Anar al contingut

Barquillita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La barquillita és un mineral, un sulfur de coure, cadmi i germani, descobert en eixemplars procedents de la mina Fonts Vilanes, prop del poble de Barquilla, en Villar de l'Egua, Salamanca (Espanya), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom fa referència precisament a eixa localitat.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La barquillita s'ha trobat com a plaquetes microscòpiques d'un tamany de fins a 50 micras, formant grans aïllats en sericita o associats a tetraedrita, calcopirita i atres sulfur. El diminut tamany de gra chace que no se li haja pogut assignar un color a escala macroscòpica. Per mig de microscopía de llum reflectida, el color observat és gris en tons violeta pàlit. Ademés dels components de la fòrmula, la barquillita conté ocasionalemente traces de ferro, estany, manganeso o zinc.[1]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La barquillita és un mineral extraordinàriament rar. Fins al moment, solament s'ha trobat en la localitat tipo,[2] i en molt pocs eixemplars. Esta localitat, la mina Fonts Vilanes, és una antiga explotació de minerals d'estany (cassiterita) en la que apareixen disseminats alguns sulfur i sulfosales, tant en els filons mineralizados com en el encajante en contacte. La barquillita apareix en la segona d'estes paragénesis. Atres minerals que l'acompanyen són la mawsonita, mohita, antimonpearceita i estannoidita.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 European Journal of Mineralogy, 11, 111-117..
  2. «Barquillite. Mindat».