Baptisia tinctoria
El añil baste[1] (Baptisia tinctoria) és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família Fabaceae que són natives de Norteamérica[2] especialment en Canadà (Quebec i Ontario) i en EE. UU. en l'estat de #Virginia, creix en els boscs i ales de terrenys secs de terrenys aluvials[3]
Característiques
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne que presenta brots erectos d'entre 60 i 90 cm d'altura. La raïl posseïx un característic color púrpura intens i ramifica en gran cantitat de raïls secundàries. El talle presenta numeroses ramificacions que porten fulls trifoliadas en foliolos de fins a 2 cm de llongitut i un curt peciol que tornen a color negre quan moren. Presenta florés de color groc brilante de fins a 1,3 cm que s'agrupen en arracades. Estes flors quallen en una llegum d'1 cm de llongitut i 0,6 cm de gruixa que contenen entre 1 i 4 llavors.
Propietats
[editar | editar còdic]La raïl de Baptisia tinctoria és utilisada en la etnobotánica dels pobles natius de Norteamérica com antiséptico, diaforético, laxante i purgativa en el tractaments d'úlceras cutànees i de gola, tifus i escarlatina.
Principis actius
[editar | editar còdic]En extractes d'esta planta s'han identificat els alcaloides esparteína, citisina, n-metilcitisina i anagirina. També els fenolés baptisina, baptisol i escopoletina, els flavonoides genisteína, biocanina A, la fitoalexina maackianina i formononetina. Entre els polisacàrits presents en activitat es coneix la presència de proteïnes arabidogalactanas.
Toxicitat
[editar | editar còdic]En les parts aérees de Baptisia tinctoria de la mateixa manera que ocorre en atres espècies del seu gènero la presència dels #alcaloide citisina, N-metilcitisina i anagirina, composts tòxics per al ser humà, fa que el seu consum com a aliment o com a part de complements alimenticis no siga recomanable.[4]
El seu us com a planta medicinal està contraindicado en embarassades i lactants. La sobredosis dels seus principis actius poden causar emesis i catarsis que s'associa en miàlgia, hipersalivación i inflamació gastrointestinal. En casos de sobredosis extrema pot causar fallos respiratoris per afecció del sistema nerviós que pot dur a la mort.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Baptisia tinctoria va ser descrita originalment per Carlos Linneo com Sophora tinctoria i reubicada en el seu gènero actual per Étienne Pierre Ventenat en Decas Generum Novorum 9. en 1808.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Canby, William. "Notes on Baptisia." Botanical Gazette 4 (1879): 129-132.
- ↑ "Baptisia tinctoria". Missouri Botanical Garden. http://www.mobot.org/gardeninghelp/plantfinder/plant.asp?Code=J500 (accessed May 24, 2007).
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ 5,0 5,1 «Sophora tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de giner de 2013.
- ↑ 'Sophora tinctoria' en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Baptisia tinctoria.- Este artícul conté una traducció derivada de «Baptisia tinctoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.