Banya d'unicorn
Una banya d'unicorn és un objecte llegendari, conegut en Europa occidental. Se suponia que era l'únic banya que adornava la front del unicorn, al com se li atribuïen molts poders de curació i virtuts d'antídot. Estes propietats, atribuïdes des de el XIII, ho varen convertir en un dels remeis més cars i famosos durant el Renaixença,[1] en lo que es va justificar la seua utilisació en les corts reals. Les creències relacionades en la «banya d'unicorn» varen influir en l'alquímia a través de la medicina espagírica, puix va estar en l'orige d'una série de proves sobre les seues propietats de purificació relatats, entre uns atres, en l'obra d'Ambroise Vaig parar, Discurs de l'unicorn, que anuncia les premisses de l'experimentació.
Vist com un dels bens més preciosos que poguera posseir un rei, la banya d'unicorn s'intercanviava i, potser, s'adquiria por intermedio de els boticarios com a antídot universal fins a el XVIII. Atres banyes eren exhibides en els gabinets de curiositats. La banya era utilisada per a crear ceptres i atres objectes sobirans, com el «tro de l'unicorn» dels reis danesos, el ceptre i la corona imperial del Imperi austríac, aixina com la baïna i l'empuñadura de l'espasa de Carlos el Temerari. L'unicorn llegendari mai va ser capturat, pero el seu simbolisme estava relacionat en la seua atracció pel regazo de les vérgens va fer que la seua banya es convertira en el símbol de l'encarnació del Verp de Deu, de l'inocència i del poder diví.
En realitat es tracta de la banya del narval, un mamífer marí que habita les mars del nort, que ho utilisa com picahielo. Les poques banyes que varen aplegar a l'Europa medieval, ho varen fer en l'Edat Mija a través del comerç en els vikingos. La creència en les virtuts de la banya d'unicorn i en la seua procedència va perdurar fins a el XVIII.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Faidutti, 1996, p. 13
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuerno de unicornio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.