William Butler Yeats

William Butler Yeats

William Butler Yeats /jeɪts/ (Dublín, 13 de juny de 1865-Roquebrune-Cap-Martin, França, 28 de giner de 1939) va ser un poeta i dramaturc irlandés. Sempre interessat en el misticisme i esoterisme, va ser una de les figures més representatives de la renaixença lliterària irlandés i un dels fundadors del Irish Literary Theatre i el Abbey Theatre. Quan Irlanda finalment va alcançar la seua independència va eixercir com a senador per dos periodos llegislatius (1922 a 1928). Va ser guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura en 1923.

Biografia

Primers anys

William Butler Yeats va nàixer en Georgeville, prop de Sandymount Castle, en Dublín (Irlanda); va ser fill del pintor John Butler Yeats i de Susan Pollexfen Yeats, que provenia d'una família angloirlandesa de comerciants protestants. El seu yayo, cridat també William Butler Yeats, era rector de la Iglésia d'Irlanda, no obstant, el seu pare, influenciat pel cientificismo victorià de l'época, era un nacionaliste escèptic i que no li importava massa la religió. El caràcter del jove William va tractar de combinar abdós móns en un estrany misticisme científic, que li permetia al mateix temps rebujar la religió tradicional i el cientificismo ateu. El biógraf Richard Ellmann escriu al respecte: «Va elegir una fe excèntrica en algun lloc entre les creències ortodoxes del seu yayo i els descreimientos no ortodoxos del seu pare».

En 1867, als dos anys, Yeats es va traslladar en la seua família a Londres, al número 23 del carrer Fitzroy. Allí va viure solament cinc anys, puix en juliol de 1872 va retornar en la seua mare i els seus germans al comtat irlandés de Sligo, a on vivien els seus yayos, William i Elizabeth Pollexfen en el districte de Merville, i que Yeats durant tota la seua vida va venerar i va celebrar en la seua poesia. Allí es va empapar dels contes de fades que contava la gent humil d'Irlanda; la seua mateixa mare li va contar moltes històries de donyets i gnoms, mentres que els llauradors relataven experiències i trobades en la «gent menuda»; sense lloc a dubte, este periodo va marcar per a sempre el seu esperit, com ell mateixa va admetre: «El lloc que realment va tindre major influència en la meua vida va ser Sligo».

En octubre de 1874 va tornar de nou en la seua família a Londres i es va instalar en Edith Viles. Allí el seu pare es va relacionar en un grup de pintors de la Germandat Prerrafaelista. En la primavera de 1877 William va començar els seus estudis en l'escola londinenca de Godolphin de Hammersmith, pero davant l'escàs èxit del seu pare com a pintor, es varen marchar en l'estiu de 1881 a Balscadden Cottage, en Howth, prop de Dublín. Yeats va escomençar a escriure i a llegir poesia. Va estudiar en l'Erasmus Smith High School fins a decembre de 1883, de forma poc aplicada i desinteressada, ya que lo únic que semblava interessar-li era la poesia, que ya des d'eixa época escomençava a llegir en assiduïtat.

En 1884 va intentar en va assistir al Trinity College; més vesprada i sense estar completament segur, va entrar en l'Escola Metropolitana d'Art de Dublín, a on va escomençar a estudiar pintura. Allí va conéixer a George William Russell (que va usar l'pseudónimo de AE), home que també estava molt interessat en el misticisme, i en el qual va entaular una amistat de per vida. Va començar a escriure poesia en un estil simboliste, puix estava interessat, sobretot, en la poesia francesa simbolista d'aquell temps, i va escomençar a experimentar en vivències paranormales i en l'espiritisme. La ciència li semblava que a pesar de la seua efectivitat, llunt d'aplegar a les més importants veritats per al ser humà, les evadia en negar certes experiències o despreciar-les com a afeccions o manies mentals; en contrast en açò vea la poesia, la bellea i l'art com la veritat, i, despuix de renunciar a la religió protestant de la seua mare en 1880, va escomençar a sentir-se atret pel misticisme de l'Índia.

