Anar al contingut

Vertical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vertical
Per a la banda de música peruana, vore Vêrtical.


En cada punt de la superfície terrestre, la direcció de la plomada determina la vertical del lloc, l'intersecció del qual en l'esfera celest reben els noms de cenit i nadir. La vertical és perpendicular a l'horisontal que és a la seua volta paralela a l'horisó terrestre. Simplement una vertical és d'esquerra a dreta o a l'inversa.

Per extensió, el terme vertical s'utilisa junt en horisontal per a descriure llínees i conceptes relacionats, encara que no coincidixquen pròpiament en la plomada o el horisó (per eixemple en els sistemes de coordenades cartesianas). Lo únic que importa és que abdós formen entre sí un àngul recte. Aixina s'utilisen estos conceptes sobre qualsevol pla per a descriure trayectòries perpendiculars entre sí, per eixemple, en la arquitectura o la ingenieria civil.

Més senzillament, una vertical és una recta (imaginària) que té el seu trayecte des d'un punt qualsevol de l'espai terrestre al centre de la terra. Es pot definir una horisontal respecte d'una vertical: una horisontal és la perpendicular a una vertical.


No obstant, en ser la Terra un elipsoide de revolució o geoide, és dir una esfera achatada pels pols, la vertical real és la definida per la plomada, i establix una llínea normal al geoide i perpendicular a l'horisó. D'esta forma, la latitut geogràfica (Φ) estarà definida com l'àngul entre esta vertical real i el pla de l'Equador. Per un atre costat existix la latitut geocéntrica (Φ), que és l'àngul entre l'Equador i la normal a l'elipsoide en cada lloc. Abdós verticals es diferencien molt poc i l'àngul que formen entre sí es denomina desviació relativa i ve a ser d'uns 12' d'arc.[1]

La latitut geocéntrica pot ser calculada a partir de la latitut geogràfica, de la següent manera:

Φ=arctan(.9933×tanΦ)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Martín Asin, Fernando. Astronomia. Segona edició. Paraninfo, Madrit 1982. 427 pags. Pag. 35.