Caraça
Una caraça o careta és una peça normalment adornada que oculta total o parcialment el rostre. Les caraces s'han utilisat des de l'antiguetat en propòsits ceremoniales i pràctics.
La paraula «caraça» està relacionada en la paraula mastegue en francés o maschera en italià. Els possibles antepassats en llatí (no clàssic) són mascus, mastega = «fantasma», i el 'maskharah' àrap = «bufó», «home en una caraça». El Diccionari de la Real Acadèmia de la llengua indica que el terme en espanyol deriva de l'italià maschera, i este de l'àrap mesẖarah 'objecte de rialla'.[1]
Es tracta d'una simplificació ornamental. Lo visible es reduïx als elements bàsics que transformen un rostre en caraça. I la caraça és a la seua volta una representació, carregada d'intencions i #simbolisme, convertits en arquetips que són part del inconscient colectiu i individual i representen els temors i aspiracions d'una civilisació
Encara que a la caraça també se li crida “careta” és important aclarir que esta s'usa exclusivament per a cobrir el rostre i dissimular les traces de la cara. En alguns països hispanoamericans se'ls nomena careta de soldador a unes caraces fetes de plàstic negre, en una finestreta de vidre obscur o sombreado, que cobrix parcialment la cara de la persona que suelda objectes metàlics en Soldadura D'arc elèctric, per a evitar els efectes nocius de la llum radiant que es produïx durant el procés de l'arc.
Història
[editar | editar còdic]Els etnólogos situen el naiximent de la caraça en el moment en que es produïx la autoconciencia —consciència d'un mateixa—. El seu us es remonta a la més lluntana antiguetat, trobant-se entre els egipcíacs, grecs i romans. Els grecs les ampraven en les festes dionisiacas; els demés en representacions escèniques.
En la Edat Antiga, les caraces i els hòmens estava estretament vinculat en els animals i en el seu món circumdant, usaven les caraces per a relacionar-se en ells; coneix la por a les forces per les que es troba amenaçat: una tempestat, un animal salvage o esperits, per lo que considera necessaris símbols i escuts protectors. Este sentiment recau en tot l'entorn i en que a tots els sers se'ls concedix forces sobrenaturals i sobre ells es proyecten continguts inconscients; en conseqüència, es “personificaran” per a influir en les forces demoníaques.
Entre els grecs i romàs, les caraces eren una espècie de caixco que cobria enterament el cap i ademés de les faccions del rostre, tenia pèl, orelles i barba havent segut els grecs els primers en usar-les en els seus teatres a fin de que els actorés pogueren semejarse físicament al personage que representaven.
En Grècia, la caraça no solament va a infundir temor, sino, també, alegria de viure. Les festes rituals van a deixar pas a les representacions teatrals; marcant aixina, una distància entre ella mateixa i qui la porta.
Durant el Renaixença varen tindre un auge inesperat en la comèdia dell’art italiana, sent les caraces notablement burlescas per a estes comèdies d'improvisació en un repertori fix de personages i esquemes bàsics argumentals —per lo tant arque típics—: arlequines, pierrots i colombinas, entre uns atres, que podien dir impunement la veritat. En tot, la major ocupació de la caraça tenia efecte en el XVI, en Itàlia i, sobretot, en Venècia, durant el Carnestoltes.
Les primeres caraces es varen fer de corfa d'arbre, després varen ser de cuiro forrat de tela i per últim les feyen de marfil o de fusta per a que tingueren més consistència i textures més reals. Des de el XVI a el XVIII les dames varen adoptar les caraces en el nom de antifaces per a resguardar-se del sol.[2]
Usos ceremoniales
[editar | editar còdic]Les caraces s'usen en funcions ritualés, socialés i religioses, a on els participants les usen per a representar les figures espirituals o llegendàries. En algunes culturas també es creu que l'usar una caraça permetrà que el portador prenga les qualitats de la representació d'eixa caraça; és dir, una caraça de lleopart induirà al portador a convertir-se o actuar com a lleopart.
