Barrera de gèl Wilkins
La barrera de gèl Wilkins (en anglés: Wilkins Isse Shelf) és una barrera o plataforma de gèl rectangular de 150 km per 110 km que se situa entre les illes Rothschild, Charcot, Latady i Alejandro I, adjacents a la costa occidental de la península Antàrtica. Cobrix part del estret Wilkins en el mar de Bellingshausen, del que pren el nom, incloent les ensenar Haydn i Schubert de la costa oest de l'illa Alejandro I. Dins de la barrera es troba la illa Dorsey.[1]
Història
[editar | editar còdic]El sector nort de la barrera va ser avistar en 1910 per la Expedició Antàrtica Francesa, liderada per Jean-Baptiste Charcot, i va ser observat des de l'aire en 1929 per Hubert Wilkins, en el reconeiximent del qual va ser batejada en 1971 a proposta del UK Antarctic Plau-Names Committee (UK-APC). Més exploracions de l'àrea varen ser fetes en 1940 per vols del Servici Antárctico dels Estats Units, que va denominar a l'estret com Wilkins. L'existència de l'illa Latady va ser determinada en 1960 per D. Searle del Falkland Islands Dependencies Survey en examinar fotografies aérees preses per la Expedició d'Investigació Antàrtica Ronne entre 1947 i 1948.
El 5 d'abril de 2009 va colapsar el pont de gèl que conecta part de la barrera de gèl a l'illa Charcot.[2]
Conseqüències del calfament global
[editar | editar còdic]El calfament global està tenint com a conseqüència una acceleració del ritme al que es fonen les plaques de gèl provocant la desaparició d'algunes d'elles. Un estudi realisat per la Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units en 2002 va afirmar que '«Degut a que les temperatures en la península Antàrtica s'estan incrementant de manera estadísticament significativa la presència d'aigua fosa provinent dels glaciars jugarà un paper més important en estos fràgils ecosistemes»'. La plataforma glacial Wilkins sembla ser la més ferma candidata a ser la pròxima en desaparéixer.
El 25 de març de 2008 es varen desprendre 405 km² de la barrera Wilkins, exponent al restant de la plataforma a un major risc de solsida.[3][4] Si be és indubtable que la temperatura va contribuir a la ruptura segurament també varen contribuir varis terremots de magnitut superior a 5.0 que varen ocórrer a lo llarc de la Cadena Pacífic-Antàrtida.[5][6][7] En 2008 es va descobrir que el restant dels 14,000 km² de la plataforma glacial s'estaven escomençant a separar del continent. Lo que quedava de la plataforma Wilkins estava unit a l'illa Charcot per un fi istme de gèl.[8] A finals de març partix d'este istme de gèl es va desprendre de la plataforma reduint encara més el seu esgambi.[9] Esta segona solsida que va implicar uns 160 quilómetros quadrats de la plataforma ha segut el primer succés d'este tipo en hivern del que es té constància.[9]
A diferència de la Barrera de Gèl Larsen la plataforma de gèl Wilkins no està conectada a glaciars situats en l'interior de la Antàrtida i per lo tant la seua desaparició no tindrà un efecte distinguible en el nivell de l'mar.[8]
El 29 de novembre de 2008 la Agència Espacial Europea (ESA) va anunciar que la plataforma de gèl Wilkins havia perdut 2000 quilómetros quadrats eixe any. Una image de satèlit presa el 26 de novembre mostrava nous clavills en la plataforma. Estos clavills varen fer prevore que no passaria molt temps ans que la plataforma se separara definitivament del continent.[10] El 20 de giner de 2009 Reuters va publicar que la plataforma de gèl podria desprendre's en "semanes o mesos". Només la mantenia unida a l'Antàrtida un fi istme de gèl la gruixa del qual va dels 2 km als 500 metros.
Finalment, el 5 d'abril de 2009, la ESA va confirmar el deprendimiento total de la plataforma, lo que va supondre la lliberació d'una extensió de gèl del tamany de la província de Sevilla (Uns 14,000 km²).[11][12]
Per l'imminent risc de colapse, el satèlit Envisat de la ESA ha vingut observant la zona diàriament. Les imàgens preses pel satèlit es processen immediatament per a analisar l'evolució de placa de gèl.[13] Adicionalment els satèlits Terra i Aqua de la NASA sobrevolen la zona vàries voltes al dia i les imàgens que adquirixen queden a disposició de tot lo món.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ SCAR Gazetteer Ref. No 16057
- ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 5 d'abril de 2009.
- ↑ Associated Press, "Western Antarctic Isse Chunk Collapses"
- ↑ Satellite imagery from the United States "National Snow and Isse Data Center" [2] archivat en Wayback Machine. Científics de l'Universitat de Colorat varen donar el primer avís(Mercopress, "Gigantic isse shelf breaking away" [3] archivat en Wayback Machine., 26 de març de 2008).
- ↑ USGS Earthquake Report PCB7 [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ USGS Earthquake Report BSCF
- ↑ USGS Earthquake Report PEKF
- ↑ 8,0 8,1 Antarctic isse shelf 'hanging by a thread', New Scientist, 2008-03-25, Consultat el 2008-03-25
- ↑ 9,0 9,1 «Even The Antarctic Winter Cannot Protect Wilkins Isse Shelf». sciencedaily.com. Consultat el 15 de juny de 2008.
- ↑ New rifts form on Antarctic isse shelf - CNN.com
- ↑ Antarctic isse shelf set to collapse due to warming - Reuters.com
- ↑ Alicia Rivera. «Es trenca el pont de gèl que unia la placa Wilkins a l'Antàrtida». El País. Consultat el 5 d'abril de 2009.
- ↑ ESA - Observing the Earth - Keeping an eye on Wilkins Isse Shelf
- ↑ The Unofficial Wilkins Isse Shelf Spacecam
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrera de hielo Wilkins» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.