Crataegus monogyna

majuelo (Crataegus monogyna)

El majuelo, espino albar o espino blanc (Crataegus monogyna) és una planta fanerógama pertanyent a la família de les rosáceas.

Descripció

És un arbre de full caduc, de 4 a 6 m d'altura, en brancas espinoses, fulls lampiñas i serrades, caduques, florés blanques, olorosas i en corimbe, i frut comestible, de forma ovoide, revestit de pell tendra i rojosa que tanca una polpa dolça i una única llavor, d'ahí el seu nom, apareixent rares voltes dos.

Poden ser arbusts o chicotets arbreés de 5 a 14 metros d'altura, en una copa densa. La corfa és grossa i parda en clavills verticals taronja. Els tallos més jóvens tenen espines romas, d'un a 1,5 cm de llarc. Fulls de 2 a 4 cm de llarc, obovadas i profundament lobuladas, a voltes casi fins al centre, en els lòbuls oberts en un ampli àngul. El fes és vert obscur i el envés és pàlit.

Florix a fins de primavera (maig a juny en la seua àrea nativa) en corimbes de 5 a 25 flors juntes; cada flor de prop d'un cm de diàmetro, en cinc pétals blancs, numerosos estams rojos, i un singular estil; són moderadament fragants. Vesprada en l'estació dona numeroses frutes menudes, ovales, roig obscures de prop d'1 cm de llongitut, tipo cirera, pero estructuralment un pomo contenint una sola llavor. Les frutes són importants per a la vida selvada en hivern, particularment aus que les mengen i les dispersen en les seues deposiciones.

Es distinguix del seu parent menys expandit Crataegus laevigata en els seus fulls profundament lobuladas i desprendibles, i en les flors en un sol estil, no dos ni tres. No obstant són interfértiles i l'hibridació és freqüent; solament distinguibles en les seues típiques formes. En el sur de la península ibèrica apareix la varietat Crataegus monogyna subsp. brevispina.

Distribució

Es troba de forma natural en tota Eurasia i en Àfrica del nort. Per la seua espectacular floració s'ha introduït com a planta ornamental en Madeira, Amèrica del Nort, Argentina, Chile, Austràlia i Nova Zelanda.

És abundant en tota la península ibèrica i Balears, escassejant en la zona meridional en la que se situa en montanyes i vaguadas. Es pot trobar en casi qualsevol tipo de bosc, a on sol formar bardices junt a atres espècies espinoses (albarzers, rosers selvats, etc.).

Encara que tolera mal les sequies estivals, és capaç de créixer en una àmplia gama de substrats.

Usos

Es planta com bardiça, especialment per a us agrícola. Les seues espines i brancada tancada ho convertixen en una bona barrera per a tancar ganado i impedir el pas de persones. Hi ha varis híbrits, alguns com arbusts de jardí. L'híbrit més usat és Crataegus × macrocarpa (C. monogyna × C. laevigata; sense. C. × mija), del com es coneixen varis cultivarés, incloent el molt popular 'Paul's Scarlet' en dobles flors rosa obscur. Un atre arbust de jardí que involucraria al crataegus comú, és Crataegus heterophylla del Caucas, que és rar en parcs i jardins.

Per lo que es referix al seu us medicinal, els ingredients actius de les seues flors són: tanino, flavonoides, olis essencials, triterpenos i derivats de purinas. Els de els seus fruts: taninos, flavonoides, pigments i vitaminas. S'usa en infusió per a tractar varis problemes de cor i circulatoris i com a soport de teràpia en Digitalis^{cita requerida}.

Com a aliment, els fulls jóvens són bones en ensalades; i la fruta en ser comestible, servix per a fer melades, va vindre, i agregar sabor al brandy.

Història

Un famós eixemplar, el espino de Glastonbury, tenia la peculiaritat de florir dos voltes a l'any, una a finals de la primavera (com és habitual en els espinos), i una atra durant l'hivern, una volta passats els seus moments més durs. Encara que l'eixemplar original de Glastonbury Abbey va morir fa temps, s'ha pogut reproduir esta característica en el cultivar (varietat cultivada) 'Biflora'.

L'eixemplar més vell conegut en Anglia Oriental, i potser del Regne Unit, es coneix com "El Vell Espino Hethel", i es troba prop de l'iglésia de la menuda població d'Hethel, sur de Norwich, en Norfolk. Sec creu que té més de 700 anys, i hauria segut plantat en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

En Chile se li coneix coloquialmente com "Peumo" alemà o "Peumo" estranger.

Folclore

En anglés, el dit que recorda la conveniència de mantindre roba d'abric fins a alvançada la primavera (ne'er cast a clout 'til may is out) no es referix al fi del més de maig, sino al florecimiento del espino ('may'). És lo equivalent al refrà castellà que diu "fins al quaranta de maig no et lleves el sayo".

