Base de Senyes Nacional de Subvencions

La Base de Senyes Nacional de Subvencions (BDNS) és un sistema d'informació instrumental, creat per la Llei General de Subvencions en 2003, que permet conéixer la forma en que es gestiona una de les ferramentes més importants empleades per les Administracions públiques d'Espanya per al foment dels seus polítiques públiques: les subvenciones i ajudes públiques.

Base de Senyes Nacional de Subvencions

L'artícul 20 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions regula la Base de Senyes Nacional de Subvencions (en avant BDNS), que des de l'1 de giner de 2016 opera públicament com Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajudes Pública (en avant SNPSAP), garantisant el dret dels ciutadans a conéixer totes les subvencions convocades en cada moment, i contribuint als principis de publicitat i transparència dels actes subvencionales.

Per a això, la BDNS arreplega informació de les subvencions i ajudes públiques convocades i concedides per l'administració de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l'administració local i els organismes i demés entitats de dret públic en personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents d'elles, i publica en el lloc web públic de el SNPSAP les convocatòries de subvencions i ajudes públiques aixina com les corresponents concessions, classificades en diferents vistes d'usuari, que permeten un fàcil accés.

L'administració i custòdia de la BDNS correspon, d'acort en la Llei, a l'Intervenció General de l'Administració de l'Estat.

Història

Antecedents

La Base de Senyes Nacional de Subvencions es va crear en el Real Decret 339/1998, pel que es varen modificar determinats artículs del Real Decret 2188/1995, de 28 de decembre, que desenrolla el Règim de control intern eixercit per l'Intervenció General de l'Administració de l'Estat. En l'artícul 46, es regulava la base de senyes, en les següents característiques:

• L'objecte de la base de senyes era “facilitar la planificació i seguiment de les actuacions de control l'eixecució del qual tenia atribuïda la IGAE en el text refòs de la Llei General Presupostària”, encara que també es prevea la cessió d'informació a les entitats gestores de les subvencions.
• L'àmbit subjectiu quedava acotat al sector públic estatal.
• Contindria informació sobre subvencions i ajudes públiques.

L'Orde de 13 de giner de 2000 va regular la creació de la base de senyes nacional. En la seua exposició de motius va alvançar un pas més en la seua configuració en introduir com a objectiu el del compliment de les obligacions impostes per la normativa comunitària, de modo que el contingut es va fer extensiu a les subvencions i ajudes que concediren les comunitats autònomes i les entitats locals, en les que se celebrarien els oportuns convenis de colaboració.

La Llei 38/2003 General de Subvencions

El següent pas ho va constituir la vigent Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions. L'artícul 20 regulava de forma més precisa la Base de Senyes Nacional de Subvencions. En esta ocasió sí es varen reflectir explícitament les noves funcionalitats de la BDNS, de manera que, junt en l'objectiu de reforçar el control i la lluita contra el frau de subvencions, es reconeixia l'utilitat de la BDNS per a “donar compliment a l'exigència de l'Unió Europea, millorar l'eficàcia, controlar l'acumulació i concurrència de subvencions i facilitar la planificació, seguiment i actuacions de control”.

Una de les característiques fonamentals d'esta BDNS, va anar el seu caràcter reservat, de modo que l'accés al seu contingut només es permetia als òrguens i entitats públiques en competències de comprovació, control i lluita contra el frau.

Esta Llei va ser objecte de desenroll en el Real Decret 887/2006 Reglament de la Llei General de Subvencions i en l'Orde EHA/875/2007, de 29 de març, dedicada en especial a la regulació de la BDNS (hui derogada, com els artículs corresponents de el RD 887/2006).

La reforma de l'artícul 20 de la Llei General de Subvencions, aprovada en la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalisació del Sector Públic i atres mides de reforma administrativa, va ser motivat per dos importants fites:

1. Llei 19/2013, de 9 de decembre, de transparència, accés a l'informació pública i bon govern que contempla dins del contingut de l'informació que deu publicar-se de forma activa a “les subvencions i ajudes públiques concedides, en indicació del seu import, objecte o finalitat i beneficiaris” (art. 8.1.c).
2. La Comunicació de la Comissió sobre modernisació de les ajudes estatals en la UE (COM(2012) 209 final, a partir de la qual s'han anat aprovant Reglaments (UE) que establixen com a condició per a que les Ajudes d'Estat es consideren compatibles en el mercat interior, es deuen publicar en un lloc web exhaustiu d'informació sobre ajudes estatals.

La nova regulació va partir de l'experiència adquirida fins a la data, i va reforçar la BDNS per a donar compliment als nous requisits imposts. Aixina se senyala en l'artícul 20.1: “La Base de Senyes Nacional de Subvencions té per finalitat promoure la transparència, servir com a instrument per a la planificació de les polítiques públiques, millorar la gestió i colaborar en la lluita contra el frau de subvencions i ajudes públiques”.

Els canvis imposts per les reformes normatives varen tindre una incidència espectacular. En primer lloc, la BDNS havia segut concebuda originalment el 2003 com una sòrt de "forat negre", que recaptava informació de tots els organisme públics pero no els donava res, a banda d'obligacions. A partir de 2016, es convertix en un sistema federat, a on cada entitat pública participant en el tràfic subvencional posa les seues senyes disposició de totes les demés, i aixina mateix accedix a l'informació de totes les demés.

Este canvi era plenament necessari per a poder tindre algun èxit en els quatre objectius imposts per la Llei, i dels que parlem posteriorment.

En segon lloc, una bona part de l'informació deuria fer-se pública a través d'un lloc web d'accés lliure i irrestricto: el denominat Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajudes Públiques.

I en tercer lloc, va deixar de ser un repositori estricte de subvencions, per a estendre's a tot tipo d'ajudes públiques, que de manera enumerativa poden definir-se com a subvencions, préstams "blans", avals, ventages fiscals i elles cotisacions a la seguritat social, finançació-risc, i qualsevol atre instrument que implique una ajuda pública en els térmens definits en l'artícul 107 del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.

Situació actual

El Real Decret 130/2019, de 8 de març, pel que es regula la Base de Senyes Nacional de Subvencions i la publicitat de les subvencions i demés ajudes públiques constituïx hui en dia el puntal principal de la seua regulació jurídica, junt als successius Reglaments europeus que l'han anat conformant des de 2014.

Este Real Decret va substituir als artículs que tractaven de la BDNS en el RD 887/2007 i a l'Orde EHA/875/2007.