Permeten a la seua volta una unió entre la divinitat, els vius i els morts; entre els seus antepassats i ell mateixa; és dir, que la caraça arreplega este conflicte de l'home en la mort. El canvi d'identitat en l'usuari d'eixa caraça, és vital, perque si l'esperit representat, no residix en l'image de la caraça, el ritual en el que s'use, serà poc eficaç, i les pregàries, ofrenes i peticions, no tindran significat ni sentit. Poden funcionar per a contactar poders espirituals de protecció contra les forces desconegudes de l'univers i el triumfo de la vida.
La persona que usa la caraça també està en una associació directa en el esperit, per lo que corre el risc de ser afectat per ell. Aixina com el creador, el portador deu seguir certs procediments per a protegir-se, aixina com manifestar el seu respecte. D'alguna manera és un actor en colaboració o cooperació en la caraça. Sense la seua actuació, les seues postures, els passos de la dansa i la successió d'esta, la caraça quedaria sense la força vital completa.
Les caraces poden funcionar per a contactar poders espirituals de protecció contra les forces desconegudes de l'univers i el triumfo de la vida. En atres ocasions, invocació a les forces de la guerra.
- Artícul principal → Caraces mexicanes.
En Mèxic i Centroamérica, la majoria de les ciutats tenen nom cristià i nom indígena, per eixemples, Tianguistenco, Santiago Tianguistenco, o Santa María Axixitla. Tots els sants cristians tenen un dia específic en l'any dedicat a ells, i cada ciutat típicament té un festival durant eixe dia, implicant la combinació de les tradicions cristiana i indígena. Estos festivals inclouen en freqüència les desfilades i teatre galliponter a on actuen una història. Les caraces i els trages d'estos festivals es convertixen en artículs de colecció. Una caraça utilisada en tals festivals es denomina com a caraça «dansada». Estes caraces pintades fetes a mà, es fabriquen típicament en fusta i poden utilisar cordes, banyes o dents animals, o caucho dels neumàtics com a ornaments.
- Artícul principal → Caraces africanes.
En Àfrica, especialment centrats en l'oest d'Àfrica, les caraces també eixerciten un paper important en les cerimònies tradicionals i danses de teatre.[3] Totes les caraces africanes cauen en una de quatre categories: esperits de l'antepassat, héroes mitològics, la combinació de l'antepassat i l'héroe, i els esperits animals.
En Borneo, les tribus dajao realisen fins als nostres dies el ritual de la caraça en el que atrapen a l'esperit de l'arròs.
Les caraces també poden indicar l'ideal de bellea femenina d'una cultura. Les caraces Punu de Gabon tenen les celles molt estovades, els ulls casi almendrados i la barbeta estreta. La franja en relleu que va des d'abdós costats del nas fins a les orelles representa joyes. El pentinat negre obscur, arremata la caraça. La blancor del rostre representa la blancor i la bellea del món dels esperits. Només els hòmens duen les caraces i eixecuten les danses en zancos alts, a pesar de que les caraces representen a les dònes. Una de les més belles representacions de la bellea femenina és la Caraça de Idia de Benín, en l'actual estat nigerià de Edo. Es creu que va ser encarregada per un rei de Benín en memòria de la seua mare. Per a honrar a la seua difunta mare, el rei duya la caraça en la cadera durant cerimònies especials.[4]
En ritos de regeneració i d'iniciació
[editar | editar còdic]El seu us és present també en ritos de regeneració i cult als morts, perque també d'ells, de la seua possible tornada, protegix la presència de la caraça (des d'Etruria, Itàlia fins a Teotihuacán, Mèxic).
També apareixen en ritos d'iniciació; curar o produir malalties, expulsió de mals, protecció contra l'infortuni i el dolor, protecció de collites i cridar a la seua abundància.