En el folclore gaèlic, el espino (en gaèlic, Sgitheach) marca l'entrada del Un atre Món' i s'associa en les fadas. És molt desafortunat tallar l'arbre llevat quan ya ha brotat, quan és decorat com el "Arbusto May" (vore Beltane). Estos arbres li'ls troba en àrees de pelegrinage místiques cèltiques; eixos tipos de arbusts sagrats són coneguts com a 'arbres rag', per les tires de roba tendides sobre ells com a part de rituals sagrats.

Composició química

Tant les flors de Crataegus monogyna com les de Crataegus oxyacantha, espècie en la que a voltes es confon, contenen quercitrina, la descomposició de la qual dona quercetina. Acabades d'agarrar tenen trimetilamina.^{cita requerida}

En els fulls i els fruts hi ha lactones i diverses flavones: estes substàncies són les responsables, en part, de la seua acció cardíaca.

En concret conté:

• Flavonoides (1,8 a 2 %), rutina, hiperósidos, vitexina, orientina, heterósidos de vitexina.
• Taninos catéquicos (2,4 %). Picnogenoles.
• Triterpenos (0,6 %).
• Esteroides .
• Aminas. Tiramina

Consta aprovat per la Comissió I del Ministeri de Sanitat alemà l'us d'esta planta en els següents casos:^{cita requerida}

• Insuficiència cardíaca
• Insuficiència coronaria
• Bradicàrdia.

No és útil en atacs aguts perque té un efecte llent.

• Cardiotónico i llaugerament diurética; es considera que la seua acció regula la tensió arterial i, per tant, es podria amprar en el tractament de l'hipertensió arterial i en les #arrítmia cardíaques.
• Sedante; pot resultar útil per a tractar l'insomni.
• Relajante muscular i antiespasmódica; també es podria utilisar en casos d'ansietat i nerviosisme que provoquen síntomes com espasmos i tensió muscular.

Flores de Crataegus monogyna.

Taxonomia

Crataegus monogyna va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Florae Austriaceae 3: 50, pl. 292, f.1, en l'any 1775.

Etimologia

Crataegus prové del grec "kratos" i significa "dur", provablement referint-se a la seua fusta. Monogyna, de "mona" = un i "gynos" = pistil.

Sinonímia

• Mespilus oxyacantha var. apiifolia Mutel 1834
• Mespilus monogyna var. trifida Wallr. 1822
• Crataegus septempartita Pojark. [1964]
• Crataegus schisticola Gand. 1884
• Crataegus podophylla Gand. 1884
• Crataegus oxyacantha var. biflora Weston 1770
• Crataegus oxyacantha L. 1754
• Crataegus lapeyrousii Gand. 1884
• Crataegus benearnensis Gand.
• Crataegus acerifolia Sennen
• Crataegus aguilaris Sennen
• Crataegus apiifolia Medik.
• Crataegus aronia raça ruscinonensis sensu Sennen
• Crataegus azarella auct.
• Crataegus azarella Griseb.
• Crataegus azarolus subsp. triloba (Poir.) Nyman
• Crataegus azarolus var. glabra Coss. in Bourg.
• Crataegus azarolus var. triloba (Poir.) Mutel
• Crataegus boissieri Willk.
• Crataegus brevispina f. subinermis Viciós in

Sennen * Crataegus brevispina Kunze

• Crataegus debeauxii Gand.
• Crataegus debilis Sennen
• Crataegus dissecta Borkh.
• Crataegus diversifolia (Pers.) M.Roem.
• Crataegus elegans (Poir.) Mutel
• Crataegus eriocarpa (Lindl.) Loudon
• Crataegus flavescens Bosc in

Rozier * Crataegus inermis Sennen

• Crataegus insegnae (Tineo ex Guss.) Bertol.
• Crataegus intermija Schur
• Crataegus laciniata var. lasiocarpa Lange
• Crataegus laciniata var. lasiocarpa Lange in Huter, Porta & Rigo
• Crataegus laciniata apud K.I.Chr.
• Crataegus laciniata sensu Willk. in Willk. & Lange
• Crataegus lamprophylla Gand.
• Crataegus lasiocarpa Lange
• Crataegus longepetiolata Sennen
• Crataegus maroccana (Pers.) Steud.
• Crataegus maura [*] maroccana Pers.
• Crataegus maura var. diversifolia Pers.
• Crataegus maura var. tarraconensis Sennen
• Crataegus maura L.f.
• Crataegus obtusiloba Sennen
• Crataegus paucifoliata Pau
• Crataegus paucilobata Sennen
• Crataegus polyacantha Jan
• Crataegus schisticola Gand.
• Crataegus segobricensis (Pau) Willk.
• Crataegus triloba var. erioclada Sennen
• Crataegus triloba Poir.
• Mespilus azarolus [C] glabra Coss. ex Asch. & Graebn.
• Mespilus brevispina (Kunze) I.H.L.Krause in

Sturm * Mespilus crataegus Borkh.