Teatre

En 1896 va retornar a Irlanda, a on es va integrar al moviment de la renaixença lliterària del seu país i va entaular amistat en la dramaturga nacionalista Lady Gregory Isabella Augusta Gregory, en la casa de la qual va aplegar a passar algunes nits, a voltes per a recobrar la seua quebrantada salut i que ho va traure de la depressió en la que havia caigut al final d'una llarga i fallanca relació amorosa en la bella nacionalista Maud Gonne; en l'ajuda de Lady Gregory va fundar el Teatre Abbey i la Companyia de Teatre Nacional Irlandés (1901), que varen resultar fonamentals en el desenroll cultural d'Irlanda, puix abans de fundar-se estes institucions, per lo general es presentaven obres que eren meres adaptacions o còpies del teatre anglés. Yeats va escriure algunes peces per a esta companyia, de la que va anar director fins a la seua mort. Al principi la seua inspiració per a estes obres va vindre de la mitologia cèltica irlandesa, freqüentment entorn a l'héroe Cúchulainn, l'heroïna Deirdre i el Cicle del Úlster, baixe una forta impronta simboliste; Yeats va estrenar les següents peces en total, per orde cronològic: La comtesa Cathleen (1892, representada en 1899); El país dels nostres desijos (1894); Cathleen Ni Houlihan (1902); The Pot of Broth (1902); Les aigües tenebroses (1900, estrenat en 1904); El rellonge d'arena (1903); En els sèt boscs (1903); El llindar del palau del rei (1904); On Balle's Strand (1904); Deirdre (1906), L'Unicorn de les Estreles (1907); El yelmo vert (1910) i El gat i la Lluna. Agotat el model del teatre simboliste, en el que Yeats va voler enfrontar-se al Naturalisme d'Ibsen que imperava en els escenaris anglesos, va intentar innovar, fins a cert punt, assimilant certs influixos del teatre nō japonés, que escomençava a conéixer-se en Europa, a través de les traduccions del seu secretari, el poeta nortamericà Ezra Pound, que a pesar de l'amistat que va entaular en Yeats, es va apartar prou de les idees d'este, i es va convertir en un fasciste fanàtic. En el teatre, Yeats va incorporar el ritualisme que caracterisa esta dramatúrgia: va amprar caraces i gests, i va incloure cors, danses i música ceremonial. Els elements simbolistes es trobaven en diàlecs de to poètic en els que irrompia lo místic i lo oníric. Les peces compostes en este periodo varen ser reunides en 4 peces per a ball (1921).

Estes #audàcia escèniques exigien un públic expert i reduït, per lo que varen contribuir al desenroll del teatre de cambra; no obstant, Yeats va evolucionar en la seua dramatúrgia cap a estructures i llenguage més clars i mundans, deixant en el camí partix del seu misticisme i hermetisme.

Últims anys

Despuix de conéixer a la jove Bertha "Georgie" Hyde-Lliges, Yeats, va conseguir comprar una torre normanda en Kiltartan Cross i es va casar en Hyde-Lliges en 1918. Va resultar ser molt benèfic per a ell, puix va posar en orde la seua vida i va renovar la seua poesia, incitant-li a experimentar en la escritura automàtica. Despuix de la tan anhelada independència d'Irlanda, va ser elegit senador per a este nou país en 1922 i va permanéixer en el càrrec fins a 1928. En 1923 va rebre el premi Nobel de lliteratura, premi que va enaltir la seua llarga vida com a lliterat, i que, ademés sempre va asseverar que va ser una espècie de benvinguda per part dels països ya constituïts d'Europa a la nova República d'Irlanda.

Est va ser el periodo més fecundo de Yeats, el de la seua madurea i vellea. En la seua madurea, destaquen els volums de poesia El caixco vert, Responsabilitats i Els cisnes salvages de Coole, en els que s'evidencia una profunda evolució del seu llenguage líric, que es fa personal, vigoroso, i una miqueta més realiste (en excepció de "Els cisnes salvages de Coole" que ya tenia un llenguage que s'assemblava més al de la seua vellea, més profètic). En 1925 va escriure el tractat esotèric Una visió, a on expressa la seua creència en l'íntima relació entre l'imaginació poètica i els arquetips universals. Segons l'historiador Giordano Berti (en Claus i secrets del Tarot, Barcelona, Salvat, 2005, p. 23) en esta obra, la més complicada del poeta, es poden vore #reminiscència de l'ensenyances esotèriques de la Golden Dawn sobre el Tarot; les "28 #encarnació", com explicava Yeats, són fases de la transformació del ser humà. De l'influència d'este material varen nàixer belles coleccions poètiques com La torre (1928), L'escala de caragol (1933) i Últims poemes

La seua poesia, a pesar del seu esperit innovador, sempre es va caracterisar pel seu conte formal, el seu simbolisme i la referència i importància a la seua amada Irlanda, que en moltes ocasions va asseverar ser l'entitat que donava força i vitalitat a la seua poesia. El 28 de giner de 1939 va morir en la localitat francesa de Menton als 73 anys, despuix d'anys d'una afecció cardíaca, provablement agudisada pel seu obstinat hàbit de fumar tabac.

