Anar al contingut

Barra de compàs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Figura 1. Barres de compàs
a: barra simple
b: doble barra
c: doble barra final
d: inici de repetició
i: fi de repetició.

La barra de compàs o llínea divisòria és un signe que s'usa en notació musical representat com una llínea vertical que travessa el pentagrama o pentagrames (en sistemes) separant els compassos. En les partituras o partichelas les barres de compàs servixen com a método d'organisació que contribuïx a una millor orientació.

Història

[editar | editar còdic]

L'orige de les llínees divisòries es remonta a el XVI, segons Pérez Gutiérrez i Michels encara que no s'utilisen de manera sistemàtica sino una volta transcorregut el XVII. Per una atra part, des de el XVII en avant escomença a significar que la nota immediatament posterior a la barra «configura un centre de gravetat».

Conforme a De Vaig Candar des de el XIII s'ampren barres verticals per a indicar pauses. No obstant, l'utilisació de la barra de compàs, aixina com del puntillo, tal i com els entenem en l'actualitat va començar entre finals de el XIV i el XVI.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són les llínees verticals traçades a través del pentagrama per a marcar els compassos. Normalment estes barres s'estenen verticalment entre les llínees extremes del pentagrama, és dir, entre la primera llínea i la quinta. No obstant, en ocasions pot allargar-se travessant varis pentagrames constituint una barra de sistema. Açò es dona per eixemple quan els pentagrames units pertanyen a un mateix instrument com el piano o un conjunt instrumental.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]