Bibliografia
[editar | editar còdic]Edicions i traduccions
[editar | editar còdic]- Friedrich Solmsen,[6] R. Merkelbach i M. L. West (edd.) (1970). Hesiodi Theogonia; Opera et dies; Scutum; Fragmenta selecta (en grec), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-814071-9.[7]
Estudis
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rodríguez Adrados: La composició dels poemes hesiódicos, pp. 203 i ss.
- ↑ Rodríguez Adrados: La composició dels poemes hesiódicos, pp. 214 i ss.
- ↑ Espinosa Alarcón, Andrés i Pérez Iriarte, José Luis: Les formes polítiques de la Grècia arcaica a la llum dels factors soci-econòmics, en CONVIVIUM, 1965, nn. 19-20, pág. 117.
- Text.
- ↑ Hesíodo: Treballs i dies, III, 250:
Sobre la terra mantenedora de molts hi ha trenta mil Immortals de Zeus que guarden als hòmens mortals; i envolts d'aire, corren ací i allà sobre la terra observant els juïns equitatius i les males accions.
- ↑ Hesíodo: Treballs i dies, 300:
Els deus i els hòmens odien igualment al que viu sense fer res, semblant als zánganos, que carixen d'aguijón i que, sense treballar pel seu conte, devoren el treball de les abelles.
- ↑ Friedrich Heinrich Rudolf Solmsen (1904 - 1989): filòlec clàssic nortamericà d'orige alemà.
- ↑ ___protected_title_9___; L'escut de Heracles___protected_title_10___Certamen de Homero i Hesíodo: v. les notes de l'apartat "Llegenda" de l'artícul dedicat a Hesíodo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trabajos y días» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.