Yeats va conseguir lliberar a la poesia irlandesa de l'esclavitut dels mòles, gèneros i temes de la poesia britànica; va trencar en la tradició de la poesia victoriana adscrivint-se al simbolisme i a la relació de la poesia en la seua pròpia nació i cultura, ademés de profundisar en la busca dels arquetips que dominen i influïxen a totes les cultures.

Política

Yeats era un nacionaliste irlandés, que buscava un estil de vida tradicional i ordenat en el que totes les persones tingueren lo suficient, pero en la que la societat estiguera perfectament jerarquizada, cosa que es pot atisbar a través de poemes tals com «El peixcador» («The Fisherman»). No obstant, a mida que els anys varen passar, va amagar molt del seu esperit revolucionari i es va distanciar de l'intens paisage polític de l'época de la Primera Guerra Mundial, fins a l'any de 1922, quan va ser nomenat senador del Estat Lliure d'Irlanda.

Durant l'etapa primerenca de la seua vida, Yeats va ser membre de la Germandat Republicana Irlandesa. Per la creixent tensió de l'escena política del moment, es va distanciar del núcleu de l'activisme polític en mig del Alçament de Pasqua, retardant inclús la seua poesia inspirada per dits events fins a 1920.

En els anys 30, a Yeats li varen cridar grandemente l'atenció els moviments autoritaris, antidemocràtics, nacionalistes i anticomunista d'Europa, i va aplegar a compondre vàries marches per a l'organisació de traces fascistes dels blueshirts (camises blaves), comandados pel militar Eoin O'Duffy, encara que mai varen ser utilisades.

Va ser un fer oponent de l'individualisme egoiste que tant se celebrava en els Estats Units i del lliberalisme polític, i va vore els moviments fascistes com una bona alternativa sobre l'orde públic i les necessitats nacionals sobre el 'individualisme tirà'; completament cegat de les horribles conseqüències que podrien nàixer de dits moviments, i que varen irrompre molt poc despuix de la seua mort. Per una atra part, també era una espècie d'elitiste, que no vea be l'idea del govern de les masses, per l'ignorança i impulsividad que vea en estes, i vea a la democràcia com una amenaça contra el bon govern i l'orde públic. En acabant de que els blueshirts escomençaren a radicalisar-se en Irlanda, Yeats es va distanciar del moviment, pero va mantindre una forta preferència pel liderage autoritari i nacionaliste.

Premi Nobel

En decembre de 1923 Yeats va ser guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura i va saber usar de la millor manera este honor per al be de la seua pàtria. Va ser conscient en tot moment del valor simbòlic que este premi tenia, mentres que era un irlandés el guardonat, precisament poc en acabant de que Irlanda conseguira l'independència, i va subrallar este fet sempre que li era possible. En resposta a les moltes cartes de felicitació que va rebre va dir: «considere que este honor no ha vingut a mi tant com a individu que com a representant de la lliteratura irlandesa; este reconeiximent és part de la benvinguda per part d'Europa a l'Estat Lliure Irlandés». En la llectura del seu discurs d'acceptació del Nobel en la Acadèmia Sueca es va presentar com a estandart del nacionalisme irlandés i de l'independència cultural irlandesa. Va destacar esta idea en les paraules:

Els teatres de Dublín eren edificis buits contractats per empreses itinerants angleses, i nosatres volíem obres irlandeses en actors irlandesos. Quan pensàvem en eixes obres pensàvem en tot lo que és romàntic i poètic, ya que el nacionalisme al que invocàvem —el mateix nacionalisme al que ha invocat cada generació en moments de desanimació— era romàntic i poètic.

^{cita requerida}

El premi va comportar un important aument de la venda dels seus llibres, puix els seus editors (Macmillan) varen conseguir una important publicitat. Per fi, als 58 anys d'edat, va tindre suficients diners i va poder pagar no solament els seus propis deutes, sino també les del seu pare, home que solia demanar prestat en facilitat, pero que oblidava pagar de la mateixa manera.