-
Chaman africà en la seua indumentària ritual
-
Caraça ritual del periodo EDO en Japó representant un dimoni
-
Caraça de pedra i closca de spondylus en Teotihuacan, Mèxic
-
Caraça ritual en forma de porc de Nova Guinea
-
Caraça de Dziad en Polònia
_used_in_tsuina_(oni_yarai)_exorcism,_Japan,_Edo_period,_wood_with_color_-_Freer_Gallery_of_Art_-_DSC05526.JPG){kind=link}
;_Anna_Hulka;_PME_45928.jpg){kind=link}
Àsia
[editar | editar còdic]Indonèsia
[editar | editar còdic]En Indonèsia, el ball de caraces és anterior a les influències hindús i budistes. Es creu que l'us de caraces està relacionat en el cult als antepassats, que considerava als ballarins intérprets dels deus. Les tribus natives indonèsies, com els dayak, tenen la dansa emmaixquerada Hudoq, que representa als esperits de la naturalea. En Java i Bali, la dansa de caraces es diu comunament topeng i demostra influències hindús, ya que a sovint presenta epopeyas com el Ramayana i el Mahabharata. L'història nativa de Panji també és popular en el ball de caraces topeng. Els estils de dansa topeng indonesis estan molt estesos, com topeng Bali, Cirebon, Betawi, Malang, Yogyakarta i Solament.
Japó
[editar | editar còdic]Les caraces japoneses formen part d'una tradició teatral molt antiga i molt sofisticada i estilisada. Encara que les seues raïls es remonten a mits i cults prehistòrics, han evolucionat fins a convertir-se en refinades formes artístiques. Les caraces més antigues són les gigaku. Esta forma ya no existix, i provablement era un tipo de presentació de dansa. A partir d'ella es va desenrollar el bugaku, una complexa dansa-drama en la que s'utilisaven caraces en mandíbules mòvils.
Les caraces nō o noh varen evolucionar a partir de les gigaku i bugaku i són interpretades íntegrament per hòmens. Les caraces es duen durant representacions molt llargues i, per lo tant, són molt llaugeres. La caraça nō és el guany suprem de la fabricació de caraces japoneses. Les caraces nō representen a deus, hòmens, dònes, locos i dimonis, i cada categoria té moltes subdivisions. Les kyōgen són farses curtes en les seues pròpies caraces, i acompanyen a les obres tràgiques nō. El kabuki és el teatre del Japó modern, arrelat en les formes més antigues, pero en esta forma les caraces se substituïxen per cares pintades[5]
Entreteniment
[editar | editar còdic]- En obres del teatre. L'us de caraces en les obres dramàtiques de la Grècia antiga es va desenrollar en propòsits ceremoniales i també en caràcter social. Les caraces són també una característica que definix del teatre de Noh en Japó. La paraula anglesa «person» (persona) ve d'una paraula llatina usada per a designar una caraça de teatre: per-sona = «per-sò» (a través del sò) = «lo que ve a través de la veu de l'actor». La paraula del Grec antic prosopon = «cara» significava originalment «davant de la cara», és dir. «caraça de teatre».
- Com a part de celebracions en carnestoltes d'algunes parts del món; Venècia és la ciutat més famosa per açò. La caraça és una part indispensable del trage d'un personage particular com el arlequín.
- En balles de caraces, events populars en la noblea europea dels sigles XVII i XVIII.
- Les caraces de làtex s'utilisen en el cine com a part d'algun elaborat maquillage dels personages i quan volen imitar a un individu.
En el Llibre de les Caraces del anticuario i coleccioniste Francesco Ficoroni s'observen els diferents tipos de caraces que s'usaven en el Teatre medieval aixina com les que s'usaven en el art funerari romà. En ell es poden vore 85 gravats de Cessara Mazzoni i Pomerade[6]
-
Caraça del carnestoltes de Venècia
-
Caraça de teatre romana en terracota (any 200-250)
-
Caraça de representacions bugaku (Japó), sigle XV o XVI
-
Caraça de Zanni, de la Comèdia de l'Art italiana
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
,_used_in_Bugaku_performance,_15th-16th_century,_Japan,_wood_with_traces_of_color_-_Art_Institute_of_Chicago_-_DSC00188.JPG){kind=link}
Per a mantindre l'anonimat
[editar | editar còdic]- Les caraces també s'usen per a proveir d'un oreig de misteri als lluitadors professionals, particularment en Mèxic. En la lluita lliure d'alguns països com Mèxic, és comú que els competidors porten caraces alusivas al seu nom o renom de lluitador.
- Alguns criminals solen utilisar caraces per a evitar la seua identificació quan cometen delictes. En moltes llegislacions penals resulta un agreujant utilisar una caraça mentres es comet un crim; és també a sovint una falta usar una caraça en assamblees públiques i manifestacions.
