Bany sec ecològic


El bany sec ecològic (també conegut com a vàter sec, sanitari sec, retret sec, bany compostero, vàter de compostage, etc.) és un tipo de bany que es caracterisa per no utilisar aigua entubada, sino que aprofita les capacitats de la compostación (fermentació aerobia) i la dessecació per a degradar la matèria fecal; es té constància del seu possible us des de 1129.
Disseny i funcionament
[editar | editar còdic]En la seua forma més simple, el bany sec consistix en un recipient destinat a recuperar les heces, que després són cobertes de serrín, copos de fusta o d'algun atre tipo de matèria orgànica seca. El paper higiènic usat també pot ser depositat en ell. Una volta este recipient ple, el seu contingut deu ser buidat en un lloc controlat per a assegurar el seu tractament. Dos métodos de degradació de la matèria orgànica són possibles segons el disseny del bany: en uns casos és la fermentació la que actua (en la que és possible mesclar l'orina i les heces en el mateix recipient) i en atres casos és la dessecació (gràcies a un sistema per a almagasenar l'orina i les heces de forma separada).[1][2]
En la seua forma més desenrollada, el bany compostero sec dispon d'una cambra de fermentació baix ell capaç de contindre les heces durant llarcs periodos de temps, i consta d'un sistema de ventilació per a permetre el secat i fermentació de la matèria orgànica. Despuix d'un periodo de per lo manco sis mesos, les heces compostadas d'esta manera són lo suficientment inocuo per a poder ser utilisades com a abonament o dispersades en la naturalea sense causar problemes de salut pública.[3] No obstant, no es recomana l'us d'este tipo de compost per a abonar productes de consum humà.
Existix també una versió de sanitari ecoamigable que es caracterisa per no usar aigua i estar dissenyat en un con per a separar l'orina de les heces. Esta separació facilita el processament per separat dels residus humans, lo que fa que el procés de manteniment i processament en alguns casos siga més efectiu i cómodo per als usuaris. Vore sanitaris de separació.
Principals ventages i desventages
[editar | editar còdic]La principal ventaja d'este tipo de banys és que no s'utilisa aigua per al sanejament, resultant en un aforro net molt important d'este recurs i evitant la seua contaminació per matèria fecal.[4] Açò supon menors costs de manteniment del sistema de tractament d'aigües negres, permetent la seua implantació en llocs a on posar en marcha eixe sistema seria molt difícil. En tractar-se d'una font d'abonament, els nutrients continguts en les heces continuen la seua cicle natural sense tindre que ser diluïts i després reconcentrados en les plantes de tractament d'aigües.
Entre les seues majors desventages cal destacar la dificultat d'implantar este tipo de sistema en determinats contexts, i en particular en mijos urbans molt densos, encara que açò és factible en el Vàter ecològic sec en separació de l'orina, si li l'implementa degudament, en especial atenció a la ventilació de possibles olors, com s'ha fet exitosamente en una cooperativa de vivenda en Suècia durant anys,[5] encara que un cas en la China no es va implementar be i va tindre que donar-se de baixa.[6] En general, este tipo de bany no deu realisar-se en mijos urbans sense els coneiximents necessaris per a que el seu funcionament puga obtindre resultats satisfactoris.[7] Les males olors es produïxen si els espais que reben els excrements no tenen suficient ventilació, donant lloc a la fermentació anaeròbica. Esta és la raó per la qual certs d'estos banys són comercialisats en un sistema de ventilació integrat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Compendium of Sanitation Systems and Technologies (en anglés), Sustainable Sanitation Alliance, pp. 42=47.
- ↑ (1998).Water SA.South African Water Research Comission.24(2)ISSN 0378-4738.Consultat el 4 de novembre de 2014.
- ↑ (1999).EPA 832-F-99-066.United States Environmental Protection Agency.Consultat el 4 de novembre de 2014.
- ↑ (2011) «Sanejament ecològic», Alicia Fernández Cirelli i Alejandra V. Volpedo (ed.). Una visió multidisciplinario de la Gestió de l'Aigua en el Mercosur (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: EMGIA, pp. 124. ISBN 978-987-27629-0-2.
- ↑ «Gebers collective housing project, Orhem, Sweden - Resources • SUSANA» (en en). www.susana.org. Consultat el 21 de febrer de 2017.
- ↑ «Urine diversion dry toilets and greywater system, Erdos City, Inner Mongòlia Autonomous Region, China - Case studies» (en en). www.susana.org. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2017. Consultat el 21 de febrer de 2017.
- ↑ (1997).Water Science and Technology.35(9)Consultat el 4 de novembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baño seco ecológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.