Anar al contingut

Bar (Montenegro)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bar (Montenegro)

Bar (en italià: Antivari) és una ciutat costera pertanyent a Montenegro, situada a les vores del mar Adriático. És la capital del municipi homònim. La ciutat té 17.727 habitants segons el cens realisat en el 2011.[1]

Situada en la república de Montenegro, ha estat històricament lligada a diferents imperis i regnes de la regió, tals com l'Imperi romà, l'Imperi bizantí, Turquia o Venècia. El seu adheriment actual a l'estat montenegrino va tindre lloc en 1878 en la firma del Tractat de Berlín.

Erro al crear miniatura:
Roman Catholic Church of St. Peter the Apostle, Bar, Montenegro

Història

[editar | editar còdic]

Edat Antiga

[editar | editar còdic]

S'han trobat restants arqueològics d'época neolítica. La ciutat com tal va anar per primera volta mencionada durant el VI com la reconstrucció d'un castell romà cridada Antipargal. El nom Antibarium apareix per primera volta en el X.

Edat Mija

[editar | editar còdic]

Durant els sigles VI i VII, els eslaus varen invadir els Balcans. Doclea, un estat eslau, es menciona en el X. Jovan Vladimir va ser el primer governant de Doclea entre els anys 1000 i 1016. Stefan Vojislav, governant entre els anys 1018 i 1043, va véncer als bizantino en una batalla prop de Bar i va establir en la ciutat la seua sèu. Vojislav va expandir els seus dominis baix el seu govern. Mihailo I de Docea, governant entre 1050 i 1081 i fill de Vojislav, va establir la diòcesis de Antivari. Va continuar lluitant contra els bizantino per a assegurar l'independència de la ciutat. Açò va dur a una unió d'estats coneguda com Gran Principat de Sèrbia. Entre els anys 1101 i 1166, el principat va ser governat per la dinastia Vukanović. No obstant, Bar va estar baix domini bizantí la major part del temps. En 1183, Stefan Nemanja va conquistar Bar i va quedar baix domini serbi en la dinastia Nemanjić fins a la caiguda del Despotado de Sèrbia en 1459.

Época veneciano i otomana

[editar | editar còdic]

Entre 1443 i 1571, la regió va ser governada per la República de Venècia. Bar (coneguda com Antivari pels venecians) va ser part de l'Albània veneciano. Va ser una ciutat estat en els seus propis escut, bandera, lleis i moneda. En 1571, els otomans varen capturar Bar i la varen mantindre fins a 1878, encara que l'archidiòcesis es va mantindre. Els otomans varen cedir Bar a Montenegro en el Tractat de Berlín.

Edat Contemporànea

[editar | editar còdic]

Guglielmo Marconi, el científic italià i pioner en comunicació sense cables, va realisar una conexió de radi entre Bar i Bari el 30 d'agost de 1904. En 1908, es va posar en marcha el primer tren en esta part dels Balcans. Durant la Primera Guerra Mundial, el 16 d'agost de 1914, la travessia Zenta de la marina austro-hongaresa va quedar atrapat en Bar per la gran marina francesa (en més de dotze barcos), i en la posterior batalla de Antivari, el Zenta va ser afonat en pèrdues humanes.

Durant la Segona Guerra Mundial, el 13 de juliol de 1941, es va produir una sublevació contra les forces italianes invasoras en Bar. En 1945, al voltant de dos mil albanés varen ser assessinats en Bar per comunistes yugoslavo. Bar va ser en gran part destruïda durant la guerra i va tindre que ser reconstruïda.

En 1979, va haver un terremot que va arrasar Bar, sent reconstruïda de nou.[2]

Cultura i turisme

[editar | editar còdic]

Les afores de la ciutat són coneguts a nivell nacional i europeu, per les seues infraestructures turístiques. Sutomore, una chicoteta localitat de 3000 habitants molt propenca a Bar, és un dels majors destins turístics de la zona gràcies a les seues plages. El centre històric de la ciutat és també un gran reclam per a turistes de tot lo món, entre atres coses, per l'existència del que és considerat l'arbre d'olivera més antic del món (2500 anys).


l'Aqüeducte de Bar es troba en les seues rodalies, sent un dels tres aqüeductes millor conservats de l'antiga Yugoslàvia i l'únic del país.

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Pomegranate tree in Bar, Montenegro
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:
Shopping Center in Bar, Montenegro

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (en anglés i montenegrino) Monstat Consultat el 9 de giner de 2011.
  2. Guide to Plaus of the World. London: Reader's Digest Association Ltd. 1995. p. 73. ISBN 0-276-42213-9.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]