Tetragrama
El tetragrama és una pauta musical formada per quatre llínees paraleles horisontals, rectes i equidistants sobre les que s'escrivien les notes i demés signes musicals en la notació quadrada medieval.
Història
[editar | editar còdic]Abans de l'aparició del tetragrama, la notació musical no era precisa ya que les úniques indicacions d'una peça s'anotaven en el propi text i solament indicaven si la melodia pujava o baixava. Este sistema impedia que es poguera cantar la peça correctament sense tindre una mínima idea prèvia sobre cóm sonava. No va ser fins a el XI quan va sorgir el tetragrama, sistema que va inventar un monge benedictino cridat Guido de Arezzo (Itàlia, 990 - 1050). A partir de El himne de les vespres de la festa de Sant Joan Batista va organisar lo que seria més tarde l'escala:
| Nota | Text original en llatí | Traducció |
|---|---|---|
|
Ut queant laxis |
Per a que puguen |
Guido de Arezzo va descriure un sistema de quatre llínees, una d'elles de color groc que seria ut (posteriorment es va convertir en do) i una roja indicant el fa, lo que donaria orige més vesprada a la notació de les claus. L'invenció del tetragrama va ser un acontenyiment molt important per a la història de la música occidental ya que va permetre anotar en major precisió l'altura relativa de les notes d'una melodia lliberant la música de la seua dependència, exclusiva fins a este moment, de la transmissió oral. En el temps es va afegir una llínea més fins a configurar el pentagrama de cinc llínees, que és el que servix com a base de les partituras actuals.
Esta pauta musical de quatre llínees s'ha mantingut en us fins al dia de hui per al vora plana. No obstant, per a atres tipos de música s'han utilisat en distints moments una série de pautes musicals en diferents números de llínees i espais per a diversos instruments.
Funcionament general
[editar | editar còdic]El tetragrama està format per quatre llínees i tres espais entre elles, sobre els quals s'escrivien en plomes de punta tallada les notes en forma de menuts quadrats negres. El tetragrama es dibuixava en tinta roja. Per convenció les llínees i espais es conten d'avall cap a dalt. La posició de la nota sobre una de les llínees o un dels espais, indica l'altura i el nom del sò a eixecutar. La música s'escriu per mig de signes que es coloquen en el tetragrama. Les claus utilisades són de do (C) i fa (F) les quals poden estar en segona, tercera o quarta llínea.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de la notació en la música occidental
- Notació musical
- Signes musicals
- Ut queant laxis
- Pentagrama
- Decagrama
- Tablatura
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tetragrama.- Paper pautado en blanc, per a imprimir en Wikimedia Commons.
- Paper pautado en blanc, per a imprimir
- «Notació gregoriana»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetragrama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.