Bar (forma musical)
La forma bar (en alemán: Barform o der Bar) és una forma musical que estructura una composició en tres parts seguint el patró AAB. Este terme d'orige alemà s'associa en les cançons dels Meistersänger entre el XV i el XVIII. No obstant, l'estructura AAB constituïx una de les formes musicals més comunes i el seu us es pot documentar des de l'época de l'oda clàssica grega en la seua estrofa, antístrofa i épodo. En l'Alta Edat Mija es pot trobar en els repertoris del vora gregoriano i més vesprada en numerosos himnes, en les chansons dels trobadors i les cançós dels troveros.[1][2][3]
Us original
[editar | editar còdic]L'expressió bar prové de la rigorosa terminologia dels gremis de Meistersänger de el XV a el XVIII que s'amprava per a descriure tant les seues cançons com les dels seus predecessors, els Minnesänger entre el XII i el XIV. En la seua producció, un bar no fa referència a una sola estrofa (a la que ells cridaven Liet o Gesätz), sino que és tota la cançó. Lo més provable és que la paraula bar siga una abreviatura de Barat, que descriu una estocada hàbil en esgrima. S'usa per a descriure una cançó especialment artística, com les que componien estos gremis de compositors.[1][2][3]
En un bar escrit per Meistersänger l'esquema AAB caracterisa cada estrofa, que es dividix en dos estrofes o Stollen (A), que conjuntament es denominen Aufgesang, seguides per un Abgesang (B). Per lo tant, la forma musical conté dos repeticions d'una melodia (Stollen) seguides d'una melodia diferent (Abgesang).[1][2] Una d'estes cançons (Ton en la terminologia dels mestres cantores) d'Hans Folz (c. 1437-1513) ilustra esta explicació.
La secció B no té necessàriament la mateixa llongitut que cada secció A. La secció B també pot incorporar parts de la frase de la secció A: en l'eixemple anterior, les últimes 14 notes de la secció B coincidixen en les últimes 14 notes de cada secció A (vore també Rundkanzone). En este eixemple, les 17 notes que no es repetixen a partir de la secció B varen ser cridades Steg pels mestres cantores, que lliteralment significa "pont". Precisament d'ahí ve l'expressió utilisada per a descriure una secció de contrast en música popular.[1]
Us modern
[editar | editar còdic]El compositor Richard Wagner, en el tercer acte del seu òpera Els mestres cantores de Núremberg, va utilisar la paraula bar de forma incorrecta en fer referència a una estrofa de la "Cançó del premi". Açò es va deure a la seua interpretació errònea de Wagenseil.[4]
Ademés Spitta, el famós biógraf de Johann Sebastian Bach, en la seua monumental biografia de 1873-1880, va fer recalcament en el paper dels corals luteranos, casi tots els quals estan escrits seguint la forma AAB, en lo que ell considerava les cantata més madures de Bach.[5]
El compositor Johannes Brahms va posar de relleu que l'estructura de AAB del coral «Jesu meine Freude, BWV 227» generava estructures formals majors en el motet del mateix títul escrit per Bach. La posterior popularitat i estudi de l'utilisació del patró AAB en les obres de Bach i de Wagner varen donar lloc a una àmplia adopció de la forma bar per a descriure qualsevol cançó o forma musical major que es poguera racionalisar a una peça de tres parts en la primera part repetida.
L'esquema AAB es pot trobar en peces tan diverses com els corals luteranos, l'himne «The Star-Spangled Bàner» o les cançons de Schubert, Schumann, Brahms i en el XX Bartok. Aixina mateix, la majoria dels blues seguixen el patró AAB.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bar form». Grove Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.02045. Consultat el 2023-08-01.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Randel, Don Michael (1999). «Bar form», Harvard Concise Dictionary of Music, Harvard University Press, p. 51.
- ↑ 3,0 3,1 Hoppin, Richard (2000). La música medieval, Akal, pp. 326–328.
- ↑ Altdorf.
- ↑ Spitta, Phillip (1921). Johann Sebastian Bach, Breitkopf & Härtel.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Caldwell, John (1978). Medieval Music, Indiana University Press. ISBN 978-0-253-33731-3.
- Cattin, Giulio; Gall, F. Alberto (1984). Music of the Middle Ages, Vol. 1, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-28489-9.
- Cattin, Giulio; Gall, F. Alberto (1985). Music of the Middle Ages, Vol. 2, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-28483-7.
- Hoppin, Richard (2000). La música medieval, Akal. ISBN 978-84-7600-683-2.
- Reese, Gustave (1989). La música en l'Edat Mija, Aliança. ISBN 978-84-206-8543-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bar (forma musical)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.