Pentagrama
El pentagrama (del grec: πεντα, penta: cinc, i γράμμα, grama: escritura, dibuix, llínea) o pauta musical és un conjunt de cinc llínees horisontals paraleles i equidistants sobre el qual s'escriuen les notes musicals i atres signes de notació.
Història
[editar | editar còdic]
La pauta musical o pentagrama es va originar a partir de la notació musical del vora gregoriano en l'Edat Mija. Fins a eixe moment s'utilisava una série de signes en conjunció en el text per a representar l'altura. No obstant, quan les vores pròpiament dites varen ser escrits es varen començar a amprar llínees per a representar l'altura, junt en els signes indicadors d'altura per damunt del text. Quan s'escomença a utilisar la pauta musical a penes s'usava una llínea coloreada, que data de el IX. Dita llínea es colocava sobre el text de la vora. L'altura estava representada per la distància de les notes en relació en la llínea. Com açò no era molt precís, en el temps es varen ser afegint més llínees fins a configurar el pentagrama que usem hui en dia.
Entre finals de el X i principis de el XI Guido D'Arezzo va portar a terme millores fonamentals per a l'escritura musical. Entre atres guanys, se li atribuïx a este monge benedictino l'invenció de la pauta de quatre llínees, cridada tetragrama, a intervals de tercera. Les seues millores varen contribuir a representar en més precisió l'altura de les notes musicals, la seua duració i el compàs de la música en l'ensenyança d'ella i en la vora gregoriano.
En el XIII alguns manuscrits varen incorporar ya una quinta llínea (no es va impondre fins a el XV) i esta configuració s'ha vingut utilisant fins a l'actualitat. La pauta de cinc llínees o pentagrama va ser creada en Itàlia per Ugolino de Forlí.[1] L'us d'esta pauta musical es va generalisar en França en el XVI i es va assentar definitivament en tota Europa a partir de el XVII. Els térmens per a designar esta pauta musical en algunes llengües reflectixen l'importància de les cinc llínees, com per eixemple l'espanyol pentagrama o l'italià pentagramma.
Funcionament general
[editar | editar còdic]Per a escriure música es representen en el pentagrama els signes musicals pertinents en la seua altura o funció corresponent depenent de l'efecte desijat. Tals signes poden ser colocats dins, per damunt o per baix del pentagrama. Els principals signes representats són les notes musicals, els silencis, la clave, l'armadura, el compàs, el tempo i el caràcter (maestoso, agitato, afectuós, marcial, etc.).
Les notes musicals es representen per mig de figures que indiquen la duració del sò i la seua ubicació en una llínea o un espai indica una determinada altura. Aixina que, el cap de nota pot ser colocada en una llínea, és dir, en el centre del seu cap de nota d'intersecció d'una llínea; o be en un espai, és dir, entre les llínees tocant les llínees superior i inferior. Les llínees i espais es numeren d'avall dalt, la llínea més baixa és la primera llínea i la llínea superior és la quinta llínea.
Quan la melodia supera l'àmbit d'onze notes que cobrix el pentagrama, les notes que queden fòra es coloquen sobre o entre llínees adicionals, que són llínees que es dibuixen per damunt o per baix del pentagrama segons siga necessari. l'interval entre les posicions adjacents pentagrama és un pas en l'escala diatònica. No obstant, l'altura absoluta de cada llínea està determinada per un símbol de clave colocada al principi del pentagrama. La clau identifica una llínea en particular com una nota específica i totes les demés notes es determinen en relació en eixa llínea. Per eixemple, la clau de sol indica que en la segona llínea se situa la nota sol4 per damunt del do central(do4).Una volta establides les altures per una clau, poden ser modificades per mig d'un canvi de clau o be per mig de signes d'alteració en les notes individuals. Un pentagrama sense clau pot ser usat per a representar un conjunt de sons percusivos; cada llínea sol representar un instrument diferent.
En cert modo, el pentagrama és anàlec a una gràfica matemàtica d'altura musical sobre el temps. Les altures de les notes estan determinades per la seua posició vertical en el pentagrama i les notes que hi ha a l'esquerra es toquen abans que les notes a la dreta. No obstant, a diferència d'un gràfic, el número de semitonos representats per un pas vertical d'una llínea a un espai adjacent depén de la clau; i el temps exacte del començ de cada nota no és directament proporcional a la seua posició horisontal, sino que la duració exacta és codificada per mig del signe musical de figura musical elegit per a cada nota ademés del tempo. Un signe de compàs situat a la dreta de la clave indica la relació entre el reconte de temps i les figures musicals, mentres que les agranes de compàs agrupen les notes del pentagrama en compassos.
En la figura anterior s'inclou una mostra de notació musical habitual. En l'armadura de clau no hi ha alteracions, aixina que es tracta de la tonalitat de do major o la menor. El 4/4 significa que hi ha quatre polsos per compàs. Les notes que conté són un do redona i dos blanques si i do. Immediatament despuix hi ha un canvi de compàs a 2/4, en dos polsos per compàs. Les notes que apareixen són un fa' negra, un la corchea i, finalment, dos semicorcheas fa sostingut i la meua bemol.
Sistema i clau
[editar | editar còdic]Un sistema es representa unint varis pentagrames en una sola llínea vertical traçada en el costat esquerre d'estos, indicant que la música de tots els pentagrames es va a interpretar de forma simultànea. Dita llínea unix els pentagrames mostrant les agrupacions d'instruments que funcionen com una unitat. Per eixemple, la secció de corda d'una orquesta. En ocasions s'utilisa una segona llínea vertical per a mostrar els instruments agrupats en parells, tals com els oboes primers i segons, o be els violins primers i segons d'una orquesta. En atres casos per a este mateix propòsit en lloc d'una llínea de sistema s'ampra una clau.
Una clau s'ampra per a unir varis pentagrames que representen a un sol instrument, com un piano, orgue, arpa o marimba.
El sistema de dos o més pentagrames, denominat Grand staff en anglés, s'utilisa en partituras escrites para instruments com el piano, l'arpa, l'orgue o la marimba.
Per a escriure la música de piano i arpa s'ampra un sistema de dos pentagrames que es representen units en una clau. Lo anotat en el pentagrama superior, normalment en clau de sol, es tocarà en la mà dreta; mentres que la música del pentagrama inferior es toca en la mà esquerra i sol anotar-se en clau de fa. El següent eixemple és una pauta de piano, també cridat endecagrama, en que cada pentagrama conté sèt notes i un silenci.
En la música escrita para orgue en ocasions s'ampra un sistema que es compon de tres pentagrames, dels quals es destinen un per a cada mà sobre els teclats i el tercer per a les indicacions dels peus sobre els pedals.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de la notació en la música occidental
- Notació musical
- Signes musicals
- Ut queant laxis
- Tetragrama
- Decagrama
- Tablatura
- Rastrum
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pentagrama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.