Anar al contingut

Baptisia tinctoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Baptisia tinctoria BB-1913-1.jpg
añil baste (Baptisia tinctoria)

El añil baste[1] (Baptisia tinctoria) és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família Fabaceae que són natives de Norteamérica[2] especialment en Canadà (Quebec i Ontario) i en EE. UU. en l'estat de #Virginia, creix en els boscs i ales de terrenys secs de terrenys aluvials[3]

Archiu:Baptisia tinctoria (Curtis).jpg
Ilustració de Baptisia tinctoria en el Curtis's botanical magazine de 1808.

Característiques

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea perenne que presenta brots erectos d'entre 60 i 90 cm d'altura. La raïl posseïx un característic color púrpura intens i ramifica en gran cantitat de raïls secundàries. El talle presenta numeroses ramificacions que porten fulls trifoliadas en foliolos de fins a 2 cm de llongitut i un curt peciol que tornen a color negre quan moren. Presenta florés de color groc brilante de fins a 1,3 cm que s'agrupen en arracades. Estes flors quallen en una llegum d'1 cm de llongitut i 0,6 cm de gruixa que contenen entre 1 i 4 llavors.

Propietats

[editar | editar còdic]

La raïl de Baptisia tinctoria és utilisada en la etnobotánica dels pobles natius de Norteamérica com antiséptico, diaforético, laxante i purgativa en el tractaments d'úlceras cutànees i de gola, tifus i escarlatina.

Principis actius

[editar | editar còdic]

En extractes d'esta planta s'han identificat els alcaloides esparteína, citisina, n-metilcitisina i anagirina. També els fenolés baptisina, baptisol i escopoletina, els flavonoides genisteína, biocanina A, la fitoalexina maackianina i formononetina. Entre els polisacàrits presents en activitat es coneix la presència de proteïnes arabidogalactanas.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

En les parts aérees de Baptisia tinctoria de la mateixa manera que ocorre en atres espècies del seu gènero la presència dels #alcaloide citisina, N-metilcitisina i anagirina, composts tòxics per al ser humà, fa que el seu consum com a aliment o com a part de complements alimenticis no siga recomanable.[4]

El seu us com a planta medicinal està contraindicado en embarassades i lactants. La sobredosis dels seus principis actius poden causar emesis i catarsis que s'associa en miàlgia, hipersalivación i inflamació gastrointestinal. En casos de sobredosis extrema pot causar fallos respiratoris per afecció del sistema nerviós que pot dur a la mort.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Baptisia tinctoria va ser descrita originalment per Carlos Linneo com Sophora tinctoria i reubicada en el seu gènero actual per Étienne Pierre Ventenat en Decas Generum Novorum 9. en 1808.[5]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. Canby, William. "Notes on Baptisia." Botanical Gazette 4 (1879): 129-132.
  3. "Baptisia tinctoria". Missouri Botanical Garden. http://www.mobot.org/gardeninghelp/plantfinder/plant.asp?Code=J500 (accessed May 24, 2007).
  4. European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
  5. 5,0 5,1 «Sophora tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de giner de 2013.
  6. 'Sophora tinctoria' en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]