• Mespilus elegans Poir. in Lam.
• Mespilus insegnae Tineo ex Guss.
• Mespilus maura var. diversifolia (Pers.) Poir. in Lam.
• Mespilus maura var. maroccana (Pers.) Poir. in Lam.
• Mespilus maura (L.f.) Dum.Cours.
• Mespilus monogyna raça azarella (Griseb.) Asch. & Graebn.
• Mespilus monogyna raça brevispina (Kunze) Asch. & Graebn.
• Mespilus monogyna raça insegnae (Tineo ex Guss.) Asch. & Graebn.
• Mespilus monogyna raça intermija (Schur) Asch. & Graebn.
• Mespilus monogyna raça polyacantha (Jan ex Guss.) Asch. & Graebn.
• Mespilus monogyna subvar. laciniata (K.Koch) Schinz & Thell. in Schinz & R.Keller
• Mespilus monogyna var. azarella (Griseb.) K.Koch
• Mespilus monogyna var. brevispina (Kunze) Wenz.
• Mespilus monogyna var. elegans (Poir.) K.Koch
• Mespilus monogyna var. laciniata K.Koch
• Mespilus monogyna var. maura (L.f.) Wenz.
• Mespilus monogyna var. trifida Wallr.
• Mespilus monogyna (Jacq.) All.
• Mespilus oliveriana Poir. in Lam.
• Mespilus oxyacantha subsp. monogyna (Jacq.) Celak.
• Mespilus oxyacantha var. elegans (Poir.) Mérat
• Mespilus oxyacantha var. incisa (Mérat) Mérat
• Mespilus oxyacantha var. laciniata Desv.
• Mespilus oxyacantha var. monogyna (Jacq.) Moris & De Not.
• Mespilus oxyacantha var. monostyla (DC.) Cambess.
• Mespilus oxyacantha var. triloba (Poir.) Wenz.
• Mespilus polyacantha Jan ex Guss.

• Mespilus triloba (Poir.) Poir. in Lam.
• Oxyacantha apiifolia Medik. ex M.Roem.
• Oxyacantha azarella (Griseb.) M.Roem.
• Oxyacantha elegans (Poir.) M.Roem.
• Oxyacantha monogyna var. trifida (Wallr.) M.Roem.
• Oxyacantha monogyna (Jacq.) M.Roem.

Nom comú

Aguapero, amajueta, amayuelo, arajolas, arance, arsino, arto, arto blanc, arto de manzaneta, arto motillonero, babatxi, bizcoba, bizcoda, bizcodeña, botironero, cachimironero, camicherón, carcabollero, carcabollo, cerecico de pastor, cerezo de pastor, cuesco, escajo, escambrón, escuero, espina, espinablo, espinal, espinalbo, espinaula, espineira, espinera, espinera blanca, espinera brava, espinera de mont, espino, espino albar, espino amulet, espino biscobeño, espino bizcobeño, espino bizcodeño, espino blanc, espino de amayuelo, espino de flor aromàtica, espino de flor blanca, espino de majoleta, espino de majuelas, espino de majuelo, espino de majuelos, espino d'olor, espino garaminal, espino graminal, espino machugal, espino macoleto, espino maholeto, espino majolero, espino majoletero, espino majoleto, espino-majoleto, espino majuelero, espino majuelo, espino-majuelo, espino majuetero, espino majueto, espino majuleto, espino-marjoleto, espino negre, espino picón, espiñuelo, espiñuelos, flor de espino, flor de tila, ganaperu, gapamina, garamita, gorrillón, gramina, guapero, guindes de pastor, guindita de La nostra Senyora, guinditas de La nostra Senyora, ilurri, lilois, machuga, maculeto, maillo, majolero, majoleta, majoletas, majoletero, majoleto, majolino, majoreto, majuela, majuela (frut), majuelas (3), majuelero, majueleta, majuelines, majuelo, majueta, majuetal, majuetas, majueto, majuleta, majuletas, majuleto, mangorlita, manjoletas, manjoleto, manjolina (frut), manzaneta de Manuel, manzaneta de pastor, manzaneta de Sant Joan, camamirla, camamirles, marjolero, marjoleta, marjoleto, matapiojo, matapiojos, mate albar, mauletas, maulinar, maulino, mayuela, mayuelo, mejuela, mochuetas, mojolino, motillonero, CR paraís (en Chile), peres de la Verge, perica, pericón, peruy, peruyes, peumo alemà (en Chile), punche de majoleto, pirlitero, tamañuela, tamañuelas, tila, tila de espino, tilera, tilero, tila, vizcadas, vizcoba, vizcoda, albarzer majoleta, albarzer majueleta.

Vejau també

• Crataegus mexicana
• Cryptocarya alba
• Sorbus intermija
• Schisandra chinensis
• Hippophae rhamnoides
• Idesia polycarpa
• Osteomeles schwerinae

Enllaços externs

• Crataegus laciniata en Arbres Ibèrics
• Crataegus monogyna en Arbres Ibèrics
• Hawthorn Gallery (fotografies de Crataegus)
• http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/arcblanc.htm