Barra de compàs

Figura 1. Barres de compàs
a: barra simple
b: doble barra
c: doble barra final
d: inici de repetició
i: fi de repetició.

La barra de compàs o llínea divisòria és un signe que s'usa en notació musical representat com una llínea vertical que travessa el pentagrama o pentagrames (en sistemes) separant els compassos. En les partituras o partichelas les barres de compàs servixen com a método d'organisació que contribuïx a una millor orientació.

Història

L'orige de les llínees divisòries es remonta a el XVI, segons Pérez Gutiérrez i Michels encara que no s'utilisen de manera sistemàtica sino una volta transcorregut el XVII. Per una atra part, des de el XVII en avant escomença a significar que la nota immediatament posterior a la barra «configura un centre de gravetat».

Conforme a De Vaig Candar des de el XIII s'ampren barres verticals per a indicar pauses. No obstant, l'utilisació de la barra de compàs, aixina com del puntillo, tal i com els entenem en l'actualitat va començar entre finals de el XIV i el XVI.

Descripció

Són les llínees verticals traçades a través del pentagrama per a marcar els compassos. Normalment estes barres s'estenen verticalment entre les llínees extremes del pentagrama, és dir, entre la primera llínea i la quinta. No obstant, en ocasions pot allargar-se travessant varis pentagrames constituint una barra de sistema. Açò es dona per eixemple quan els pentagrames units pertanyen a un mateix instrument com el piano o un conjunt instrumental.

Vore també

• Història de la notació en la música occidental
• Notació musical
• Signes musicals
• Pentagrama

Bibliografia

• De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
• Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
• Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
• Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
• Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.