Obra

• 1886 - Mosada
• 1888 - Fairy and Folk Tals of the Irish Peasantry
• 1889 - El pelegrinage de Oisin i atres poemes (The Wanderings of Oisin and Other Poems)
• 1891 - Representative Irish Tals
• 1891 - John Sherman and Dhoya
• 1892 - Irish Faerie Tals
• 1892 - La comtesa Cathleen (The Countess Kathleen)
• 1893 - El Crepúscul celta (The Celtic Twilight)
• 1894 - The Land of Heart's Desire
• 1895 - Poemes (Poems)
• 1897 - La Rosa secreta (The Secret Rose)
• 1899 - The Wind Among the Reeds (El vent entre els juncs)
• 1900 - Les aigües ombroses (The Shadowy Waters)
• 1902 - Cathleen ni Houlihan
• 1903 - Idees of Good and Evil
• 1903 - En els sèt boscs (In the Seven Woods)
• 1907 - Discoveries
• 1910 - El yelmo vert (The Green Helmet)
• 1912 - The Cutting of an Agate
• 1913 - Poems Written in Discouragement
• 1914 - Responsibilities
• 1916 - Reveries Over Childhood and Youth
• 1917 - Els cisnes salvages de Coole (The Wild Swans at Coole)
• 1918 - Per Amica Silentia Lunae
• 1921 - Michael Robartes and the Dancer
• 1921 - Quatre obres per a ball (Four Plays for Dancers)
• 1921 - Four Years
• 1924 - The Cat and the Moon
• 1925 - Una visió (A Vision)

• 1926 - Estrangement
• 1926 - Autobiografia (Autobiographies)
• 1927 - October Blast
• 1928 - La Torre (The Tower)
• 1929 - L'escala de caragol (The Winding Stair)
• 1933 - L'escala de caragol i atres poemes (The Winding Stair and Other Poems)
• 1934 - Collected Plays
• 1935 - Lluna plena en març (A Full Moon in March)
• 1938 - New Poems
• 1938 - Second Chance
• 1939 - Last Poems and Two Plays (Obra pòstuma)
• 1939 - On the Boiler (Obra pòstuma)

Bibliografia

• Màgia. Colecció Rara Avis. Traducció de Tomás I. García Lavín, edició d'Andrea Constanza Ferrari. Ilustracions de Rodolfo Fucile. Mochuelo Llibres, 2016.
• (2012) #Mitologia, Editorial Penya-segat. ISBN 978-84-15277-55-2.
• (2010) Poesia Reunida, Valéncia: Editorial Pre-Texts. ISBN 978-84-92913-46-6.

Sobre Yeats

• Ellmann, Richard. Yeats: The Man and the Masks, W W Norton (1978). ISBN 0-393-07522-2.
• Foster, R. F. W. B. Yeats: A Life, Vol. I: The Apprentice Mage, Oxford UP (1996). ISBN 0-19-288085-3.
• Foster, R. F. W. B. Yeats: A Life, Vol. II: The Arch-Poet 1915-1939, Oxford UP (2003). ISBN 0-19-818465-4.
• Igoe, Vivien. A Literary Guide to Dublin, Methuen (1994). ISBN 0-413-69120-9.
• Jeffares, Alexander Norman. W B Yeats: A New Biography, Farrar, Straus and Giroux (1989). ISBN 0-374-28588-8.
• Jeffares, Alexander Norman. W B Yeats: Man and Poet, Yale UP (1949).
• Longenbach, James. Stone Cottage: Pound, Yeats, and Modernism, Oxford UP (1988). ISBN 0-19-506662-6.
• Ryan, Philip B. The Lost Theatres of Dublin, The Badger Press (1998). ISBN 0-9526076-1-1.
• Villacañas, Beatriz. Lliteratura irlandesa, #Síntesis (2007). ISBN 978-8497564748

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre William Butler Yeats.
• 15px|link=|alt= Wikisource en inglés contiene obras originales de William Butler Yeats.

William Butler Yeats en Viquidites.

• Biobibliografía completa de Yeats
• The National Library of Ireland presents: The Life and Works of William Butler Yeats • Online Exhibition • [2] archivat en Wayback Machine. (en anglés)