Anar al contingut

Barklya syringifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barklya (Barklya syringifolia)

Barklya és un gènero monotípic d'arbreés de la subfamília Caesalpinioideae de la família de les fabáceas. La seua única espècie: Barklya syringifolia Humbert, és endèmica d'Austràlia.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre que alcança un tamany de fins a 18 m d'altura; raquis, bràcteas i cálices oxidado adpreso-pubescentes. Corfa llaugerament rugosa, de color blanc o gris-marró. Els fulls són ovales, estípulas redonejades, d'1.5 mm de llarc, a voltes escassament peludes, caduques, pecíol de 2-8 cm de llarc; làmines àmpliament cordadas, de 2.5-9 cm de llarc i ample, obtús o acuminado a voltes poc, lluint per damunt, pàlit per davall, 7 - nervaduras de la base. Les inflorescèncias en arracades de 3-12 cm de llarc; bràcteas ovadas a lanceoladas, 1.5-2 mm de llarc, caduques; pedicels d'1.5-3 mm de llarc. Cáliz 1.5-3 mm de llarc, poc lobuladas. Pétals obovados de color taronja, groc; làmina 2-4 mm de llarc; garra 2-4 mm de llarc. Estams fèrtils 10 mm, 4-7 llarc, anteres 1.3-2 mm de llarc. Pistil 8 mm de llarc, glabros; estigma no engrandits. El frut és una llegum elíptic-oblonga, ± encorvada, de 3-4.5 cm de llarc, 1-1.5 cm d'ample, finamente reticulada i en taques de color marró obscur. Llavors 1 o 2, 3.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Barklya syringifolia va ser descrit per Ferdinand von Mueller i publicat en Journal of the Linnean Society, Botany 3: 158. 1859.[2]

Sinonímia
  • Bauhinia syringifolia (F.Muell.) Wunderlin[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]