- Ocasionalment, els testics d'alguns processos apareixen en la cort usant una caraça en l'intenció d'evitar ser reconeguts pels associats de l'acusat.
Protectores
[editar | editar còdic]
Les caraces protectores tenen les següents funcions:
- Abastiment d'una font d'aire respirable o qualsevol atre gas oxigenado.
- Protecció de la cara contra objectes volàtils en ambients perillosos, al mateix temps que permeten la visió.
Moltes caraces tenen diverses funcions. Este tipo de caraces normalment són incloses en les categories d'elements de protecció, tals com anteojos, caixcos i viseres. A continuació es mencionen algunes d'estes:
- Caraces en filtre. És un material fet de paper o polipropeno, que s'ajusta en la cara (en unes gomes elàstiques ajustables) i que cobrix nas i boca. Sol ser blanca o blava. Du una almohadilla nassal i una pinça que la fa cómoda. S'usa per a no respirar les males olors i certes partícules que no s'inhalen be. Solen dur-l'els meges, pintors, carpinteros, obrers, jóvens estudiants en classe de química.
- Caraces de benes.
- Caraces quirúrgiques.
- Caraces antigás o caretas antigás.
- Caraces de buç.
- Caraces de respiració conectades en alguns sistemes de respiració industrial. Estos generalment cobrixen tot el rostre.
- Caraces de respiració conectades en alguns sistemes de respiració subaquàtics. Estes són generalment de cara completa.
- Caraces d'oxigen, usades pels pilots de gran altitut.
- Caraces d'oxigen, usades com a part del kit mèdic per a resucitación.
- Caraces anestésicas, usades en cirugia en els hospitals.
- Caraces de CTM usades en la resucitación cardiopulmonar.
- Caraces deportives tals com careta d'esgrima, o caraça d'hockey, o caraça de arquero de fútbol americà.
- Caraces d'esquí.
- Caraces de soldador.
- Les plaques frontals dels caixcos del trage espacial.
-
Artesana usant caraça en filtre
-
Caraça protectora de bomber
-
Caraça antigás
-
Caraça de bucege
-
Caraça d'oxigen
-
Caraça de soldador
-
Caraça d'aire
-
Protecció d'esgrima
-
Caraça d'hockey
,_uses_a_CPR_mask_to_pump_air_into_Pfc._Andrew_Cowden,_a_medic_role_playing_as_a_casualty_also_with_110613-A-WR822-041.jpg){kind=link}
Punitivas
[editar | editar còdic]La caraça (schandenmaske en alemà) s'utilisa per a la humiliació pública; una forma popular reduïda són les orelles de ruc colocats en els alumnes mals ('rucs'), unes atres particularment incómodes tals com la caraça de ferro, s'usen com a dispositius per a la tortura o el castic corporal.
Atres tipos
[editar | editar còdic]La «caraça viva» és un mòle d'algeps d'un rostre, usat com a model per a realisar una pintura o una escultura.
Una «caraça de mort» és igual a la «caraça viva» pero presa del rostre d'un model recentment fallit. Les caraces de mort eren molt populars en el món occidental durant els sigles XVIII i XIX. Abdós métodos poden preservar un retrat realiste tridimensional.
Una caraça facial (o simplement facial) és una caraça temporal, no sòlida, usada en cosmètica o com a teràpia per al tractament de la pell.
Un antifaz és un vel o caraça en el que es cobrix la cara, especialment la part dels ulls. Pot tindre distints tipos de decoració ya siga en diferents tipos de materials com per eixemple paper, cartulina, etc.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diccionari de la llengua espanyola Edició del Tricentenario Actualisació 2022». Consultat el 5 de juliol de 2023.
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914).
- ↑ Lommel, Andreas (1981, 1970). Masks: Their Meaning and Function, London: Ferndale Editions, p. Introduction, after Himmelheber Afrikanische Masken. ISBN 0-905746-11-2.
- ↑ Bortolot, Alexander Ives. «Idia: The First Queen Mother of Benin». Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art.
- ↑ Lommel (1970), capítul: "Japan".
- ↑ Llibre de les Caraces
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Caraça.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Máscara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.