Batalla de Albarracín
Plantilla:Guerra civil espanyola La batalla de Albarracín va ser una chicoteta batalla ocorreguda en la localitat turolense d'Albarracín durant l'estiu de 1937 en el context de la guerra civil espanyola.
Antecedents
[editar | editar còdic]El front d'Aragó constituïa des del començ de la guerra un front secundari, pero també un objectiu primordial de les tropes republicanes. Les tropes franquistes d'Aragó mantenien una dèbil posició defenent una llarga llínea de front que anava des dels Pirineus fins a la capital turolense i d'ahí continuava fins als Montes Universals i el naiximent del riu Tajo. Aixina, resultava un objectiu apetecible davant les numèricament superiors tropes republicanes, especialment Osca i Terol, que es trobaven sitiades. Com a respal a l'ofensiva republicana sobre Brunete i per a obligar a l'enemic a mantindre les seues posicions en este front, els republicans d'Aragó planegen llançar una chicoteta ofensiva sobre Albarracín. No obstant, l'objectiu en el front de Terol pansa per envoldre la capital turolense des de la retaguàrdia.
Desenroll de les operacions
[editar | editar còdic]Ofensiva republicana
[editar | editar còdic]En un ràpit desplegament sobre les altures que es troben al voltant d'esta localitat, forces de la 42.ª Divisió republicana (enquadrada dins del XIII Cos d'Eixèrcit) prenen posicions per a atacar la ciutat. La 42.ª Divisió alinea a les brigades mixtes 61.ª, 60.ª i 59.ª, en uns 9000 hòmens llests per a l'acció. Es troben front a una localitat débilment defesa i en una fàcil posició de conquista.
El dia 5 la divisió va trencar les llínees enemigues i per al dia 7 irromp en la ciutat.[1] La població és conquistada ràpidament i casi en la seua totalitat, a excepció de dos núcleus de resistència concentrats en el Quarter de la Guàrdia Civil i en la catedral, composts de civils i alguns militars simpatisants del bando sublevat en la seua major part.[1] En l'atac a la localitat serà la 60.ª Brigada mixta la que durà el pes de les operacions, sent secundada per forces de les atres dos brigades. Per un atre costat, la major part de la 59.ª Brigada es va dirigir cap a Gea de Albarracín per a reforçar les posicions mentres que la 61.ª Brigada es va dirigir cap a Monterde (localitat que va conquistar) i el vèrtiç Vallejo Llarc.[1] Despuix de la conquista republicana, la major part dels defensors franquistes varen prendre posicions en la part alta Albarracín mentres l'Aviació nacional va bombardejar els enclavaments republicans. Des d'eixe moment els republicans passen a la defensiva.
Contraatac dels sublevats
[editar | editar còdic]Les forces sublevades, integrades majoritàriament per unitats del Terç i Regulars marroquins (pertanyents a la 13.ª Divisió del general Barrón) comencen el seu alvanç per les carreteres que penetren en la serra de Albarracín; a partir del dia 9 les forces rebels es reorganisen formant 3 columnes baix el mando del general Posa't.[2] Davant esta situació, el dia 11 les tropes republicanes reben órdens de mantindre a tota costa les seues posicions en Albarracín i véncer definitivament la resistència dels refugiats que es troben en concentrats en alguns edificis, que des del dia 8 resistixen sense aigua ni víveres. Els sublevats monten un contraatac general que supera als republicans i el 14 de juliol les tropes de Posa't conseguixen trencar les posicions republicanes entorn a Albarracín i reconquistan la localitat.[2]
El dia 16, en mig d'una fera resistència republicana (que aprofita de l'orografia de la zona) i durs combats, els franquistes han recuperat totes les posicions que havien perdut a l'inici de l'ofensiva.[3] No obstant, aprofitant l'ímpetu de la seua contraofensiva, els sublevats alvancen cap a la llínea dels Monts Universals, situada entre Conca i Terol. La ya quebrantada resistència republicana és incapaç de fer front davant la remugada nacionalista, i el 21 de juliol les forces rebels ya han conquistat vàries poblacions republicanes. El dia 31 les forces republicanes continuen la retirada desordenada de les seues posicions defensives en els Monts Universals davant l'alvanç de la contraofensiva nacional. Cap al 7 d'agost continuen les accions en el sector de Bezas,[4] en la carretera a Cañete i Conca, pero l'alvanç nacional està casi extinguit i les accions bèliques han finalisat ya per al dia 11.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Albarracín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.