Crataegus mexicana

Crataegus mexicana (Crataegus mexicana)

Crataegus mexicana, coneguda comunament com manzanita, camamirla, poma d'Índies, poma chilena, tejocotera i tejocote (del náhuatl texocotl, “frut-pedra”, per la seua abultada llavor), és un arbust o arbre frutal menut natiu de Mesoamérica hui, El Salvador, Mèxic i Guatemala, a on es coneix comunament com a camamirla.

Es cultiva pel seu frut, el tejocote, el qual és molt utilisat en época nadalenca per a fer collars en els fruts per a adornar els belenes, aixina també en dolç de camamirla o en ponche de frutes.

També ha segut introduït a lo llarc dels Vages.

Classificació i descripció

És una espècie de la família Rosaceae. És un arbre espinós de fins a 10 m d'altura, les espines es troben en el tronc i els seus branques, la seua corfa és de color gris rojosa, es desprén en tires.

Les fulls són semiperennes, ovales o en forma de diamant d'entre 4 a 8 cm de llarc en marge serrat, amples en la part mija i en els extrems, angostes de vora dentado.

Les flors són hermafroditas, solitàries, es presenten en forma d'umbeles terminals en 2 a 6 flors en pétals blancs.

De sabor naturalment àcit, el frut del tejocote (sent similar a una menuda poma) és de color groc-anaranjado d'1 a 2 cm de diàmetro, les llavors són planes i de color café, rodejades per un os leñoso. En madurar a finals de l'hivern, poc abans de la nova floració, va adquirint tonalitats que varien del groc-anaranjado al anaranjado-rojós.

És famós per posseir característiques de particular i agradable aroma àcit-fresca, en matisos florals tènues com la flor de l'arbre manzano o peral.

Distribució

El tejocote és originari de Mesoamérica. En Mèxic està distribuït en la major part de les zones montanyoses del país, sobretot en el Eix Neovolcánico (des del estat de Veracruz fins al estat de Jalisco), la Serra Mare Oriental (entre els estats d'Hidalgo, Estat de Mèxic Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Coahuila i Nou #León), la Serra Mare del Sur (Serra d'Oaxaca i Guerrero) i Els Alts de Chiapas. Es troba també en Centroamérica fins a Equador i ha segut introduïda a lo llarc dels Vages i en Suràfrica.

Hàbitat

Habita en clima templat, entre els 1 000 i fins als 3 500 m s. n. m. És una planta cultivada en horts familiars i creix a les vores dels camins, associada a vegetació pertorbada de bosc mesófilo de montanya, d'encino, de pi i mixt de encino-pi, ademés de bosc tropical caducifolio. Habita en ales de cerros en topografia escarpada (60 % de pendent) en barrancas i en les zones de cultiu. Li favorixen els sols àcits i francs.

S'adapta a gran diversitat de sols, en pluja anual de 600 a 1 200 milímetros, en temperatures miges de 15 a 18 °C, mínimes de -25 °C i màximes de 40 °C, tolera sequies i inundacions i per la seua rusticidad és resistent a les plagues i malalties.

Estat de conservació

No es troba amenaçada ni baix protecció. Comunament es troba en la seua forma selvada i cultivada, existixen ya varietats seleccionades per a la producció comercial que favorixen la producció i la calitat del frut, en grans oportunitats d'abastir la demanda de fruta fresca i proveir a la agroindustria. S'estima que en Mèxic existixen 700 hectàrees plantades en tejocote. Les entitats en major participació en la producció són Pobla (89%), Oaxaca (2.7%), Estat de Mèxic (2.3%), Jalisco (2.2%), Ciutat de Mèxic (1.8%), Chiapas (1.3%) i Zacatecas (1 %).

Usos

Alimentici

Els fruts d'esta espècie són aromàtics i de bon sabor, molt apreciats pel seu contingut de vitamina C. En Mèxic, el tejocote s'ampra tradicionalment en la confecció i decoració dels altarés o ofrenes de Dia de Morts, sobretot en l'alt Valle de Pobla (Huejotzingo-Calpan). Ademés, s'usa en les Posades dins de les piñatas, en el cridat aguinaldo (conformat per tejocotes, mandarinas i cacahuates); aixina com en la preparació del tradicional ponche de frutes nadalenc.

Herbolaria

La infusió preparada en els seus fruts és un remei tradicional per a previndre malalties respiratòries. Ademés, també existix una formulació que s'ha utilisat com a agent anorexigénico sense evidència científica i l'us actual de la qual ha segut prohibit per l'alta taxa de adullterabilidad en Thevetia peruviana i reporte de casos d'efectes adversos, principalment cardiológicos i gastrointestinals.

Industrial

L'alt contingut de pectina en els seus fruts es processa per a la seua utilisació en la indústria alimentària, cosmètica, farmacèutica, textil i metalúrgica. La fusta, dura i compacta, s'utilisa com llenya i per a fabricar ferramentes de mà. Les fulls, brots i fruts tenen també us forrajero.

Taxonomia

Crataegus mexicana va ser descrita per José Mariano Mociño i Martín Sessé i Lacasta i tant publicada com validada per Augustin Pyrame de Candolle, en Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 2: 629–630, en 1825.

Etimologia

Crataegus: prové del grec kratos que significa "dur".

mexicana: epítet neológico llatí que significa "de Mèxic", en alusió a l'orige d'esta espècie.

Nom comú

La paraula "tejocote" prové del náhuatl texocotl. Es compon de tetl, "pedra"; i xocotl, "frut agridulce" (= "frut agridulce dur com a pedra").

Vejau també

• Crataegus azarolus
• Crataegus monogyna
• Malus florentina (manzanito florentino)
• Malus spectabilis (manzanita chinenca)

Referències

Bibliografia

• Bentham, George (1839). [1] (en anglés i llatí).

Enllaços externs

• [2]Enciclovida. Crataegus mexicana
• [3]Naturalista