Sorbus intermedia
Sorbus intermija (serbal de Suècia) és una espècie de serbal de Suècia meridional, en algunes taques en l'extrem oriental de Dinamarca (Bornholm), l'extrem suroest de Finlàndia), els estats bàltics i el nort de Polònia.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre caducifolio (els seus fulls cauen en autumne) de mijà tamany que aplega als 10–20 m d'alt en un tronc de fins a 60 cm de diàmetro i una corfa grisa; la corona té forma de cúpula, en branques horisontals. Les fulls són verdes en el fes i densament pilosas en pelussa blanca grisáceo en el envés, 7–12 cm de llarc i 5–7 cm d'ample, en 4-7 lòbuls en cada costat del full, més amples prop de la mitat, redonejat en l'àpiç i finamente serrat en la vora. El color otoñal és d'un groguenc apagat a pardo grisáceo. Les florés tenen 15–20 mm de diàmetro, en 5 pétals blancs. El frut és pumiforme, de forma oval de 15 mm de llarc i 10 mm de diàmetro, de color roig anaranjado a roig, madurant a mitan de l'autumne. El frut és més be sec, i ho mengen els túrdidos i ampelis, que dispersen les llavors.[1][3]
El serbal de Suècia és un híbrit triploide entre el serbal dels caçadors, el selvat i el blanc o un dels seus parents més propencs.[4][5] Està estretament emparentat en el Sorbus hybrida ("serbal de Finlàndia"), una atra espècie d'orige híbrit, que diferix en tindre els fulls més fondament lobuladas, en els dos parells basals tallats just per la mitat com a folículs separats. Abdós són espècies tetraploides apomícticas que es reproduïxen sense polinisació.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Es cultiva sobretot com un arbre ornamental en el nort d'Europa, valorat per la seua tolerància a les condicions dels carrers urbans; s'usa molt en avingudas i parcs urbans.[1] Freqüentment es naturaliza en les illes britàniques.[6] En époques recents s'han fet plantacions que no són de serbal de Suècia sino d'un pròxim, el Sorbus mougeotii ("serbal dels Vosges"), una atra espècie apomíctica que ve de molt més al sur d'Europa que té les branques més erectas, els fulls en uns lòbuls menys profunts i el envés és més blanc, en un frut de roig més obscur.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sorbus intermija va ser descrita per (Jakob Friedrich Ehrhart) Christian Hendrik Persoon i publicat en Synopsis Plantarum 2(1): 38, en l'any 1806.[8]
- Sinonímia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
- ↑ Donen Virtuella Floran: Sorbus intermija (en suec; en mapes)
- ↑ Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6.
- ↑ Nelson-Jones, I.B.; Briggs, D.; Smith, A.G. (2002). The origin of intermediate species of the genus Sorbus. Theoretical and Applied Genetics. 105(6–7): 953–963.
- ↑ Chester, M.; Cowan, R.S.; Fay, M.F.; Rich, T.C.G. (2007). Parentage of endemic Sorbus L. (Rosaceae) species in the British Isles: evidence from plastid DNA. Botanical Journal of the Linnean Society. 154(3): 291–304.
- ↑ Flora of NW Europe: [enllaç trencat]
- ↑ Hansen, K. F. (1985). Bornholmsk røn, Seljerøn, vogeserrøn. Haven 85 (7/8): 421-423 (en danés).
- ↑ Sorbus intermija en Tròpics
- ↑ Sorbus intermija en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sorbus intermija» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sorbus intermedia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.